Sant Cugat i els Jocs Olímpics d’hivern: passat i present

Els Jocs Olímpics d'hivern donen el tret de sortida a la seva 25a edició i ho fan amb la cerimònia inaugural, que té lloc aquest divendres 6 de gener a Milà-Cortina, seu de la competició. Mentre que el món posa els ulls en aquesta ciutat italiana, Sant Cugat també hi pot trobar el seu reflex, i és que tot i no ser una ciutat de neu, el municipi ha estat, i continua sent, part del relat olímpic hivernal, amb protagonistes que han deixat empremta i professionals que treballen en el present més immediat.

Quan parlem de Sant Cugat i els Jocs Olímpics d’hivern, un nom clau apareix de seguida: Pol Carreras. L’esquiador, nascut a Valldoreix, va ser el primer santcugatenc a participar en uns Jocs Olímpics d’hivern, als de Sotxi 2014 (Rússia), en un camí marcat per l’esforç personal i la manca d’estructures. Tot i ser en aquell moment el millor esquiador espanyol en rànquing, Carreras recorda que, l’abril del 2013, “la Federació Espanyola no tenia estructura ni programa” que li permetés preparar els Jocs Olímpics amb garanties. Davant aquesta situació, va optar per tirar endavant un projecte propi. “Vam impulsar un micromecenatge amb l’ajuda de la família i els amics, però també de gent que no coneixia de res. Va ser brutal”, explica. L’EMD de Valldoreix també va donar suport al projecte.

 

La preparació va acabar sent un projecte familiar. “Després de molts anys sense estructura, vam planificar-ho tot molt bé en l'àmbit esportiu i mediàtic amb l’ajuda dels meus pares i la meva germana, per poder trobar suports externs”, recorda. Carreras va crear un programa privat amb un entrenador italià, però els costos eren elevats. “No podíem assumir-ho, i finalment van entrar els meus pares com a tècnics, combinant-se per acompanyar-me a les primeres curses”. Els resultats van arribar ràpidament. A les primeres competicions europees va aconseguir els objectius necessaris per classificar-se pels Jocs. “A partir d’aquí em vaig relaxar, perquè l’objectiu gran ja estava complert: anar a Sotxi”. Un cop als Sotxí 2015, assegura que va competir sense pressió. “No tenia nervis, podia esquiar com sabia. La pressió moltes vegades em jugava males passades, i allà no la tenia”.

 

Tot i no completar les dues proves d’eslàlom i eslàlom gegant, l’experiència va ser única. “Sotxi va ser una experiència espectacular, el somni de qualsevol esportista des de petit”, afirma. Amb el pas del temps, però, també hi ha una reflexió. “M’hauria agradat viure-ho amb més calma i gaudir-ho millor. Tot va passar molt de pressa i és el consell que dono als esportistes que hi van per primer cop”. Després dels Jocs Olímpics, Carreras va decidir deixar la competició d’alt nivell. “Tot i haver aconseguit l’objectiu olímpic, no hi havia una estructura que em permetés continuar amb garanties”, explica. Aquella etapa va coincidir amb l’inici d’un projecte empresarial amb amics, que va mantenir actiu durant anys, fins al 2023. Actualment, està vinculat a la Federació Andorrana d’Esquí i continua gaudint de l’esport. De tot el recorregut, es queda amb un moment molt especial: “Poder fer l’última temporada amb els meus pares com a entrenadors i anar amb ells a Sotxi va ser tancar el cercle. Al final, són amb qui vaig començar a entrenar quan era petit”.

Sant Cugat al cor del rendiment olímpic

Avui, Sant Cugat continua vinculada als Jocs a través de la figura d'Aribau Portillo, preparador físic d'Ot Ferrer i María Costa, dos dels noms destacats de l'esquí de muntanya en la modalitat d'esprint, disciplina que s'estrena en el programa olímpic.

Portillo s'encarrega de la planificació de les sessions de gimnàs, però la seva feina va molt més enllà: sovint assisteix presencialment tant als entrenaments físics com a les sessions de tècnica d'esquí. El dia a dia dels esportistes és exigent i altament estructurat. "Entrenen pràcticament cada dia de la setmana, amb un dia de descans. Combinen sessions d'intensitat amb rodatges suaus, gimnàs, tècnica d'esquí alpí, rodatges llargs i treball específic de canvis i manipulacions", explica. Una setmana tipus situa els dos esquiadors a Font-Romeu, a la Catalunya Nord, a uns 1.800 metres d'altitud, molt a prop de la neu. Tot està pensat perquè el rendiment sigui òptim.

Els resultats avalen la feina. Ot Ferrer ve de signar una temporada destacada: l'any passat, a la Copa del Món disputada a l'Azerbaidjan, va aconseguir la seva primera medalla (bronze), encadenant diverses finals. Per aquests Jocs Olímpics, l'objectiu és clar, però realista: "Sortim a guanyar, però sent conscients que entrar en la lluita pel top-6 ja seria un gran resultat. Si tot s'alinea, lluitar per les medalles és possible".

En el cas de María Costa, el progrés també és evident. Aquesta temporada ja ha disputat diverses finals de Copa del Món, certificant la seva presència olímpica en la primera Copa del Món de la temporada (als Estats Units), aconseguint així classificar-se per a la seva segona final. "Les últimes Copes del Món han costat més, el nivell és altíssim i les rivals treballen molt fort, però som ambiciosos. Entrar al top-6 i a la final seria un molt bon resultat", apunta el preparador físic.

Els objectius estan marcats: per a Ferrer, un mínim de top-6 i un màxim de medalla; per a Costa, consolidar-se en finals i fer un pas endavant competitiu. I, com recorda el seu preparador, "si entrem a la final, tot és possible, i és que l'objectiu evidentment és anar a guanyar amb la màxima ambició".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.