Siscu: “La Unió Ciclista Sant Cugat ho ha sigut tot per a mi”

El ‘Siscu’ és una part important de la història de la Unió Ciclista Sant Cugat. La va veure néixer sent molt jovenet –tenia només uns 12 anys– l’any 1957 i des de llavors no ha parat de treballar pel club. Des de fa més d’una dècada és el secretari de l’entitat, de la qual en altres períodes també n’ha estat secretari i vocal. La seva sempre ha estat una vida dedicada al seu club, al qual estima amb passió. És una persona especial.

Viu a Cerdanyola del Vallès des de fa vint anys, però abans en va viure cinquanta a Sant Cugat. És solter i està jubilat. Va treballar a la Condiesel (ara Delphi). A la Unió Ciclista Sant Cugat és el responsable, entre d’altres coses, de l’arxiu històric del club. El ‘Siscu’ detalla que “el que més valoro és l’amistat entre tots els companys. Això és el més bonic de la Unió Ciclista. Sense això, el club no seria el mateix”.

Com va arribar a la Unió Ciclista Sant Cugat?
Jo era un nen. Deuria tenir uns 12 anys. Un grup de senyors es reunien a Can Cardona per xerrar, i jo hi anava. En una d’aquestes trobades, el senyor Francesc Grau Casanovas, que al cel sigui, va proposar crear un club ciclista. Tothom hi va estar d’acord i l’any 1957 es va fundar la Unió Ciclista Sant Cugat. El primer president va ser Josep Piqué. Posteriorment, va donar la coincidència que un fill seu també va ser president.

Vostè, que ha viscut els 57 anys d’història d’aquesta entitat, com l’ha vist evolucionar?
Ha evolucionat molt. Hem anat creant noves seccions i hem organitzat curses de primer nivell. En el seu moment, vam tenir equips de competició.

I el ciclisme?
També ha canviat molt. Abans era un esport totalment individual, i ara és d’equip.

De tot aquest temps, amb què es quedaria del club?
Amb el sentiment d’haver creat, entre tots, una entitat que fomentés i difongués el ciclisme com es mereix.

Què significa per a vostè la Unió Ciclista Sant Cugat?
Ho ha sigut tot per a mi. La Unió Ciclista és una petita família. He conegut moltíssima gent, molt bones persones.

Com és que vivint a Cerdanyola forma part de la Unió Ciclista Sant Cugat i no del club de Cerdanyola?
Això és una mostra del meu amor al club. Em sento identificat amb la Unió Ciclista i quan fa vint anys vaig marxar a viure a Cerdanyola (vivia a Sant Cugat) vaig decidir continuar. Per a mi Sant Cugat ho ha estat tot.

Perquè vostè va viure 50 anys a Sant Cugat...
Sant Cugat és la meva ciutat. És a on ho he viscut tot. Me l’estimo molt.

Què és el que més li agrada de l’entitat?
El que més valoro és l’amistat entre tots els companys. Això és el més bonic del club. És la seva pedra filosofal. Sense això, el club no seria el mateix.

Si a la Unió Ciclista hi ha alguna persona especial i estimada, aquesta és vostè.
La veritat és que em sento molt estimat.

Per què mai ha estat president?
A mi sempre m’ha agradat estar en un segon pla per veure les coses amb més perspectiva. Sempre he dit que gràcies a tots els presidents que han dirigit la Unió Ciclista, el club és el que és avui dia i ha arribat fins on ha arribat.

Quina és la filosofia de l’entitat?
Difondre al màxim el ciclisme i estar involucrat en totes les modalitats del ciclisme. Sempre volem fer un pas més enllà.

Com la viu?
Estem treballant perquè el ciclisme estigui representat a Sant Cugat. En l’àmbit social estem molt implicats amb la ciutat.

Aquest 2014 estrenaran un nou local social.
Això ens donarà més oportunitats.

L’entitat té més de 200 socis i, a l’assemblea, la directiva va dir que aquest any volia augmentar la massa social en un 25%.
Seria molt important i positiu per a l’entitat.

També tenen una Escola de Ciclisme.
Va creixent poc a poc. És el futur de l’entitat. És la nova generació.