Tres veterans de base que van arribar a l’elit

Jordi Tomàs, Armand Mora i Juanjo González. N’hem escollit tres però en podrien ser molts més. Formen part de les primeres promocions que van començar a jugar a les escoles. L’aleshores Club Balonmano Sant Cugat va iniciar una acció de promoció un parell d’anys abans que s’iniciessin els jocs escolars per tal d’atreure jugadors al seu planter. Es van formar equips a les escoles públiques del poble i van organitzar una competició entre elles. Els jugadors del sènior feien d’entrenadors i de dinamitzadors dels equips.

“Recordo que un dia es va presentar en Joan Durà, que jugava al sènior, a l’escola i ens va preguntar si volíem jugar a handbol –ens diu el Juanjo– i un grup d’amics ens hi vam apuntar. Jo no tenia ni idea de què era això de l’handbol però vam decidir provar”.

“Encara que jo sóc un any més petit que el Juanjo anàvem tots dos al Ferran Clua –recorda l’Armand– i ens vam apuntar junts sense saber gaire què era l’handbol. Era una de les poques opcions que teníem de fer esport en aquell moment”.
“Jo anava al Pla i Farreras. Feia quart o cinquè i crec que ja hi havia un equip a l’escola –és el record d’en Jordi– però no havia vist mai jugar a l’handbol, ni sabia ben bé el que era. El millor era que teníem una oferta a dins de l’escola, perquè si no havies d’anar a fora i només hi havia futbol, el Sant Cugat i el Vallesà, bàsquet i hoquei”.

La figura que tots tres tenen present és la d’en Manel Mendes, que va ser el gran artifici de la idea de portar l’handbol a les escoles.

“Exactament no sé quin era el càrrec a la Junta del Manel Mendes –diu el Jordi–. Mirant-ho amb la perspectiva actual podríem dir que era el director esportiu, però feia de tot”.
“Jo el recordo escombrant la pista per poder jugar –és el Juanjo qui parla– i sempre estava a tot arreu”.
“En aquella època era tot molt diferent –apunta l’Armand– ens entrenàvem i jugàvem a les pistes descobertes de l’escola. Però per a nosaltres era un esdeveniment. Recordo que em llevava molt nerviós pensant en el partit i no em quedava tranquil fins que jugàvem”.
“Nosaltres no vam ser els primers –comenta el Juanjo– ja feia un o dos anys que havien començat. Eren l’Antonio Martín, l’Alberto, el Lombau, els Herrero...”
“No va ser fins que ja érem juvenils que ens van reunir per dir-nos que hauríem de pagar una quota –puntualitza el Jordi– ja que fins llavors eren els de la junta els que ho pagaven tot.
“Les condicions no eren les d’ara –diu l’Armand–. Jo recordo anar a la pista dues hores abans perquè havia plogut i haver de tirar serradures i escombrar per poder jugar en unes condicions pèssimes, però teníem tots tantes ganes que no importava”.
“El primer partit que vam jugar a les finals del Consell Escolar de Barcelona vam quedar set a set –explica el Juanjo– i el segon vam perdre per vint-i-cinc a dos”.
“La primera vegada que vaig jugar en pista coberta va ser a Granollers. Ja érem juvenils i va ser una excepció –diu el Jordi–. El normal era jugar al descobert i en pistes de ciment”.

Els records s’acumulen i les cares es transformen denotant una felicitat enorme per haver estat partícips d’aquesta història. Ells van ser els pioners de l’esport de base a Sant Cugat i això és quelcom que ningú els ho podrà prendre mai. El Juanjo va jugar a la lliga Asobal amb el Palautordera. Actualment està deslligat de l’esport i és un seguidor més de l’Handbol Sant Cugat. L’Armand sempre va jugar a Sant Cugat i actualment treballa a l’OMET a l’esport de base. El Jordi va jugar al Sicoris i actualment és coordinador dels equips femenins i entrenador del sènior de Sant Joan Despí. Tots tres es van retirar jugant al Club Handbol Sant Cugat.

Llegeix el reportatge sobre els esports base.