Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Valentia i entrega són només algunes de les virtuts que reuneixen els membres del cos de bombers. A Sant Cugat, és el parc de Bombers de Rubí, el que li dóna cobertura, del qual Cervera, amb més de 24 anys apagant focs, és el cap d’Operacions de guàrdia. Té 46 anys
Com va la campanya d’incendis?
La part positiva és que hem superat gran part de la campanya, el mes de juliol és un dels més crítics i l’hem superat.
Es genera molta feina al parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat?
La metropolitana nord comprèn els dos Vallesos, el Maresme i el Barcelonès. Dins d’aquesta xarxa hi ha 11 parcs de professionals i 11 de voluntaris, i entre els professionals, el de Rubí-Sant Cugat està en cinquè o sisè lloc. Tenint en compte que el parc que més surt ho fa unes 3.000 vegades, el de Rubí està en les 2.000. El de Rubí, amb una plantilla de 32 bombers, més el cap de parc, té la peculiaritat de tenir un furgó de risc químic per atendre aquestes emergències.
El parc dóna servei a Sant Cugat, Rubí i altres emergències?
En primera instància Rubí i Sant Cugat, però també fa assistències a altres municipis del voltant. Una de les coses que ens caracteritza com a Bombers de la Generalitat i ens dóna aquesta primacia és que treballem en xarxa. Sense anar més lluny en el foc de Vallirana, del cap de setmana passat, un dels primers camions que va arribar i en va marxar va ser el de Rubí. L’àmbit d’actuació és tot Catalunya.
L’estiu que ve es compleixen 20 anys de l’incendi de Collserola. Es pot tornar a repetir aquell desastre?
No tan sols a Collserola! La societat avui en dia no viu del bosc i hem de ser conscients que vivim d’esquena als boscos, perquè no generen beneficis. Això fa que el que aquest any no es crema i fa semblar que hem guanyat una batalla, no deixi de ser una acumulació de combustible. És a dir, que el que no es crema aquest any tenim molts números perquè l’any que ve es cremi. Tot i això el parc de Collserola inverteix molts esforços, és un dels millors conservats i nets, però això no treu que algun dia puguem tenir un ensurt.
Les penes que apliquen als piròmans són prou dures?
La legislació és bastant dura per a les persones que fan un foc, perquè quan fas un foc no tens mai el control. El que passa és que tendim a buscar un culpable i les estadístiques ens diuen que molts focs no són provocats per piròmans, sinó per descuit de les persones.
Però em refereixo a qui crema un bosc intencionadament.
Jo diferenciaria entre els que estan malalts, que estan reconeguts, i que quan arriba l’estiu els tanquen, dels que no. Si una persona està malalta no pots ser molt dur, has d’intentar que no faci mal. Això és molt diferent dels que ho fan per un interès. En aquest cas tot i que la legislació és dura, sóc partidari que ho sigui molt més.
A partir dels atemptats de l’11-S el món va conèixer un altre tipus de bomber, el bomber-heroi. Des d’aleshores la seva feina s’ha magnificat?
La professió de bomber socialment sempre ha estat molt ben acceptada. El fet que hi hagi serveis com el de Nova York o el d’Horta de Sant Joan, en què es posa de manifest que és una feina que poses la vida al servei de la societat, surten puntes de reconeixement que és mantenen en el temps.
Per ser bomber s’ha de ser d’una pasta especial, ja que no tothom està disposat a deixar-s’hi tant?
Com en tots els casos, hi pot haver motius com el sou, l’horari o una vocació innata, però una vegada hi ets, la feina ben feta fa que t’enganxis més. El més agraït de la nostra feina és que vas a ajudar persones que estan en un tràngol o moment delicat. Una vegada acabes no cal que et donin les gràcies veient les cares d’una persona que està atrapada en un vehicle o que se li podia haver cremat el pis, això t’omple.
De totes les situacions de risc que ha viscut quina ha estat la pitjor?
La que em va fer reflexionar va ser el tema d’Horta de Sant Joan. Nosaltres som els responsables finals de la guàrdia i sota el teu càrrec estan tots els bombers que comandes i que un d’ells prengui mal realment angoixa. Que pugui perdre un company en un servei és una cosa que m’angoixa molt.
Fins on us afecten les retallades?
Quan un material té algun problema s’endarrereixen les reparacions i les baixes i jubilacions no es cobreixen. Negar això seria mentir, però hi ha una màxima a bombers que diu “amb el que tens, fas”.
Ara que comença l’operació sortida, us podeu acostumar als accidents?
Veus accidents complexos i gent lacerada, però quan en portes uns quants no sorprenen, els casos dels nens són més delicats.
Pot desconnectar de la feina?
Ets bomber 24 hores, no estant de guàrdia he acabat en un foc. Quan surts de la guàrdia no deixes de ser bomber i si veus coses t’hi poses.
Com va la campanya d’incendis?
La part positiva és que hem superat gran part de la campanya, el mes de juliol és un dels més crítics i l’hem superat.
Es genera molta feina al parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat?
La metropolitana nord comprèn els dos Vallesos, el Maresme i el Barcelonès. Dins d’aquesta xarxa hi ha 11 parcs de professionals i 11 de voluntaris, i entre els professionals, el de Rubí-Sant Cugat està en cinquè o sisè lloc. Tenint en compte que el parc que més surt ho fa unes 3.000 vegades, el de Rubí està en les 2.000. El de Rubí, amb una plantilla de 32 bombers, més el cap de parc, té la peculiaritat de tenir un furgó de risc químic per atendre aquestes emergències.
El parc dóna servei a Sant Cugat, Rubí i altres emergències?
En primera instància Rubí i Sant Cugat, però també fa assistències a altres municipis del voltant. Una de les coses que ens caracteritza com a Bombers de la Generalitat i ens dóna aquesta primacia és que treballem en xarxa. Sense anar més lluny en el foc de Vallirana, del cap de setmana passat, un dels primers camions que va arribar i en va marxar va ser el de Rubí. L’àmbit d’actuació és tot Catalunya.
L’estiu que ve es compleixen 20 anys de l’incendi de Collserola. Es pot tornar a repetir aquell desastre?
No tan sols a Collserola! La societat avui en dia no viu del bosc i hem de ser conscients que vivim d’esquena als boscos, perquè no generen beneficis. Això fa que el que aquest any no es crema i fa semblar que hem guanyat una batalla, no deixi de ser una acumulació de combustible. És a dir, que el que no es crema aquest any tenim molts números perquè l’any que ve es cremi. Tot i això el parc de Collserola inverteix molts esforços, és un dels millors conservats i nets, però això no treu que algun dia puguem tenir un ensurt.
Les penes que apliquen als piròmans són prou dures?
La legislació és bastant dura per a les persones que fan un foc, perquè quan fas un foc no tens mai el control. El que passa és que tendim a buscar un culpable i les estadístiques ens diuen que molts focs no són provocats per piròmans, sinó per descuit de les persones.
Però em refereixo a qui crema un bosc intencionadament.
Jo diferenciaria entre els que estan malalts, que estan reconeguts, i que quan arriba l’estiu els tanquen, dels que no. Si una persona està malalta no pots ser molt dur, has d’intentar que no faci mal. Això és molt diferent dels que ho fan per un interès. En aquest cas tot i que la legislació és dura, sóc partidari que ho sigui molt més.
A partir dels atemptats de l’11-S el món va conèixer un altre tipus de bomber, el bomber-heroi. Des d’aleshores la seva feina s’ha magnificat?
La professió de bomber socialment sempre ha estat molt ben acceptada. El fet que hi hagi serveis com el de Nova York o el d’Horta de Sant Joan, en què es posa de manifest que és una feina que poses la vida al servei de la societat, surten puntes de reconeixement que és mantenen en el temps.
Per ser bomber s’ha de ser d’una pasta especial, ja que no tothom està disposat a deixar-s’hi tant?
Com en tots els casos, hi pot haver motius com el sou, l’horari o una vocació innata, però una vegada hi ets, la feina ben feta fa que t’enganxis més. El més agraït de la nostra feina és que vas a ajudar persones que estan en un tràngol o moment delicat. Una vegada acabes no cal que et donin les gràcies veient les cares d’una persona que està atrapada en un vehicle o que se li podia haver cremat el pis, això t’omple.
De totes les situacions de risc que ha viscut quina ha estat la pitjor?
La que em va fer reflexionar va ser el tema d’Horta de Sant Joan. Nosaltres som els responsables finals de la guàrdia i sota el teu càrrec estan tots els bombers que comandes i que un d’ells prengui mal realment angoixa. Que pugui perdre un company en un servei és una cosa que m’angoixa molt.
Fins on us afecten les retallades?
Quan un material té algun problema s’endarrereixen les reparacions i les baixes i jubilacions no es cobreixen. Negar això seria mentir, però hi ha una màxima a bombers que diu “amb el que tens, fas”.
Ara que comença l’operació sortida, us podeu acostumar als accidents?
Veus accidents complexos i gent lacerada, però quan en portes uns quants no sorprenen, els casos dels nens són més delicats.
Pot desconnectar de la feina?
Ets bomber 24 hores, no estant de guàrdia he acabat en un foc. Quan surts de la guàrdia no deixes de ser bomber i si veus coses t’hi poses.