“Cada dia es descobreixen coses que poden canviar la medicina”

Gil forma part d’aquell gran engranatge que és la recerca. Un treball de formiga amb resultats a llarg termini, però que aporta grans beneficis socials. Aquest doctorand investiga sobre les cèl·lules mare obtingudes de la polpa dental per millorar la vida dels malalts hepàtics. I ho fa des del laboratori santcugatenc que la UIC té a les instal·lacions de Capio-HGC. Fa escasses setmanes, Gil va rebre una beca Junior Faculty.

En la vostra recerca extraieu cèl·lules mare de l’interior de les dents. Per què?
Investiguem per aconseguir teixit hepàtic a partir de cèl·lules mare de la polpa dental. Hi ha moltes malalties que afecten el fetge, com l’hepatitis i la cirrosi, i l’únic tractament que hi ha és el trasplantament. Ara s’està veient que el trasplantament amb cèl·lules hepàtiques és viable.

Això és molt bona notícia!
Sí, però com que la font de cèl·lules hepàtiques és limitada, si som capaços d’aconseguir hepatòcits a partir d’una font il·limitada, com són les cèl·lules mare, serà interessant per tractar aquest tipus de malalties.

I passarien a ser història?
Estem parlant d’un futur molt llunyà, ara estem en una fase prèvia, estem treballant el protocol òptim per aconseguir els hepatòcits. Amb això faríem proves preclíniques amb animals, per saber si és viable i si procuraria una millora al fetge o no. Això no ho saps fins que ho proves amb un ésser viu.

I això, en temps, és?
Entre deu i quinze anys. Ara estem en els tres primers anys.

Amb tot el que ha avançat la medicina, encara queda molt per descobrir?
Queden moltes coses. Sobretot en el camp de les cèl·lules mare, que és un camp molt jove, cada dia es descobreixen coses noves. I de la mateix manera que les cèl·lules mare, en els altres camps també, cada dia es descobreixen coses noves que poden canviar la medicina.

I tot això es fa des del campus santcugatenc de la UIC.
Tot ho fem aquí, excepte experiments concrets que necessitem col·laborar amb altres llocs, que poden tenir una maquinària especial o fan servir alguna tècnica de la qual no tenim l’espai.

Si no haguéssiu obtingut una beca, haguéssiu pogut fer recerca?
Difícilment. En el món científic depens plenament de beques. No hi ha ningú que et contracti per investigar i sinó tens beca, ho tens molt complicat.

Com a investigador, com veu la R+D?
Està molt malament. Tinc amics que depenen de beques de l’Estat i han estat mesos sense cobrar o bé no poden seguir investigant perquè no poden comprar material.

La recerca significa dedicació i esforç. Des del seu col·lectiu, com veieu el fet que no es dediquin recursos?
No entens com no s’aposta per la recerca, la qual és un benefici a curt i llarg termini per a la societat. Hi ha gent molt ben formada que com que no troba feina acaba marxant, veuen que les condicions són millors fora i s’acaben quedant, i tot el que l’Estat ha invertit s’acaba perdent.

Ha vist aquesta fuga de cervells?
Sí, i hi ha moltíssima gent que acaba la tesi, no troba feina i acaba marxant.

Sou un dels col·lectius més perjudicats per la crisi?
Sí, i les retallades en aquest sector han estat molt fortes.

Si funciona l’estudi que esteu fent, com es traduirà sobre els malalts?
A més d’un tractament alternatiu al trasplantament de fetge, fins que aquest no es produeixi pot ser un pont per evitar que la malaltia tiri endavant.

Com celebreu quan en una investigació arribeu a aconseguir una meta?
Si la meta és molt gran, el nostre cap ens convida a sopar o de festa, per oblidar-nos, perquè es una feina que t’absorbeix molt.