Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com ha canviat la seva vida des del passat 11 de setembre?
Jo ja feia temps que treballava per temes de llengua i per la independència, però durant el darrer any hi ha hagut un canvi molt important. Vaig gairebé cada dia a reunions i la meva rutina s’ha transformat molt. Sobretot perquè he de compaginar la meva vida laboral amb la feina voluntària a l’Assemblea Nacional Catalana (ACN). Hi ha un munt d’actes continus que han canviat molt la meva vida diària.
Per què creu que aquella manifestació va tenir la magnitud que va tenir?
Per moltes coses a la vegada. Al nostre país ja hi havia molta gent que des de feia temps lluitava per la independència. També hi havia el precedent de les consultes, les quals van fer que gairebé un milió de persones es pronunciessin sobre la independència i no hem d’oblidar que encara hi havia a la memòria la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Molta gent es va adonar llavors que l’encaix amb Espanya és impossible.
L’Onze de Setembre va ser explícitament independentista...
Teníem molt clar que la lectura havia de ser aquesta. L’altra manifestació tenia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim” i no volíem que aquest cop es pogués interpretar que era pel pacte fiscal o més autogovern. Volíem que el Govern català fes un pas endavant i calia que es veiés que som molts al darrere.
Si el procés continua, en algun moment caldrà trencar amb Espanya. Quan i com es farà?
No ho sabem. Nosaltres tenim un full de ruta molt clar, però el nostre adversari, l’Estat espanyol, és molt poderós i molt fort i no sabem com reaccionarà. És possible que quan convoquem la consulta se suspengui l’autonomia, que inhabilitin el president Mas...
Merder assegurat!
El nostre objectiu ara és la consulta. Si no ens la deixen fer, treballarem per una declaració d’independència. Però ara per ara no sabem què pot passar.
Espanya estarà preparada i contraatacarà si es fa tot això! Ja tenen un pla B?
No és que Espanya estigui treballant en aquesta rèplica, Espanya fa molts anys que hi treballa. Hi han treballat sempre, però ara es nota més i són molt més barroers. Que jo recordi, sempre han treballat contra Catalunya, la llengua catalana, contra la nostra sobirania i contra el fet que siguem una nació. No som una nació sense estat, som una nació amb un estat en contra. I això no és una cosa nova.
I doncs, hi ha o no hi ha pla b?
Jo crec que el Govern català sí que el té.
Què se’n sap?
De moment, que primer convocarem la consulta i, sinó, una declaració unilateral d’independència.
Veuen el president Mas i CiU portant Catalunya a la independència?
Sí. No tenim gens de desànim. Veiem que la majoria del Parlament i dels polítics estan a favor del procés. Tenim com a referència la declaració de sobirania que es va votar per 85 vots a favor i 41 en contra. En qualsevol país del món, això és una majoria prou àmplia.
La comunitat internacional calla. No seria el primer cop que deixen Catalunya “tirada” ...
Crec que no mouran peça fins que nosaltres no la moguem. Per què s’han d’enemistar amb Espanya ara si nosaltres no hem fet encara cap pas en ferm? Els tocarà decidir després de la consulta o la declaració d’independència. Per què s’han de buscar problemes abans d’hora?
La Unió Europea no ha dit res. Això és bo o dolent?
La Unió Europea ja ha fet molt no pronunciant-se en contra malgrat les pressions rebudes de l’Estat espanyol. Nosaltres hem de fer el pas i després ja decidiran. I no hem de perdre de vista que Europa sempre ha estat al costat de la democràcia.
Hi ha molts independentistes conversos per la crisi?
Independentistes n’hi ha per molts motius i l’econòmic és un més entre tants altres. Que cada català pagui 2.260 euros a l’Estat espanyol i que no tornin és un bon motiu...
Quin és el seu motiu?
Per a mi, el principal motiu és la dignitat. La dignitat com a poble. La independència és el camí final per dignitat nacional.
Veig que els actes del l’ANC estan plens d’independentistes. Massa endogàmia?
Fem actes per a persones convençudes, però també esperem que els missatges que donem el passin a altres persones que no estan tan convençudes. Un dels objectius principals de l’assemblea és arribar a aquestes persones.
Quins arguments fan servir perquè creguin en la causa?
Motius racionals contra la independència de Catalunya no n’hi ha. Només són motius emocionals. Els volem explicar que no cal renunciar a res. No és incompatible ser espanyol i voler la independència de Catalunya. S’ha de respectar la identitat personal de cadascú. Només demanam que comparteixin un projecte de futur perquè estem fent entre tots un país millor per als nostres fills i néts. Això segur que sí que ho comparteixen. Volem ser ciutadans en un país millor.
Hi ha gent que té por i amb raó... Incerteses n’hi ha moltes.
És perquè segons quins missatges que transmetem no arriben. Només arriben les mentides del PP. Que si obligarem a parlar català, que si s’hauran de canviar el cognom... S’ha de tenir clar que ens sentim com ens sentim, parlem la llengua que parlem, som un sol poble i ells també en formen part. La independència és un procés inclusiu. Aquest és el missatge que hem de transmetre entre tots.
Amb una llengua esmolada
Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat, Carme Forcadell (Xerta, 1956) ha treballat de funcionària del Departament d’Educació des del 1985, coordinadora de normalització lingüística del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Educació des del 1992 i des del 2004 assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. També ha estat fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l’executiva i vocal de la junta d’Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
Jo ja feia temps que treballava per temes de llengua i per la independència, però durant el darrer any hi ha hagut un canvi molt important. Vaig gairebé cada dia a reunions i la meva rutina s’ha transformat molt. Sobretot perquè he de compaginar la meva vida laboral amb la feina voluntària a l’Assemblea Nacional Catalana (ACN). Hi ha un munt d’actes continus que han canviat molt la meva vida diària.
Per què creu que aquella manifestació va tenir la magnitud que va tenir?
Per moltes coses a la vegada. Al nostre país ja hi havia molta gent que des de feia temps lluitava per la independència. També hi havia el precedent de les consultes, les quals van fer que gairebé un milió de persones es pronunciessin sobre la independència i no hem d’oblidar que encara hi havia a la memòria la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Molta gent es va adonar llavors que l’encaix amb Espanya és impossible.
L’Onze de Setembre va ser explícitament independentista...
Teníem molt clar que la lectura havia de ser aquesta. L’altra manifestació tenia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim” i no volíem que aquest cop es pogués interpretar que era pel pacte fiscal o més autogovern. Volíem que el Govern català fes un pas endavant i calia que es veiés que som molts al darrere.
Si el procés continua, en algun moment caldrà trencar amb Espanya. Quan i com es farà?
No ho sabem. Nosaltres tenim un full de ruta molt clar, però el nostre adversari, l’Estat espanyol, és molt poderós i molt fort i no sabem com reaccionarà. És possible que quan convoquem la consulta se suspengui l’autonomia, que inhabilitin el president Mas...
Merder assegurat!
El nostre objectiu ara és la consulta. Si no ens la deixen fer, treballarem per una declaració d’independència. Però ara per ara no sabem què pot passar.
Espanya estarà preparada i contraatacarà si es fa tot això! Ja tenen un pla B?
No és que Espanya estigui treballant en aquesta rèplica, Espanya fa molts anys que hi treballa. Hi han treballat sempre, però ara es nota més i són molt més barroers. Que jo recordi, sempre han treballat contra Catalunya, la llengua catalana, contra la nostra sobirania i contra el fet que siguem una nació. No som una nació sense estat, som una nació amb un estat en contra. I això no és una cosa nova.
I doncs, hi ha o no hi ha pla b?
Jo crec que el Govern català sí que el té.
Què se’n sap?
De moment, que primer convocarem la consulta i, sinó, una declaració unilateral d’independència.
Veuen el president Mas i CiU portant Catalunya a la independència?
Sí. No tenim gens de desànim. Veiem que la majoria del Parlament i dels polítics estan a favor del procés. Tenim com a referència la declaració de sobirania que es va votar per 85 vots a favor i 41 en contra. En qualsevol país del món, això és una majoria prou àmplia.
La comunitat internacional calla. No seria el primer cop que deixen Catalunya “tirada” ...
Crec que no mouran peça fins que nosaltres no la moguem. Per què s’han d’enemistar amb Espanya ara si nosaltres no hem fet encara cap pas en ferm? Els tocarà decidir després de la consulta o la declaració d’independència. Per què s’han de buscar problemes abans d’hora?
La Unió Europea no ha dit res. Això és bo o dolent?
La Unió Europea ja ha fet molt no pronunciant-se en contra malgrat les pressions rebudes de l’Estat espanyol. Nosaltres hem de fer el pas i després ja decidiran. I no hem de perdre de vista que Europa sempre ha estat al costat de la democràcia.
Hi ha molts independentistes conversos per la crisi?
Independentistes n’hi ha per molts motius i l’econòmic és un més entre tants altres. Que cada català pagui 2.260 euros a l’Estat espanyol i que no tornin és un bon motiu...
Quin és el seu motiu?
Per a mi, el principal motiu és la dignitat. La dignitat com a poble. La independència és el camí final per dignitat nacional.
Veig que els actes del l’ANC estan plens d’independentistes. Massa endogàmia?
Fem actes per a persones convençudes, però també esperem que els missatges que donem el passin a altres persones que no estan tan convençudes. Un dels objectius principals de l’assemblea és arribar a aquestes persones.
Quins arguments fan servir perquè creguin en la causa?
Motius racionals contra la independència de Catalunya no n’hi ha. Només són motius emocionals. Els volem explicar que no cal renunciar a res. No és incompatible ser espanyol i voler la independència de Catalunya. S’ha de respectar la identitat personal de cadascú. Només demanam que comparteixin un projecte de futur perquè estem fent entre tots un país millor per als nostres fills i néts. Això segur que sí que ho comparteixen. Volem ser ciutadans en un país millor.
Hi ha gent que té por i amb raó... Incerteses n’hi ha moltes.
És perquè segons quins missatges que transmetem no arriben. Només arriben les mentides del PP. Que si obligarem a parlar català, que si s’hauran de canviar el cognom... S’ha de tenir clar que ens sentim com ens sentim, parlem la llengua que parlem, som un sol poble i ells també en formen part. La independència és un procés inclusiu. Aquest és el missatge que hem de transmetre entre tots.
Amb una llengua esmolada
Llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Filologia Catalana per la mateixa universitat, Carme Forcadell (Xerta, 1956) ha treballat de funcionària del Departament d’Educació des del 1985, coordinadora de normalització lingüística del Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Educació des del 1992 i des del 2004 assessora de llengua, interculturalitat i cohesió social del Vallès Occidental. També ha estat fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l’executiva i vocal de la junta d’Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.