Cal Crispín, l’estanc centenari de Sant Cugat

L’estanc Cal Crispín, situat al número 23 del carrer Santiago Rusiñol,  va rebre la llicència per vendre tabac el 15 de novembre del 1923 i, coincidint amb aquesta efemèride, el comerç ja prepara una celebració que serà un reconeixement a tots els clients.

 

La història de Cal Crispín, al carrer Santiago Rusiñol, comença amb Pere Caldés, un músic que tocava en una cobla de sardanes tocant el fiscorn i que feia de carboner. L’any 1923 va decidir canviar la carboneria que regentava per un estanc. El motiu del canvi de negoci encara, avui en dia, és una incògnita. “No sabem si és que el negoci de la carboneria anava de baixa, però el fet és que va començar un estanc”, explica una de les besnetes de Caldés, Georgina Giménez. Potser va ensumar que tenir un comerç de tabac era un bon negoci per invertir-hi a l’època en veure altres experiències exitoses. En un article de l’historiador local, José F. Mota, s’explica que Juan San Vilaseca era conegut com el noi de l’estanc i que al segle XIX ja venia tabac a la Fonda y Cervecería del Comercio, a la plaça Major d’aleshores. A banda d’això, un altre interrogant que hi ha amb els orígens de Cal Crispín és el nom.

Per què es diu Cal Crispín?

La Georgina explica que potser era la manera en què els nens anomenaven a una àvia de fa temps que es deia Cristina. Però del cert no saben res. Només que almenys des de l’època del seu avi ja es deia Cal Crispín. Perquè tampoc se sap com es deia en època del fundador Pere Caldés.

Al cap d’uns anys va heretar el negoci la seva filla, Francisca Caldés, juntament amb el seu marit, Francisco Auladell, que havia viscut a la masia Can Mates, al carrer de Sant Domènec, perquè els seus pares eren els masovers. I com que era espardenyer, durant un temps també van vendre tabac i espardenyes.

Un punt de trobada entre veïns

“En aquella època Cal Crispín era un punt de reunió de tot el poble. Feien la tertúlia i passaven moltes estones”, explica Núria Sagarra, cunyada d’una de les besnetes del fundador de l’estanc. I moltes de les tertúlies les animava l’àvia Francisca, que va patir un ictus i durant 40 anys va passar moltes hores asseguda en una cadira de l’estanc, esdevenint tota una icona del local. Per això, es va fer una reproducció en fusta i, actualment, les noves generacions la poden recordar. Aquell comerç era com els d’abans, amb l’habitatge en el mateix edifici. Compartien la mateixa porta i això va originar algunes anècdotes i incidents. La Georgina recorda que quan hi havia la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB a la Casa de Cultura un estudiant que corria en una manifestació va entrar a la botiga i es va amagar a dins de l’habitatge.  A més, durant la postguerra van patir un episodi tens amb la guàrdia civil. Van picar a la porta de forma violenta i quan van obrir-la,  la mare de la Georgina, encara adolescent, li va etzibar: “A cada cerdo le llega su San Martín”.  En resposta d’aquest improperi, el guàrdia civil li va donar una bufetada. Llavors, el seu avi va agafar-lo pel coll... Sort en van tenir que coneixien l’alcalde.

L’evolució i expansió del negoci

Als anys 90 ho van agafar una besneta, Teresa M. Giménez i la seva cunyada, Núria Sagarra. En aquesta última etapa el comerç va incorporar els objectes de regal al catàleg de productes.  Aquesta generació serà l’encarregada de celebrar amb els clients el centenari. Però fins a arribar aquí han viscut també anècdotes curioses i divertides. La Núria recorda que la primera vegada que es va posar darrere el taulell va venir un noi i li va demanar una “Bíblia” i ella d’entrada es va quedar parada pel que li estava demanant. Des d’aleshores va saber que abans al paper d’embolicar els cigars se l’anomenava així.  També han sigut la generació de la transformació del sector i la que ha hagut de sobreposar-se a les prohibicions del tabac als espais públics. Ara han triplicat les marques de tabac i tabac d'embolicar.  Recorden que quan van obrir, veien mig buida la botiga i, en canvi, ara no saben on col·locar les coses. També han sigut testimonis de la transformació de l’eix de vianants i de la vianantització del carrer Santiago Rusiñol. “Nosaltres primer érem molt reticents perquè el fet que passessin cotxes per davant la botiga era una publicitat gratuïta”, diu la Núria. Però es van haver d’adaptar i ara valoren tot allò positiu que ha portat. També s’han hagut d’adaptar a totes les normatives que han sortit al llarg dels anys i a circumstàncies inesperades com una pandèmia mundial que va buidar els carrers i va convertir en gairebé una heroïcitat aixecar cada dia la persiana de l’estanc.

Tot i els diferents entrebancs legals, després de 100 anys volen continuar sent una botiga familiar tant per al client de 18 anys com per al de 90 anys amb un tracte proper, amable i servicial.

Comerç històric reconegut

L’any 2018 l’Associació Sant Cugat Comerç va organitzar una gala i va reconèixer Cal Crispín com a comerç històric de la ciutat. Aleshores el reconeixement era a les botigues i comerços de més de 75 anys. Al juliol l’Ajuntament també va reconèixer el comerç pels 100 anys en l’acte central dels 30 anys de la Botiga al Carrer.

La continuïtat del negoci

Encara que es prohibeixi la venda de tabac, Cal Crispín seguirà en peu amb un altre producte durant anys si troben la fórmula perquè les futures generacions puguin agafar les regnes.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.