Calavia i Fabrés: "Un diumenge veníem 400 Vanguardies i 200 Periodicos i ara la meitat"

María Luisa Calavia i Domingo Fabrés són els propietaris del quiosc de Valldoreix. A finals d'aquest mes d'abril han abaixat la persiana per jubilació i per manca de relleu i tot i tenir més de setanta anys, els hi sap greu per la gran quantitat de clientela que han fet al llarg de trenta-un anys, però també tenen ganes d'un merescut descans. Ara a Valldoreix quedarà un altre conegut quiosc; el de la plaça del Mas Roig.

Quant fa que porten el quiosc?

Vam comprar-lo l'any 1992 quan va morir l'antic propietari, llavors estava a la rotonda de Can Cadena i era una petita estructura metàl·lica que ara tenim de petit magatzem. Al cap de set o vuit anys, pel perill que representava estar allà, el vam traslladar aquí al davant del CAP Valldoreix i al costat de la xurreria, per tant, nosaltres fa trenta-un anys que el portem.

Com és que tanquen?

Nosaltres ja som grans i fa temps que volem jubilar-nos, el nostre fill va estudiar i té una bona feina que no té res a veure i de moment, tot i ser un bon negoci, ja que és molt freqüentat, no ha sortit ningú que el vulgui traspassar. Nosaltres segur que el trobarem a faltar i ens sap greu, és una feina força distreta i una bona escola de comerç.

Un negoci en ple funcionament que no té relleu?

Sí, fa temps que ho anem dient i ha vingut gent interessada, però suposem que és per l'horari, treballem des de les sis del matí fins al migdia i és clar el cap de setmana també, però per una parella jove és una bona opció. A més a més, la nostra clientela és molt familiar, tenim molt bona relació amb tothom.

Com ha evolucionat el negoci?

Fa uns anys es venia molta premsa i ara amb els nous hàbits i internet, ja no es consumeix tant el format paper, en un diumenge veníem 400 Vanguardies i 200 Periodicos i ara la meitat. Abans la venda de diaris era el primer, ara venem força revistes, col·leccionables, cromos, petites joguines i encara podríem vendre més coses com begudes, loteries, tabac o llaminadures, però ara ja no cal.

I les revistes, quines es venen més?

Les més venudes són les revistes del cor i després de moda, decoració i també estrangeres, en tenim un bon assortiment.

Com ha canviat Valldoreix en aquests anys?

Nosaltres fa cinquanta anys que hi vivim, abans venien molts estiuejants i ara la gent viu aquí. Sant Cugat ha crescut molt d'ençà que van obrir els túnels de Vallvidrera, però tenim una clientela molt fidel amb la que tenim molt bona relació. També el fet de tenir la xurreria al costat fa que els caps de setmana hi hagi molt d'ambient.

Amb tants anys deuen tenir forces anècdotes...

Ui si, hem passat nevades com les del 2010, temporals de vent i pluja com el del 2014 que va arrencar arbres, però el quiosc va aguantar. També una vegada, un client va baixar del cotxe i uns lladres del clan dels "peruans" es van posar a dins i van marxar a tota pastilla, sense adonar-se que al seient del darrere, hi havia un nen dormint. Quan se'n van adonar, van deixar el cotxe a tres-cents metres. Aquell dia vam passar molts nervis. També quan la plantilla del Barça es tancava en un hotel que teníem aquí; en Johann Cruyff s'acostava a comprar premsa i amb ell força jugadors, i com que a la M. Lluïsa no li agrada el futbol, no els coneixia, fins que un dia li vaig dir; "però que no veus qui són!".

I a partir del dia 1 de maig, què faran?

A banda de fer d'avis, mirarem de gaudir de les aficions com pescar, passejar, anar a veure la família de la Ma Lluïsa que és de Navarra.

Domingo i Maria Lluïsa, amb molta enyorança, però amb ganes de viure una nova vida, es queden arreglant les piles de revistes i diaris, saben que serà per pocs dies. Gràcies pel servei que heu fet a Valldoreix i molta sort!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.