Conreu de plantes enfiladisses

Per ajudar-les a “enfilar-se” s’utilitzen cordills que se subjecten amb clavilles en la terra del recipient o en una gelosia.

També es pot comprar malla de filferro revestit de plàstic.

D’aquesta forma podeu dissenyar el traçat que seguirà l’enfiladissa subjectant-la en els punts adequats.

Per això són especialment adequades la carbassa de decoració (Cucurbita pepo), l’ecremocarpo (Eccremocarpus scaber), les ipomeas (Ipomea tricolor) o la Susana d’ull negre (Thunbergia alata).

Generalment el més convenient és situar-les en un lloc assolellat.

Únicament la cobea (Cobaca scadens) i la caputxina (Tropacolum majus) toleren també un lloc semiombrívol.

Totes les plantes enfiladisses de diversos anys toleren el sol i la penombra.

La serpentària (Aristochia macropbhylla), l’evònim (Euonymus fortunei var, radicans), el “correquetepillo” (Polygonum aubertii), l’heura (Hedera helix) i l’hortènsia enfiladissa (Hydrangea anomala ssp. petiolaris) toleren fins i tot llocs completament a l’ombra.

Per estimular el seu creixement cal fertilitzar-les de forma regular i intensament i proporcionar-los gran quantitat d’aigua.