El gerd, ric en vitamina C

Per la seva delicadesa, no suporta les temperatures extremes. A Catalunya el podrem trobar a la zona dels Pirineus i del Prepirineu.

Es tracta d’una fruita que aconsegueix el seu punt òptim de sabor madurat en planta.

Hi ha moltíssimes varietats de gerds, que s’agrupen en tres grans grups: les vermelles, les negres i les daurades.
Les vermelles són les més habituals.

De gust àcid, els gerds es poden menjar crus, també en sorbets, pastissos i en melmelades.

Aquest fruit destaca pel seu contingut en fibra i en vitamina C.
La fibra és un tipus de carbohidrat sense cap nutrient, però que té un importantíssim valor pel seu efecte regulador del trànsit intestinal i de neteja de substàncies nocives.
La vitamina C és un reforçador immunològic natural i antiinflamatori, a la vegada que aporta resistència davant les infeccions.

També cal esmentar els minerals, fonamentalment potassi, magnesi i calci. Els minerals intervenen en el bon funcionament del sistema nerviós i en la producció i generació de l’impuls nerviós i muscular.

Pel que fa a la conservació, cal tenir en compte que aquest fruit es fa malbé de seguida i, com a molt, pot aguantar un parell o tres de dies a la nevera. S’han de rentar just en el moment que s’ha de consumir.