Fa anys, vaig tenir un gos mestís de llop que era tot un cas.
Un dia em van portar un parell de conills que havia de guardar dos dies a casa. Eren conills rars, de raça, gegants, blancs, amb els ulls vermells i taques com de panda al redós dels ulls, per tant, eren prou valuosos i jo estava una mica nerviosa perquè el meu gos no els atrapés.
Els vaig posar al pati i després de tancar la porta, vaig explicar al meu gos que allò no es menjava ni es caçava. I com cada matí, vaig marxar a treballar.
Quan vaig tornar a casa el primer que vaig fer és córrer al pati i l’ensurt va ser majúscul. El meu gos, que sabia molt bé obrir totes les portes, havia obert la porta del pati.
El gos estava estirat a terra i tenia un conill viu i il·lès entre les potes que llepava amb delit, l’altre conill totalment mullat de baba de gos, mirava el seu company i esperava el seu torn, el gos havia estat tot el matí llepant un i altre conill sense fer-los cap mal.
Un dia em van portar un parell de conills que havia de guardar dos dies a casa. Eren conills rars, de raça, gegants, blancs, amb els ulls vermells i taques com de panda al redós dels ulls, per tant, eren prou valuosos i jo estava una mica nerviosa perquè el meu gos no els atrapés.
Els vaig posar al pati i després de tancar la porta, vaig explicar al meu gos que allò no es menjava ni es caçava. I com cada matí, vaig marxar a treballar.
Quan vaig tornar a casa el primer que vaig fer és córrer al pati i l’ensurt va ser majúscul. El meu gos, que sabia molt bé obrir totes les portes, havia obert la porta del pati.
El gos estava estirat a terra i tenia un conill viu i il·lès entre les potes que llepava amb delit, l’altre conill totalment mullat de baba de gos, mirava el seu company i esperava el seu torn, el gos havia estat tot el matí llepant un i altre conill sense fer-los cap mal.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok