'El gos que llepava els conills'

Fa anys, vaig tenir un gos mestís de llop que era tot un cas.

Un dia em van portar un parell de conills que havia de guardar dos dies a casa. Eren conills rars, de raça, gegants, blancs, amb els ulls vermells i taques com de panda al redós dels ulls, per tant, eren prou valuosos i jo estava una mica nerviosa perquè el meu gos no els atrapés.

Els vaig posar al pati i després de tancar la porta, vaig explicar al meu gos que allò no es menjava ni es caçava. I com cada matí, vaig marxar a treballar.

Quan vaig tornar a casa el primer que vaig fer és córrer al pati i l’ensurt va ser majúscul. El meu gos, que sabia molt bé obrir totes les portes, havia obert la porta del pati.

El gos estava estirat a terra i tenia un conill viu i il·lès entre les potes que llepava amb delit, l’altre conill totalment mullat de baba de gos, mirava el seu company i esperava el seu torn, el gos havia estat tot el matí llepant un i altre conill sense fer-los cap mal.

 
Comentaris

Destaquem