'Jocs de mans'

Diuen que a Sant Cugat hi havia un nen que tenia un avi que era mag. Sempre que anava a veure’l, l’avi l’ensenyava a fer jocs de mans, que aprenia ràpid.

Un dia, a l’escola tocava fer repàs de càlcul i tots tenien el llibre obert a la pàgina de sumes i restes, que havien de resoldre. El nen, com que no ho havia estudiat, va provar de fer un dels jocs de mans que sabia, va apuntar uns números en un paper, el va doblegar diverses vegades, després el va bufar i de sobte tots els números dels llibres van sortir de la pàgina fent salts per sobre de les taules, i els nens, esverats, corrien darrere dels números per agafar-los, però no es deixaven.

Llavors, tots els números es van posar al sostre, i els nens i la senyoreta es van quedar bocabadats. Mentrestant, el nen que tenia el paper doblegat, d’amagat, el va obrir i tots els números van tornar als llibres. El secret era els números escrits, però mai es va saber.