'L’animal més bell del món'

Quan Déu va crear els animals els va deixar escollir el tret que els agradava més; així el cigne va escollir el seu coll elegant i corbat, els cérvols les potes fines i llargues i la llama, el seu llavi tan versàtil com una mà, i així tots els animals van anar demanant el que més útil o bell els semblava.

El camell estava estirat amb indolència mirant com tots els altres s’afanyaven a demanar quelcom, a la fi van passar davant del Déu tots els animals i només quedava el camell.

-I tu, què vols? – va preguntar el Creador.

-Jo vull una mica de tot: el coll de cigne, els llavis de la llama, les potes del cavall, els peus dels elefants i un dipòsit que em permeti no haver de menjar i beure cada dia.

-Està bé, ho tindràs tot.

I des de llavors el camell té el coll com un cigne, les potes del cavall, els peus de l’elefant i una gran gepa per poder menjar i beure només cada set dies.