Opinió: Com ser la millor versió d'un mateix

Cada vegada augmenten més les consultes de pares, preocupats pels seus fills, que van a un especialista per intentar trobar el motiu pel qual el seu fill mostra algunes dificultats, no només en l’àmbit escolar, sinó també de conducta.

Algunes d'aquestes preocupacions es tendeixen a confondre amb problemes específics de l'aprenentatge o del neurodesenvolupament del nen, però sovint, i amb una tendència a l'alça, trobem nens que pateixen ansietat (ja de ben petits) i amb una baixa autoestima i confiança en si mateixos.

Acostumem a atendre infants amb preocupacions que són significatives en el seu malestar general i que, per tant, estan bloquejant altres àrees importants en el seu desenvolupament general no només escolar, sinó emocional i social.

Per això, és molt important fer un bon diagnòstic de la seva situació i estat general, i fer prevaldre tota aquella simptomatologia d'arrel, que és la que pot estar generant la falta d'atenció o motivació, així com problemes en la relació amb els seus companys. Els hem d'ajudar a sentir-se bé amb ells mateixos i recordar-los que poden ser la millor versió de cada un d'ells.

L'autoconeixement i l'autocontrol, bàsics per treure el millor d'un mateix

És ben coneguda la creença que tots els éssers humans som duals i, com a tal, podem mostrar el millor de nosaltres mateixos, o en cas contrari, el pitjor. Però, com ajudem els més petits a desenvolupar aquesta capacitat d'autoconeixement i autocontrol?

El millor de nosaltres mateixos és tot allò que nosaltres pensem que podem arribar a ser, creure o fer i, per això, cal pensar en positiu i afavorir que això passi. En canvi, si el nostre entorn és insegur, tens, hostil, ansiós i ens envoltem de persones que no creuen en nosaltres, afavorirem el fet de no avançar i el fet de sentir-nos que tot ens surt malament.

Per aquest motiu, i davant de qualsevol prioritat escolar, hauríem d’atorgar seguretat en ells mateixos, donar-los autonomia, capacitat de decisió, enfundar esperança cap al futur i les coses que els passen, així com mostrar-nos optimistes i motivats davant la vida. La manera en què es comporten, moltes vegades, és el reflex de com els grans viuen i veuen la vida

Per tot això, seria bo:

- Parleu de la part emocional, més enllà de les seves rutines diàries (com se senten, què necessiten, quins valors tenen, com són els seus amics ...).

- Afavoriu una comunicació esperançadora i reflexiva en l'entorn familiar. Doneu temps de qualitat, no en quantitat.

- Creieu en ells i en les seves potencialitats. Amb això crearan la seva autoimatge i autoconcepte. Evitarem les etiquetes negatives.

- Aprecieu més que menyspreeu. Poseu atenció en allò que fan bé i no en allò que fan malament.

- Estimuleu el reforç positiu per seguir generant més conductes positives.

Contingut patrocinat per: