Opinió: L'ús del xumet en els infants

La majoria de pares utilitzen el xumet com un instrument imprescindible i l’introdueixen a la vida quotidiana dels seus fills durant els primers anys de vida. La succió del xumet fins als 18/ 24 mesos és considerada normal perquè s’associa a la necessitat de satisfacció afectiva i seguretat i els permet posar en marxa el sistema alimentari. Tot i això, la necessitat de succionar és diferent en cada nen i generalment disminueix amb l’edat.

Utilitzar el xumet en els infants més petits és una tècnica que sovint els calma, els indueix tranquil·litat i els ajuda a regular l’horari d’alimentació i de son. A més, ajuda a prevenir la succió digital, estimula el reflex de succió en nens que han estat prematurs i provoca una menor incidència de mort súbdita en nens durant el primer any de vida.

No obstant això, la succió està programada per ser exercida només durant un període de temps determinat. Per aquest motiu, és necessari eliminar la succió de xumet a mesura que apareixen les dents i el nen adquireix un patró d’alimentació mastegador.

Quan l’hàbit del xumet es converteix en lesiu?

Si l’ús del xumet és freqüent, intensiu i perllongat en el temps després dels 24 mesos d’edat es pot convertir en un hàbit lesiu, modificant el posicionament dental dels infants, alterant la forma òssia i la relació dels maxil·lars i interferint en el creixement i la funció de la musculatura orofacial. Els músculs del voltant de la boca perden força, això ocasiona mantenir la boca oberta sempre i empassar amb la llengua cap a fora, contra les dents, provocant alteracions com poden ser una deglució incorrecta i una mala articulació dels sons de la parla.

Els hàbits lesius més comuns són: la succió prolongada de xumet o biberó, la succió de la llengua, dels llavis o de les galtes, la succió digital (del dit pulgar),  mossegar-se les ungles i respirar per la boca.

Com treure el mal hàbit?

No es poden eliminar els mals hàbits d’un dia a un altre, és un procés molt lent. S’aconsella disminuir les hores o els moments en els que el nadó acostuma a utilitzar-lo (trajectes en el cotxe, mentre veu la televisió...) o oferir-los opcions que els resultin més atractives i substitutòries dels mals hàbits, com ara, llegir un conte abans de dormir.

Tot nen major de tres anys que persisteixi amb un hàbit lesiu ha de visitar un odontopediatra que informi a la família sobre les conseqüències de l’hàbit i sobre els possibles tractaments a seguir per tal de prevenir possibles complicacions.

Contingut patrocinat per: