Opinió: La importància de treballar la independència

La teràpia ocupacional és una professió que ajuda a les persones a aconseguir independència en les activitats que realitza en la seva vida diària o “ocupacions”. En l’àmbit pediàtric, ajuden als nens a preparar-se per a l'aprenentatge i pels desafiaments que se li presentin durant el seu desenvolupament.

Això normalment inclou l'enfortiment muscular, l'amplitud de moviments del cos i les mans, el treball de coordinació bilateral (que implica usar les dues mans juntes), la planificació motora del cos, les habilitats de percepció visual i les habilitats viso-motores, destresa motora fina, entre unes altres.

El tractament es realitza amb la pràctica directa de l'habilitat a treballar i sovint també és necessari realitzar modificacions o adaptacions de les tasques perquè sigui completada d'una manera més satisfactòria per al nen.

Què és un terapeuta ocupacional?

Un terapeuta ocupacional és un professional que s'especialitza en el treball amb les persones que tenen alguna dificultat per completar de manera independent les seves tasques diàries.

En pediatria, els terapeutes ocupacionals intervenen a ajudar als nens a adquirir les habilitats necessàries per a la independència en el joc, l'aprenentatge, el desenvolupament d'habilitats motores, la cura personal i la socialització en els seus contextos de desenvolupament com són la llar, l'escola i la comunitat.

Com sé que el meu fill necessita teràpia ocupacional?

El seu fill podria necessitar teràpia ocupacional si:

• Té problemes amb l'escriptura incloent-hi pressionar massa o no poc, no desenvolupar i mantenir un ben agafat el llapis, i té dificultat per calcular la grandària i l'espai de les seves lletres.
• Freqüentment té una mala postura per estar assegut en una cadira.
•  Sembla que tenen les mans febles i es cansa fàcilment a l'hora de fer les tasques motores que necessitin precisió. Té dificultat per manipular objectes petits i usar les tisores.
• Cau amb freqüència, pot xocar contra coses o persones.
•  Té dificultat amb l'aprenentatge de tasques motores, com caminar amb bicicleta, córrer o saltar. Amb freqüència tria el mateix joc o activitat evitant l'aprenentatge de noves activitats.
•  És massa sensible (o molt poc sensible) al tacte, les textures, els sabors, el so i el moviment.
•  Té problemes per aprendre com vestir-se, principalment amb posar-se l'abric, posar-se i lligar-se les sabates i cordar-se els botons.
• En el col·legi li costa mantenir els seus quaderns organitzats, mantenir el seu escriptori i carpetes ordenades i lliurar les seves tasques a temps.
• El nen busca risc excessiu de manera freqüent, disminuint la consciència de perill.

Si el seu fill presenta algun d'aquests comportaments, és recomanable que un terapeuta ocupacional especialitzat realitzi una valoració exhaustiva del seu desenvolupament, ja que aquestes dificultats poden estar interferint en el rendiment acadèmic i en les activitats quotidianes que realitza.

Contingut patrocinat per: