'Per què els gossos i els gats no s’estimen?'

Fa molt de temps, quan les bèsties parlaven i els homes callaven, el gat i el gos eren molt bons amics i vivien junts en santa harmonia.

Un dia tenien per menjar una bona llebre i es van adonar que no tenien vi per dinar.

- Aniré a comprar-ne una mica -va dir el gos- mentre, tu vigila que no es cremi la llebre, però, alerta gat, no mengis ni una engruna que ja et conec...

- No pateixis que no menjaré res, vés que jo t’espero.

I el gos confiat va anar a cercar vi, mentre el gat anava remenant la llebre, que cada cop feia una flaire més bona i semblava ben sucosa i rostideta.

El gos trigava i el gat no es va poder estar i va menjar el fetge i els ronyonets.

El gos va tornar amb el vi i els dos amics van repartir-se la llebre.

- Ai gat! Jo voldria el fetge, ja saps que és el tros que més m’agrada, però no el trobo, segur que te l’has menjat!

- No pas. És que no tenia fetge.

- No m’enganyis gat, que tots tenim fetge, dona’m el fetge...

- No, que no en tenia.

I des de llavors sempre que es veuen el gos demana el fetge i el gat diu: meu, meu, meu.