'Sant Cugat del Vallès que tothom anomena i no sap on és'

Quan el Monestir era tan poderós que tenia terres des del Penedès fins a l’Empordà, la gent no viatjava gaire, ja que els camins eren poc segurs, i els desplaçaments molt i molt llargs.

Els pagesos que vivien en contrades llunyanes, però que pertanyien a Sant Cugat, rebien un cop l’any la visita dels batlles del Monestir que, amb una caravana de carreters i de mules, arribaven pels volts de l’hivern per recollir el delma que pertanyia als monjos del Monestir.

La visita no per esperada era massa ben rebuda, doncs a ningú li agrada que després de treballar la terra i recollir els seus fruits, vingui un desconegut a cobrar el deu per cent de tot allò que tanta feina ha costat.

Era, doncs, normal que pels pobles i masies s’anunciés que venia el batlle de Sant Cugat, d’aquí la dita: “Sant Cugat del Vallès que tothom anomena i ningú sap on és”.