Serraboguñà: “Ens diferenciem per la qualitat, el tracte al client i la personalització”

Imma Serraboguñà és l’ànima de Polleries Imma, negoci familiar fundat el 1964 pels seus pares. Al capdavant del Mercat de Torreblanca des del 1987, ha mantingut la qualitat i l’elaboració artesanal com a senya d’identitat. Referent als mercats de Sant Cugat, ha estat reconeguda a la Nit del Comerç per l’Ajuntament de Sant Cugat i ara en els pròxims mesos es jubila.

Com va començar tot?

Va començar amb la meva mare, l'any 1964, quan va decidir quedar-se una parada del Mercat Vell, on ella treballava. Jo tenia només dos anys. El meu pare es dedicava a una altra cosa, tot i que l'ajudava, però a mi i el meu germà, de petits, amb 8 o 9 anys, ja ens agradava anar al mercat. Ara em penedeixo d'haver matinat tant [riu], però quan tenia 13 anys, un cop vaig acabar a l'escola Azqueta, tenia clar que volia tenir el davantal posat perquè m'agradava. No volia estudiar: volia estar al mercat.

Com recorda els orígens?

Molt macos. A casa es vivia amb molta il·lusió. Tots ho vivíem intensament, i sempre hem estat vinculats al món del mercat, perquè la meva àvia i els meus cosins també hi treballaven. És una vinculació generacional. Per mi ha estat sempre una cosa vocacional. No ho recordo com un trauma, era una cosa normal i m'agradava estar allà.

Què els van transmetre els seus pares de l'ofici?

Treballar molt dur, tractar molt bé el client i que la paraula "no" no existia. La mare sempre deia: "El que paga mana". I això ho transmeto als meus dependents. Sempre buscar solucions.

“Tenia clar que volia tenir el davantal posat. No volia estudiar: volia estar al mercat”

El seu germà va tornar del servei militar i va agafar la polleria del Mercat Vell. Com va ser aquest canvi generacional?

Ell estudiava mecànica, i jo era amb la mare al Mercat Vell. Quan va tornar del servei militar, volia estar al mercat, i va anar amb la meva mare. Vam continuar amb dues parades (jo ja havia obert la parada al Mercat de Torreblanca). Quan ella es va jubilar, ell se la va quedar.

Com va ser el pas d'obrir la parada del Mercat de Torreblanca?

Quan es va construir el mercat, l'any 1987, el director, amic nostre, em va dir: "Imma, t'has de quedar una parada, t'anirà bé, la gent et coneix del Mercat Vell". Així que vam decidir obrir una parada amb el meu marit. I vam venir uns quants del Mercat Vell. Era una aventura: estàvem al final del poble, la gent deia "qui anirà allà?". Feia una mica de por. No hi havia res, només el mercat. Va ser difícil, sobretot els primers anys. Sort que des de la parada del Mercat Vell ens ajudaven a treure el que no veníem a Torreblanca. Rotàvem el gènere perquè no es fes malbé i perquè el client no rebés producte dolent. Va ser exigent.

“La gent que va als mercats de Sant Cugat sap que estan molt ben servits en qualitat, proximitat, aparcament...”

Posteriorment van decidir obrir l'obrador...

Sí, l'obrador el vam obrir uns anys més tard. Primer elaboràvem a la parada mandonguilles, hamburgueses... però per cuinar necessitàvem espai. Ho fèiem a casa, i al cap d'uns anys ens vam quedar justos i vam agafar un local fora del mercat, per complir també les mesures sanitàries.

Quin és el dia a dia de l'obrador?

És un petit caos. Tenim moltes coses per fer. Comencen a les 6 del matí i acaben a les 3. Fan croquetes, preparen la massa, la refreden, fan hamburgueses de diferents tipus, tot el matí ocupats fent arrebossats, canelons... Van ben atrafegats.

I el dia a dia a la parada?

Comencem a les 7 del matí. Desfem pollastre, preparem farcits i esperem que vingui la clientela, que gràcies a Déu en tenim.

Què li agrada més i que menys?

El que més: vendre i tractar amb el públic. Oferir el que tinc, explicar com ho poden fer. A part del client, he fet amics, persones que t'expliquen coses personals. És molt agradable que confiïn en tu. El que menys, matinar i passar fred. Però és una cosa menor.

Quina és la relació amb el client?

És una relació de proximitat. Tenim generacions: primer l'àvia, després la mare i ara els fills. És maco i t'expliquen que la seva filla ha tingut un nen o que el fill s'ha separat. T'involucres en les seves històries, ajudes, dones consells.

Quin és el perfil de gent que ve al mercat?

És un mercat on ve gent jove. També hi ha gent gran, però el perfil és de 45 a 75 anys, sovint amb nens. Saben que volen qualitat.

"Tenim molt bona relació entre comerços: som una família de 100 persones que ens ajudem mútuament"

Han canviat les tendències de compra?

Sí. Cada vegada la gent compra més al detall. Volen que els hi preparis per congelar. Abans et deien "ja m'ho arreglo a casa", ara volen arribar i no tenir feina.

La proliferació de grans supermercats ha estat perjudicial?

Al final, la gent es reparteix. Un dia van allà, un altre dia al mercat. Sabem que la competència hi és. Qui ve al mercat busca qualitat i tracte.

Arriba Nadal. Com es viu?

Amb molts nervis. Perquè arribi el gènere, perquè el client estigui content... És una mica caos, estic atacada dels nervis, i les dependentes també. Però al final, tirem la feina endavant.

Quins són els productes més sol·licitats?

El rei de Nadal és el capó, el pollastre pagès, l'ànec, el gall d'indi... coses tradicionals. També els canelons i el preparat per fer el caldo de Nadal amb pilota.

Quina és la situació dels mercats municipals?

El Mercat Vell ha quedat molt maco, però és un mercat diferent, és un espai gastronòmic. D'altra banda, tenim el Mercat de Torreblanca, el Mercat de Mira-sol i el Mercat de Volpelleres... Són mercats macos, còmodes per anar a comprar. La gent que hi va sap que Sant Cugat està molt ben servit en qualitat, proximitat, aparcament...

Tenen futur els mercats?

Sí. Sempre tenim por: sempre es diu "els queden 10 anys", però jo porto 40 o 50 anys i seguim aquí.

Quins són els punts forts i en què són competitius?

En la qualitat de producte, el tracte al client, la personalització... sempre vas pel que el client necessita, l'ajudes. Qualitat i servei.

Alguna fórmula per millorar?

Tenim botiga en línia, que comença a funcionar. El servei funciona molt bé: el client truca i li portem a casa sense cost addicional a partir de 75 euros. Funciona molt bé.

Què significa formar part del Mercat de Torreblanca?

Si preguntes, soc com un referent. Si passa alguna cosa: "ves a l'Imma". Una aspirina o una tireta? "Ves a l'Imma". M'hauria de canviar el nom a Salvadora [riu]. M'agrada ajudar la gent. Tenim molt bona relació entre comerços: som una família de 100 persones que ens ajudem mútuament.

En els darrers dies han estat reconeguts en la Nit del Comerç de Sant Cugat. Què va significar?

No m'ho esperava. Quan em va trucar el tinent d'alcalde de Comerç, Bernat Picornell (ERC), vaig pensar: "A mi?". Després, ho vaig viure amb molta alegria. Fa molt de temps que inverteixo part del meu temps i que t'ho reconeguin fa molta il·lusió.

“Nosaltres hem seguit el llegat de la meva mare i estar on estem és un orgull”

Mirant enrere, de què està més orgullosa?

D'haver tirat endavant el negoci. La meva mare va quedar vídua amb 41 anys i va tirar endavant amb mi i el meu germà. Nosaltres hem seguit el seu llegat i estar on estem és un orgull.

Arriba la jubilació. Com viu el moment?

Al principi molt contenta, ara amb pena. Tinc ganes de jubilar-me i gaudir, perquè encara estic bé i puc fer moltes coses. Però interiorment penso en deixar de veure els clients, el tu a tu...

Si poguessis parlar amb l'Imma de 10 anys, que li diria?

Li diria que no canviés res, que ha fet el que era correcte. Treballar s'ha de treballar, sigui dur o no. Els diners no cauen del cel si no treballes.

Quin és el relleu?

S'ho quedarà el meu germà. Sempre ho hem viscut a casa, sap de què va la història, sap tractar els clients i l'estimen molt.

I què li diria a la clientela?

Moltes gràcies per confiar en nosaltres. Sempre els portaré al meu cor.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.