Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’any 2003 la ciutat creixia vertiginosament. Creixia tant que la discoteca Chic (que estava als afores quan es va inaugurar el 1986) havia quedat integrada a la trama urbana de Sant Cugat. L’Ajuntament va parlar llavors amb l’empresa que gestionava la discoteca, Reostat, per arribar a un acord per desplaçarl l’oci nocturn més lluny. Segons una estimació feta per una auditoria de Chic, fer-ho per la força hauria costat 8,8 milions en concepte d’indemnització. El consistori no volia ni sentir a parlar d’aquesta xifra i va signar un conveni amb Reostat per portar el lleure a la zona anomenada Els Avions (de titularitat municipal) que ja s’usava com a discoteca.
Els acords del conveni
La lletra de l’acord establia que l’Ajuntament instaria a una requalificació de la zona del Chic que permetria fer, entre d’altres, un hotel de 2.900 m2 També es concedia a Reostat el dret de superfície de 16.000 m2 a la zona dels avions on ja hi havia una discoteca de Carpes explotada per l’empresa Discolimpc. La concessió seria de 40 anys a comptar a partir del 2006. A canvi, l’empresa Reostat havia de pagar un cànon a l’Ajuntament per fer ús del sòl públic. I és aquí on neix el conflicte.
Com calcular el deute
El conveni estableix que “Reostat procedirà a satisfer un Cànon anual que es calcularà en base a la nova edificabilitat que determini el Pla Especial que ha de promoure Reostat partint de la base de les darreres actuacions municipals”. La referència en què es basa l’acord són els terrenys de l’escola Àgora i de la ITV. Així, per exemple, el centre educatiu situat a Can Sant Joan paga un cànon total de 540.000 euros per 40 anys de concessió.
Segons Reostat, en virtut d’aquests càlculs, haurien de pagar a l’Ajuntament uns 20.000 euros anuals de cànon (actualitzables cada any amb l’IPC). Per alguna raó que l’empresa desconeix, l’Ajuntament va calcular aquest canon ex novo, és a dir, sense tenir en compte el conveni i prenent com a referència el preu de mercat. I és així com, segons Reostat, s’ha tret el deute d’1,2 milions d’euros.
Vicenç Puig, apoderat de Reostat, diu que “cal recordar que tot neix de la voluntat de l’Ajuntament de tancar una activitat preexistent i amb llicència com era la discoteca Chic”. La compensació pel no cobrament de la indemnització va ser (en part) el dret de superfície a la zona dels avions a canvi del pagament d’un cànon aproximat de 20.000 euros anuals”.
Dret no registrat
Un altre dels greuges que denuncia Reostat és que l’Ajuntament mai no ha elevat el dret de superfície a escriptura pública, cosa que impedeix que aquest pugui ser registrat al Registre Mercantil. De fet, quan Reostat va rellogar l’espai a les Carpas Latinas i a Carpes Chic Sant Cugat ho va fer mostrant un acord del Ple municipal, ja que no té el títol que acrediti de manera fefaent el seu dret sobre el terreny.
Totes aquestes objeccions han estat presentades com a al·legacions a una sentència del Tribunal Superior de Justícia que, segons l’Ajuntament, avala el deute d’1,2 milions que reclamen. Reostat, però, nega que aquesta resolució tracti el conflicte en la totalitat i manté que es refereix només a mesures cautelars. Segons els advocats de Reostat, “no tenen el cas guanyat i la sentència només diu que s’ha de garantir el cobrament d’aquests 1,2 milions”.
De fet, Reostat no pot fer-se càrrec d’aquesta quantitat ja que del lloguer de l’espai espera cobrar uns 50.000 euros de les dues discoteques que hi ha ara. Aquesta xifra està molt per sota de les expectatives de l’Ajuntament. De totes maneres, Marc Duran, accionista de Reostat, assegura que sempre han mantingut la voluntat d’arribar a acords positius pel consistori. “Estem oberts a solucionar el conflicte per la via amistosa, però si no tenim dret a estar a la zona durant 40 anys”.
Els acords del conveni
La lletra de l’acord establia que l’Ajuntament instaria a una requalificació de la zona del Chic que permetria fer, entre d’altres, un hotel de 2.900 m2 També es concedia a Reostat el dret de superfície de 16.000 m2 a la zona dels avions on ja hi havia una discoteca de Carpes explotada per l’empresa Discolimpc. La concessió seria de 40 anys a comptar a partir del 2006. A canvi, l’empresa Reostat havia de pagar un cànon a l’Ajuntament per fer ús del sòl públic. I és aquí on neix el conflicte.
Com calcular el deute
El conveni estableix que “Reostat procedirà a satisfer un Cànon anual que es calcularà en base a la nova edificabilitat que determini el Pla Especial que ha de promoure Reostat partint de la base de les darreres actuacions municipals”. La referència en què es basa l’acord són els terrenys de l’escola Àgora i de la ITV. Així, per exemple, el centre educatiu situat a Can Sant Joan paga un cànon total de 540.000 euros per 40 anys de concessió.
Segons Reostat, en virtut d’aquests càlculs, haurien de pagar a l’Ajuntament uns 20.000 euros anuals de cànon (actualitzables cada any amb l’IPC). Per alguna raó que l’empresa desconeix, l’Ajuntament va calcular aquest canon ex novo, és a dir, sense tenir en compte el conveni i prenent com a referència el preu de mercat. I és així com, segons Reostat, s’ha tret el deute d’1,2 milions d’euros.
Vicenç Puig, apoderat de Reostat, diu que “cal recordar que tot neix de la voluntat de l’Ajuntament de tancar una activitat preexistent i amb llicència com era la discoteca Chic”. La compensació pel no cobrament de la indemnització va ser (en part) el dret de superfície a la zona dels avions a canvi del pagament d’un cànon aproximat de 20.000 euros anuals”.
Dret no registrat
Un altre dels greuges que denuncia Reostat és que l’Ajuntament mai no ha elevat el dret de superfície a escriptura pública, cosa que impedeix que aquest pugui ser registrat al Registre Mercantil. De fet, quan Reostat va rellogar l’espai a les Carpas Latinas i a Carpes Chic Sant Cugat ho va fer mostrant un acord del Ple municipal, ja que no té el títol que acrediti de manera fefaent el seu dret sobre el terreny.
Totes aquestes objeccions han estat presentades com a al·legacions a una sentència del Tribunal Superior de Justícia que, segons l’Ajuntament, avala el deute d’1,2 milions que reclamen. Reostat, però, nega que aquesta resolució tracti el conflicte en la totalitat i manté que es refereix només a mesures cautelars. Segons els advocats de Reostat, “no tenen el cas guanyat i la sentència només diu que s’ha de garantir el cobrament d’aquests 1,2 milions”.
De fet, Reostat no pot fer-se càrrec d’aquesta quantitat ja que del lloguer de l’espai espera cobrar uns 50.000 euros de les dues discoteques que hi ha ara. Aquesta xifra està molt per sota de les expectatives de l’Ajuntament. De totes maneres, Marc Duran, accionista de Reostat, assegura que sempre han mantingut la voluntat d’arribar a acords positius pel consistori. “Estem oberts a solucionar el conflicte per la via amistosa, però si no tenim dret a estar a la zona durant 40 anys”.
