Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Representa esportistes com el seu germà, el tennista Àlex Corretja, el jugador del Barça Xavi Hernández, l’exnedadora Gemma Mengual, la golfista Paula Martí o el tennista Feliciano López, entre altres.
La confiança és bàsica entre representant i esportista?
Nosaltres no sabem treballar d’una altra manera. Vam començar a representar jugadors l’any 1999 i tot sempre s’ha basat en la confiança. En el primer cas va ser la confiança entre germans, quan l’Àlex, veient que havia fet Dret, Publicitat i havia treballat en el món de l’esport, va decidir que era la persona ideal per ajudar-lo. Tot seguit, a finals del mateix 1999, un amic em va dir que coneixia el pare d’un nen de Terrassa que es deia Xavi, que jugava al segon equip del Barça i que estava buscant algú que també l’ajudés en temes de publicitat i de representació... i així vam iniciar la relació amb el Xavi Hernández.
Bàsicament, quina és la seva feina?
La negociació. Els nostres ingressos provenen de les negociacions amb clubs, marques, etc. No vivim de l’aire ni de cànons fixos. Ara, en el nostre cas, la feina va més enllà de tot plegat. Treballo pensant a aconseguir el millor per als meu representats: l’Àlex Corretja, el Xavi Hernández, la Gemma Mengual... i això és una gran responsabilitat perquè actuem en nom d’esportistes amb repercussió mundial.
Què valoren més: els diners, la marca...?
Tot és relatiu. És molt difícil determinar preus en aquest sector. No és el mateix negociar amb un club de futbol que amb una marca de botes. El Xavi, per exemple, sempre ha estat vinculat a Adidas perquè sempre s’hi ha sentit molt identificat. I no tot és vàlid, per molt que et paguin no s’accepta tot. Els diners són importants, però no determinants.
Hi ha esportistes que guanyen molts diners, fet que els mateixos aficionats qüestionen. Fan activitats solidàries i altruistes?
Cada esportista és diferent, però tots els esportistes amb qui he treballat sempre han estat molt solidaris. L’exemple més clar és el Xavi, que ha cedit la seva imatge gratuïtament a l’Obra Social de La Caixa per una sèrie de projectes com, per exemple, la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral que es farà del 27 de juliol al 10 d’agost a Sant Cugat. O l’Àlex Corretja, la Paula Martí i la Gemma Mengual, que participen en el calendari solidari 2014 del Taller Jeroni de Moragas de Valldoreix. Tots ells han participat en molts actes per recaptar fons solidaris.
Li sembla justa la crítica dels aficionats?
Des de fora fa la sensació que guanyen moltíssim més del que veritablement ingressen. Hem de diferenciar l’esportista que treballa pel seu compte d’aquell que pertany a un club el qual li aplica una retenció del 56% sobre els seus ingressos... Les xifres són molt elevades, però la vida d’un esportista és molt curta. I el cas de l’esportista individual, també paga impostos i té moltes despeses professionals com viatges constants, hotels, entrenadors, fisioterapeutes, etc. Sí que és cert que guanyen molt i en poc temps, però també tenen moltes despeses. L’estalvi final no és el que els aficionats imaginen.
Què li diria a una jove promesa?
El jove esportista el que ha de fer és gaudir de la seva activitat i, després, el que hagi de venir ja vindrà. Hem entrat en una dinàmica en què sembla que de molt joves hagin de generar i no estic d’acord, en absolut. Els clubs cada vegada forcen més els jugadors joves a signar contractes. Hem vist clubs importants que tenen fins a tres models de contractes amb joves de 14 anys i els seus pares... i ja han sortit sentències en contra! No val la pena signar-los si aquests contractes, aquests compromisos no aporten res a l’esportista i a la família.
Diuen que no s’ha de barrejar la vida laboral amb la personal... El millor contracte que ha signat ha estat amb la golfista Paula Martí?
Sí, ens vam casar, però nosaltres no passem vuit hores treballant junts. El representant no està tot el dia amb l’esportista. El millor contracte? Vaig conèixer la número 1 d’Europa pensant que em retiraria i jo continuo treballant i és ella la que està retirada. [Riu] La Paula i els nostres fills han estat el pas més important de la meva vida.
L’entrevista es va fer al Club Tennis Natació Sant Cugat. Ivan Corretja va venir acompanyat d’una pilota de tennis i d’una bota de futbol de Xavi Hernández signada per ell. Tot i això, Corretja ens va confessar que no és un mitòman. Creu que, en cas contrari, no podria treballar “com treballo pels esportistes. Els tracto com a persones, no com a ídols” com la resta de gent. “Els títols els guanyen ells, nosaltres només els ajudem a fer-los més fàcil el camí”.
La confiança és bàsica entre representant i esportista?
Nosaltres no sabem treballar d’una altra manera. Vam començar a representar jugadors l’any 1999 i tot sempre s’ha basat en la confiança. En el primer cas va ser la confiança entre germans, quan l’Àlex, veient que havia fet Dret, Publicitat i havia treballat en el món de l’esport, va decidir que era la persona ideal per ajudar-lo. Tot seguit, a finals del mateix 1999, un amic em va dir que coneixia el pare d’un nen de Terrassa que es deia Xavi, que jugava al segon equip del Barça i que estava buscant algú que també l’ajudés en temes de publicitat i de representació... i així vam iniciar la relació amb el Xavi Hernández.
Bàsicament, quina és la seva feina?
La negociació. Els nostres ingressos provenen de les negociacions amb clubs, marques, etc. No vivim de l’aire ni de cànons fixos. Ara, en el nostre cas, la feina va més enllà de tot plegat. Treballo pensant a aconseguir el millor per als meu representats: l’Àlex Corretja, el Xavi Hernández, la Gemma Mengual... i això és una gran responsabilitat perquè actuem en nom d’esportistes amb repercussió mundial.
Què valoren més: els diners, la marca...?
Tot és relatiu. És molt difícil determinar preus en aquest sector. No és el mateix negociar amb un club de futbol que amb una marca de botes. El Xavi, per exemple, sempre ha estat vinculat a Adidas perquè sempre s’hi ha sentit molt identificat. I no tot és vàlid, per molt que et paguin no s’accepta tot. Els diners són importants, però no determinants.
Hi ha esportistes que guanyen molts diners, fet que els mateixos aficionats qüestionen. Fan activitats solidàries i altruistes?
Cada esportista és diferent, però tots els esportistes amb qui he treballat sempre han estat molt solidaris. L’exemple més clar és el Xavi, que ha cedit la seva imatge gratuïtament a l’Obra Social de La Caixa per una sèrie de projectes com, per exemple, la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a persones amb lesió cerebral que es farà del 27 de juliol al 10 d’agost a Sant Cugat. O l’Àlex Corretja, la Paula Martí i la Gemma Mengual, que participen en el calendari solidari 2014 del Taller Jeroni de Moragas de Valldoreix. Tots ells han participat en molts actes per recaptar fons solidaris.
Li sembla justa la crítica dels aficionats?
Des de fora fa la sensació que guanyen moltíssim més del que veritablement ingressen. Hem de diferenciar l’esportista que treballa pel seu compte d’aquell que pertany a un club el qual li aplica una retenció del 56% sobre els seus ingressos... Les xifres són molt elevades, però la vida d’un esportista és molt curta. I el cas de l’esportista individual, també paga impostos i té moltes despeses professionals com viatges constants, hotels, entrenadors, fisioterapeutes, etc. Sí que és cert que guanyen molt i en poc temps, però també tenen moltes despeses. L’estalvi final no és el que els aficionats imaginen.
Què li diria a una jove promesa?
El jove esportista el que ha de fer és gaudir de la seva activitat i, després, el que hagi de venir ja vindrà. Hem entrat en una dinàmica en què sembla que de molt joves hagin de generar i no estic d’acord, en absolut. Els clubs cada vegada forcen més els jugadors joves a signar contractes. Hem vist clubs importants que tenen fins a tres models de contractes amb joves de 14 anys i els seus pares... i ja han sortit sentències en contra! No val la pena signar-los si aquests contractes, aquests compromisos no aporten res a l’esportista i a la família.
Diuen que no s’ha de barrejar la vida laboral amb la personal... El millor contracte que ha signat ha estat amb la golfista Paula Martí?
Sí, ens vam casar, però nosaltres no passem vuit hores treballant junts. El representant no està tot el dia amb l’esportista. El millor contracte? Vaig conèixer la número 1 d’Europa pensant que em retiraria i jo continuo treballant i és ella la que està retirada. [Riu] La Paula i els nostres fills han estat el pas més important de la meva vida.
L’entrevista es va fer al Club Tennis Natació Sant Cugat. Ivan Corretja va venir acompanyat d’una pilota de tennis i d’una bota de futbol de Xavi Hernández signada per ell. Tot i això, Corretja ens va confessar que no és un mitòman. Creu que, en cas contrari, no podria treballar “com treballo pels esportistes. Els tracto com a persones, no com a ídols” com la resta de gent. “Els títols els guanyen ells, nosaltres només els ajudem a fer-los més fàcil el camí”.