100 anys de la visita d'Albert Einstein a Sant Cugat

A Sant Cugat han vingut alguns Premis Nobel en els últims anys com ara Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau el 1980 i les cròniques del TOT Sant Cugat en donen fe. Però fa 100 anys, l’any 1923 va venir a la ciutat el Premi Nobel de Física del 1921, Albert Einstein, i no tenim cap fotografia.

De la visita a la ciutat no en tenim, però sí del mateix dia al Tibidabo. Aquesta fotografia l’hauria fet, Casimir Lana Sarrate. Antoni Roca Rosell, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ponent a la Jornada commemorativa del centenari de la visita d'Albert Einstein a la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el dijous 23 de febrer, creu que la foto la va fer ell, un enginyer químic de l'empresa Hispano Suiza. Probablement, es van aturar per mirar el paisatge i contemplar les vistes de Barcelona des de la muntanya i, aleshores, Lana Sarrate va aprofitar per fer-li una foto per iniciativa personal juntament amb Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat.

Aquell dia també va anar a Sant Cugat i Terrassa. Roca està “segur” que el va portar fins aquí perquè Puig i Cadafalch li volia ensenyar “una meravella del patrimoni històric i cultural català". De fet, Puig i Cadafalch havia participat en la restauració del claustre i  les esglésies romàniques de Terrassa.

La fotografia d’Einstein a Sant Cugat somniada

No hi ha cap foto d’Einstein al Monestir, però Ricard Mestre, col·leccionista de fotografies antigues i historiador amateur, va descobrir un dia, navegant per la xarxa, que el cèlebre científic havia vingut a Sant Cugat i, estirant el fil, es va topar amb la fotografia del Tibidabo.  “No posava que era el Tibidabo, però ho va deduir perquè estaven en un mirador amb una barana de fons i aquella barana era inconfusible que era la del Tibidabo”, recorda.

Vist això i que no hi havia cap imatge de la visita a Sant Cugat, va pensar de fer-se-la. Va agafar el retrat del Tibidabo, el va retallar i el va col·locar a una postal del claustre que tenia de la mateixa època. “Sense cap intenció de fer res”, va assegurar. La va penjar a la seva pàgina de Facebook de fotografies antigues de Sant Cugat.

El context científic de la visita

Però, més enllà del viatge d’Einstein a Sant Cugat, els científics troben interessant el context científic que envoltava al Premi Nobel. Per al Dr. Emili Elizalde, santcugatenc i professor d’investigació a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), és interessant saber el que li passava pel cap a Einstein durant la seva visita a Catalunya.

El febrer de 1923 Einstein estava immers en una discussió científica amb Alexandr Fridman.L’any 1922 Fridman volia publicar un article en què obtenia solucions de les equacions d’Einstein que corresponien a un univers en expansió. Einstein, que havia de donar el vistiplau per publicar-lo en una revista de prestigi alemanya, va creure que hi havia un error.

Aquesta reacció d'Einstein li va arribar a Fridman a través d'un amic seu i, en adonar-se d'això, el va respondre amb una altra carta dient-li que estava segur dels seus càlculs.

Aleshores, el geni de la ciència, va tornar a mirar-se el treball i va veure que s’havia equivocat. Després d'això, Einstein no només va publicar el treball de Fridman, sinó que es va disculpar públicament. Això va ser el maig del 1923. Per tant, durant la visita d’Einstein a Barcelona i Sant Cugat, estava convençut que Fridman s’havia equivocat en la seva teoria.

Einstein va trigar 10 anys (fins al 1932) a admetre que la solució de Fridman era la correcta per descriure l’univers. Va ser després d'una visita als Estats Units que el van poder convèncer. Aquesta discussió científica és a l'origen de la cosmologia moderna, tal com ens revela Elizalde.

Un impuls de la comunitat científica catalana 

D’altra banda, la visita d’Albert Einstein a Catalunya va servir per impulsar la comunitat científica al territori. Segons explica Antoni Roca, les persones que el van tractar durant la visita van tenir “un suport i una motivació” per continuar treballant en la investigació i superar les “complicades” condicions de l’època.

Esteve Terrades, catedràtic de l'IEC i un dels personatges clau perquè Einstein vingués a Catalunya, va crear un centre de recerca matemàtica als anys 30 dins del mateix institut que es va acabar amb la guerra, però que va tenir continuïtat després a la universitat.

Per a Roca, la visita d'Einstein pot explicar les “ganes” que hi ha hagut a Catalunya de crear una comunitat científica professional.

Einstein va ser la culminació d'un procés engegat per la Mancomunitat per impulsar la investigació científica. En aquella època, gràcies a aquesta institució ja havien vingut altres científics de primer nivell mundial abans que ell.

En total, Albert Einstein va visitar Catalunya durant sis dies, del 22 al 28 de febrer del 1923 convidat per Esteve Terrades als Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i Intercanvi, unes conferències sobre la teoria de la relativitat, en nom de la Mancomunitat de Catalunya. A banda de Sant Cugat i Terrassa, va visitar diferents indrets de Barcelona, el Monestir de Poblet i l'Espluga de Francolí, entre altres.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.