401 cartes per descobrir Pau Casals: l'obra definitiva del gran mestre català

De les pors i amors més íntims a les reflexions musicals més profundes. De l'enyorança per l'exili a les reflexions polítiques durant els moments més crucials del segle XX. Del vessant més artístic a la visió més humanista. És Pau Casals, violoncel·lista únic i símbol català i universal de la pau i la llibertat, com mai se l'havia conegut. Les musicòlogues Anna Dalmau i Anna Mora han presentat l'obra definitiva sobre Casals, un llibre que recopila, ordena, tradueix i contextualitza 401 cartes que va rebre o enviar el músic al llarg de la seva vida. És Querido maestro: Correspondencia de Pau Casals (1893-1973), titulat així perquè és com s'encapçalaven moltes de les cartes que rebia. 

Més info: Es presenta el nou llibre de cartes de Pau Casals,un retrat "fidedigne" dels protagonistes

Moltes d'elles inèdites. Amb músics de prestigi internacional Enric Granados, Manuel de Falla, Arnold Schönberg o Béla Bartók. Amb líders polítics catalans com Josep Tarradellas o Lluís Companys i internacionals, com als presidents dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy (que el va convidar a tocar a la Casa Blanca) o Harry Truman. Fins i tot epistolars més personals i que denoten el Casals més romàntic, com la correspondència amb la mezzosoprano Susan Metalcafe. I amb molts ciutadans anònims, a qui contestava i agraïa el seu interès. Tot plegat per oferir una visió global de Pau Casals, descobrir els seus pensaments artístics, filosòfics, polítics, humanistes i íntims.

La recerca i descoberta

Un testimoni privilegiat del segle XX que ha recuperat i descobert Dalmau i Mora, que ja havien publicat obres amb correspondències de Casals amb personatges concrets. Molts anys de feina i investigació en arxius i biblioteques, públics i privats, de Sant Cugat fins a Viena o París, per aglutinar milers de cartes i seleccionar-ne les més rellevants per redimensionar la seva figura.

La seva relació amb Casals comença per la seva faceta de musicòlogues i, també, perquè l'home de Anna Mora és Lluís Claret, net d'Andreu Claret, qui va tenir una relació molt propera amb Casals a l'exili. Els sogres de Mora van descobrir moltes de les cartes que s'havien intercanviat i que van servir per una primera obra. Ara, ho han ampliat a tota la correspondència. 

"És una feina de molts anys. El més difícil ha estat triar les cartes, n’hi ha milers"

"És una feina de molts anys. El més difícil ha estat triar les cartes, n’hi ha milers", expliquen en declaracions al TOT. Tot plegat per oferir "una visió de Casals a través de la seva vida i les seves cartes". Des de la primera carta que va rebre amb 17 anys, del comte de Morphi, secretari de la reina Maria Cristina, que tenia Casals com a protegit; fins a l'última carta rebuda el 1973 de Josep Trueta. Tota una vida plasmada a través de la lletra. 

"Es veu la part artística i la humanitària i humanista", apunten Mora i Dalmau, que posen en valor el nivell dels interlocutors: artistes, músics, escriptors, polítics, dones, familiars i gent anònima. "Ell ho conservava tot i responia totes les cartes, creia que era molt important contestar tot el que rebia. Pràcticament, no va perdre cap carta", emfatitzen. A banda del vessant personal, també és testimoni d'un segle molt convulsa i que va viure en primera persona: de la Revolució Russa a la Segona Guerra Mundial i l'exili obligat pel franquisme a què es va veure abocat. 

El Pau Casals menys conegut

Tot i que Pau Casals és un personatge reconegut i conegut, tant per la seva faceta artística com humanista, Querido maestro permet descobrir la part més íntima i alguns fets sorprenents. "Tenia pànic escènic! En una carta explicava que sortir a tocar era com la mort per a ell. Sobta molt, era fràgil", expliquen. També destaquen les moltes cartes d'enyorança que va escriure durant l'exili, sobretot per Nadal. Un exili del qual no va poder tornar mai: "Ell sempre té l’esperança de tornar, però la perd el 46 del tot".

De fet, quan veu que cap país intervindrà per combatre Franco, decideix tancar-se en "silenci" i no tocar mai més. "És un silenci malaguanyat per la seva vàlua", lamenten Mora i Dalmau. Uns anys foscors per Casals, tot i que van acabar: "Només rep alumnes dels Estats Units, que l’acaben convencent per participar en el primer Festival Bach de Prada el 1950. Ressuscita del seu silenci".

Però les cartes també són testimoni de les seves emocions: "Sempre pensem en un Casals seriós, disciplinat, ordenat... Però hi ha cartes d'amor que sorprenen molt, perquè apareix un Pau Casals romàntic i tendre que no imaginàvem". També correspondència amb el seu germà o amb un pagès desconegut que li agraïa la seva feina. "Mostrem la part humanitària i humana, amb les seves contradiccions. Era molt estricte a escala moral, però era una persona amb les seves contradiccions i dubtes".

Un músic únic

Querido maestro també és testimoni de la qualitat musical de Casals, que s'escrivia amb els grans compositors i músics de l'època. Un violoncel·lista únic i pioner que va revolucionar aquest instrument. "Va ser molt revolucionari i va marcar un abans i un després per la seva tècnica. El violoncel no estava de moda i ella el va posar", destaquen Mora i Dalmau, que posen en valor la seva aportació per posar la música clàssica, també catalana, al centre.

Tot plegat converteix Querido maestro en una obra única i imprescindible per dimensionar la figura de Pau Casals. Un personatge "conegut" per la seva "creuada per la pau i la llibertat" però que té moltes capes que van sorprenent. Gràcies a un treball meticulós i d'anys d'Anna Dalmau i Anna Mora, que han fet l'anàlisis de les cartes, han afegit un context històric i crític, han omplert llacunes d'informació i han ordenat cronològicament. Una obra imprescindible per un personatge imprescindible. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.