L'evolució de Sant Cugat en una història de 900 anys

L’any 2020 es va donar l’efemèride dels 900 anys de la primera menció de la vila de Sant Cugat en un document escrit  l’any 1120. Un primer nucli de població depenent del Monestir, situat a la zona de l'actual Mercat Vell, que ha evolucionat en la ciutat actual i que pel camí ha experimentat molts canvis.

De vila agrícola a ciutat de serveis

Sant Cugat ha passat de ser una vila agrícola a l'època medieval a ser una ciutat de serveis en l’actualitat i això ha modificat el paisatge rural que hi havia aleshores.

Però, per a l’historiador local, Domènec Miquel, el canvi mediambiental i la pèrdua de zona verda i rural en els darrers 900 anys és relatiu, ja que assegura que, "si ens imaginem el Collserola medieval, aquest estava ple de masies i no hi havia tant bosc com ara. En canvi, ara  el bosc és continu".

D'altra banda, per a Miquel, el canvi econòmic més important ha sigut “passar del sector primari al sector terciari, és a dir, en el pas d’una vila agrícola a una ciutat de serveis amb una industrialització interessant, però petita pel que és la població.”

A més, el canvi social ha vingut motivat per les onades migratòries successives que s'han donat al llarg de la història, promogudes pel desenvolupament de les comunicacions. Les infraestructures van impulsar la transformació de la ciutat i van fer que Sant Cugat deixés de ser, segons Miquel, “una població marginal arraconada a Collserola”. Aquesta realitat canvia primer amb la construcció de la carretera de l’Arrabassada, que va facilitar exportar el vi, i després amb l’arribada del tren. Amb aquesta infraestructura es dobla la població en una dècada.

En l’època més contemporània, els tres principals agents transformadors són el tren, l’eix de la B-30 i els túnels de Vallvidrera. Amb això, Sant Cugat passa a ser una de les poblacions catalanes més ben comunicades. Un fet que atrau negoci i població nouvinguda. Per a Domènec Miquel, de totes les infraestructures elèctriques construïdes, “el tren elèctric ha sigut la més fonamental que ha tingut perquè és la que ha apropat als ciutadans a Barcelona, Sabadell i Terrassa. Amb la particularitat que aquest mitjà de transport s’ha transformat en un metro que arribarà a "una freqüència de pas de 2 minuts”.

En els primers 800 anys la religió catòlica ha sigut la religió oficial i la predominant a la població, però, per a Domènec Miquel, el canvi religiós més important arriba en els últims anys amb la llibertat de culte, que impulsa l’aparició de les esglésies protestants i de l’oratori musulmà.

El canvi polític fonamental és el moment de la desamortització perquè és quan s’acaba el període feudal. Fins al 1835 el feudalisme havia tingut un pes important. Cal tenir en compte que fins a aquest moment, els monjos eren els "senyors monjos" i controlaven totes les terres.

El Monestir, el gran transformador

En la vila medieval el Monestir va tenir un paper transformador i, fins i tot, va canviar el nom d’Octavià del Vallès pel de Sant Cugat del Vallès. El Monestir arriba a ser tan importat a la vila medieval que suplanta el nom originari de la població i només es manté a la parròquia, que fins a l'actualitat s'ha anomenat "Sant Pere d'Octavià". Això és una mostra que, tot i el canvi de nom oficial, Octavià era un nom amb molta estima pels santcugatencs.

A banda de la parròquia, hi ha el nom de la plaça principal de la ciutat, la plaça d'Octavià. Un nom posat pels santcugatencs al segle XIX per batejar un espai buit a l'era dels monjos entre el Monestir i la vila.

Un canvi de nom que, segons ha explicat Miquel, durant la República es va poder revertir, però que finalment es va preferir rebatejar la ciutat amb el nom de ‘Pins del Vallès’.

La importància de la Segona República, la Guerra civil i el franquisme a la història de Sant Cugat

Precisament, el període de la República és molt important per Sant Cugat perquè, tal com ha explicat l'historiador local José F. Mota, "és un període que posa fi a anys de caciquisme a la ciutat i s'obre una etapa de democràcia en l'àmbit polític, de canvis en el terreny social amb millores, principalment per als rabassaires i transformacions en l'educació, etc." Un període de democràcia que no es vivia des de la Primera República i que no es tornarà a veure fins després del franquisme", ha assegurat Mota.

Per la seva banda, segons José F. Mota, la Guerra Civil suposa "una revolució social" que té la seva "part destructiva" com són els assassinats dels capellans i alguns "dretans" a l'Arrabassada o les cremes de les ermites i del mobiliari del Monestir i "una part de construcció" que provoca que els treballadors prenguin el control de moltes empreses, amb un procés d'autogestió, i "la terra, que per primer cop és de qui la treballa, que eren els rabassaires". A més, durant aquest període es municipalitza bona part de l'habitatge. Una revolució social que s'acabarà quan el 26 de gener del 1939 entrin les tropes franquistes a Sant Cugat.

Després el franquisme acabarà d'arrel amb les tradicions a Sant Cugat com, tal com ha expressat José F. Mota, "el republicanisme federal, l'associacionisme rabassaire, el sindicalisme lligat a la CNT, el comunisme que havia crescut amb força a partir del 1932 i tot el món cultural catalanista que existia a la ciutat. Tot això el franquisme ho "liquida" d'una forma "brutal" amb empresonaments i afusellaments. Tot i que a Sant Cugat la repressió no va ser tan dura com altres indrets d'Espanya perquè molts van ser els que van marxar a l'exili per no tornar mai més o molts anys després. Amb tot, més d'un centenar de santcugatencs van passar per consells de guerra i va haver-hi detinguts a camps de concentració i presons, multes, acomiadaments, etc. Per Mota, el franquisme a Sant Cugat és un "període fosc de domini altra vegada d'unes elits poderoses, de domini de l'Església catòlica amb el nacionalcatolicisme i de retrocés de tot el que havia suposat d'avançament democràtic i d'autogovern la República".

Els reptes de Sant Cugat en l'època contemporània

Després del franquisme la transició recupera les institucions democràtiques i a Sant Cugat les dues primeres legislatures governa l'esquerra, que deixaran pas als successius governs de "Convergència i unió" i PDeCat. L'esquerra no recuperarà el poder fins 30 anys després amb l'aliança l'any 2019 d'ERC, PSC i la CUP.

Durant el període de democràcia s'ha produït el creixement demogràfic i urbanístic més important de Sant Cugat en els darrers 900 anys i s'han superat els 90.000 habitants. Aquest creixement comporta superar una sèrie de desafiaments per assegurar la supervivència de la identitat de la ciutat. Per a l’historiador Domènec Miquel, la clau per a la supervivència de Sant Cugat en els pròxims anys es troba en els “esforços que es facin per a cohesionar la població nouvinguda”. Un primer pas que podria ser la darrera exposició programada per l’Ajuntament.

Una exposició sobre 900 anys de la vila de Sant Cugat

Ara tenim l’oportunitat de conèixer en una única exposició 900 anys de la història de Sant Cugat.  Una mostra que parteix de la primera menció documental de la vila i que repassa els principals canvis que ha experimentat la ciutat en tot aquest període. L’exposició Vila de Sant Cugat, 900 anys. Del 1.120 al futur, que es pot veure al Museu de Sant Cugat fins al 9 de gener del 2022, ensenya les principals pinzellades de les diferents transformacions del municipi.

Per a la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, un dels aspectes que fa més interessant l’exposició és que “et pots veure reflectit molt ràpidament en els aspectes que s’hi veuen.” “Una exposició 100% visual que intenta jugar amb elements comuns del dia a dia i que ens anima a reflexionar sobre el nostre passat i el nostre futur”. Una mostra que reflecteix els principals canvis de la vila de Sant Cugat al llarg d’aquests anys i “una molt bona eina per créixer com a persona gaudint del nostre passat”, segons Madrona.

Aquesta exposició ja l'han visitada unes 9.000 persones, segons fonts oficials, i una d'aquestes persones és la santcugatenca i directora de teatre, Dolors Vilarasau, a qui li ha agradat molt la mostra i que considera que és "una exposició sobre el passat amb vistes de futur necessària i que tothom hauria de veure. Textualment molt ben documentada i amb una quantitat d'estris, objectes que ens remeten al passat santcugatenc deixats en la seva majoria per particulars".

Cronologia dels 900 anys de la història de Sant Cugat

1. 1120    Primera menció documental de la Vila de Sant Cugat    
2. sXII - SVIII   Sant Cugat creix entre església Sant Pere d'Octavià i Monestir
3. sXVIII - 1880s  Creixement per l'especialització del vi. La vila s'amplia a carrer Sabadell i pl. Barcelona
4. 1877 - Inauguració Arrabassada
5. 1917 - Arribada del tren elèctric
6. 1960-1970 - Industrialització i augment de la població en el nucli antic
7. 1978 Sant Cugat passa de vila a ciutat
8. 1991 Inauguració dels túnels de Vallvidrera i darrera explosió demogràfica
9. 2010 Inauguració de l’estació de ferrocarrils de Volpelleres i creixement i consolidació dels barris de Volpelleres i Can Mates

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.