Abraham Díaz: "La perfumeria és un art i un perfum desperta emocions, igual que la música"

El músic i lutier Abraham Díaz, que té un taller lutier a la Floresta, es va proposar traslladar l'olor del vernís dels instruments del seu taller a un perfum, i ho ha aconseguit

El santcugatenc Abraham Díaz resideix actualment a la ciutat italiana de Cremona (la capital mundial del violí), on està fent realitat una idea que va néixer a Sant Cugat. Díaz té un taller lutier a la Floresta, on arreglava i construïa instruments amb les seves pròpies mans, amb el mètode lutier. D'aquell taller li despertava atenció l'olor del vernís en el seu contacte amb els instruments, i a partir d'aquí va esdevenir una idea: elaborar un perfum basat en aquella olor. En aquesta entrevista amb el TOT Sant Cugat, Díaz explica el desenvolupament d'aquest projecte, que va iniciar el mes de maig del 2020, i com li va. De fet, el perfum que ha elaborat, dins de la col·lecció 704 Cremonesis, s'anomena Amati, en honor al primer dels grans mestres lutiers (1596 - 1684).

El perfum Amati, de la col·lecció 704 Cremonesis

El perfum Amati, de la col·lecció 704 Cremonesis

A trets generals, en què consisteix aquest projecte?

Jo sóc Lutier, vaig estar a l'Escola de Lutieria de Cremona (Itàlia). Quan vaig tornar cap a Sant Cugat, vaig obrir un taller lutier a la Floresta. Una de les coses més característiques del taller era l'olor que hi havia. És l'olor del meu ofici, és l'olor que fan els instruments, el perfum que sento cada vegada que obro el pot de vernís i començo a envernissar els instruments. Aleshores vaig pensar: per què no fer-ho en versió perfum?

En quin moment passa de ser una idea que és al seu cap a transformar-se en un projecte real?

Més endavant, cap al 2018 vaig estar a la Fira de Turisme de Madrid, convidat per l'ajuntament de Cremona per representar la lutieria italiana a Espanya. Va haver-hi una noia que va passar per allà, va sentir l'olor i li va crida l'atenció i m'ho va dir. En aquell moment vaig adonar-me que la idea podia ser bona. Era una idea que em rondava pel cap des de feia temps, però estava al calaix perquè pensava que ningú li faria cas. Però com que els meus amics també em deien que el taller olorava molt bé, i a la Fira de Turisme de Madrid a la gent li cridava l'atenció l'olor del vernís -que és un vernís especial, fet amb productes naturals, i a partir d'una recepta del Segle XVIII-, vaig decidir portar-ho un pas més enllà.

A banda de ser lutier, també té formació musical. Com lliguen aquests dos vessants amb el projecte que ara ha impulsat?

 

Ja que la lutieria és un art, i un art molt bonic, que posa en un sol paquet la música i l'art del treball manual, de construcció d'instruments, vaig pensar que la perfumeria és un altre art. Per què no ajuntar aquests dos mons en un? Vaig tornar cap a Cremona, perquè l'Ajuntament em va requerir per col·laborar amb ells, i aquí vaig conèixer una dona que em va començar a ajudar i vam començar a crear el perfum. Ens vam dirigir a un perfumista, la persona que té l'olfacte -una mica com el de la pel·lícula El Perfume. És un dels millors perfumistes del moment, que es diu Luca Maffei. Quan li vaig presentar el projecte, li va interessar molt, es va bolcar al 100%, fins al punt que ens va dir: us ho faig jo. Va ser molt maco perquè veus que persones de tant nivell veuen que el projecte és interessant. 

A banda d'assessorar-se externament, s'ha format d'alguna manera amb perfumeria?

No m'he format. Ha estat una aventura, i he tingut una gran ajuda i una gran sort gràcies al fet que vaig conèixer aquesta dona, que se sent el projecte també com a seu. Ella és molt més experta, fa 40 anys que treballa amb perfumeries, de fet ella en tenia una. He tingut molta sort de tenir-la al costat, perquè m'està ajudant molt. Sí que m'he informat. He agafat algun llibre d'enciclopèdies de perfums, etc. Però em falta formació, i m'agradaria tenir-la, perquè és un altre tipus d'art. El perfum, per qui n'entén, et desperta emocions, com la música. Et pot despertar records, amb un perfum se't desbloquegen memòries... Et crea emocions. És un altre art que m'agradaria explorar.

Podria definir l'olor del perfum?

És difícil, per a mi és com un fill, és únic. És molt especial, molt diferent de què estem acostumats. Té tocs de llenya, té tocs de resina natural, té tocs de planta... El fet de ser un perfum natural també fa que canviï molt depenent de la persona que se'l posa. Sempre té la mateixa base, però depenent de la persona canvia l'olor. Es nota molt la base de fusta, la base de resines naturals… Inclús algunes persones diuen que recorda a alguna mena de licor. Està classificat com a oriental. La gent l'està rebent molt bé, està agradant molt. Vam començar com un projecte petit i hem tingut ja, sense fer gairebé publicitat, comandes de Mèxic, d'Alemanya, de Bèlgica, d'Anglaterra, de França, de Corea, del Japó... Ha despertat molta curiositat.

Abraham Díaz. FOTO: Cedida

Abraham Díaz. FOTO: Cedida

És un perfum masculí, femení o apte per a tots els sexes?

És l'eterna lluita que tinc. A Espanya estem acostumats a aquesta dicotomia masculí - femení amb els perfums. Però en el món de la perfumeria, quan hi entres, observes que no existeix la diferenciació entre masculí o femení. El perfum és perfum, i és quelcom que a mi m'ha costat molt d'entendre. Olora genial amb homes i olora genial amb dones, perquè depèn de la pell de la persona, ressalta olors diferents. A tothom li està agradant molt.

El perfum s'anomena Amati. Per què?

Amati és considerat el primer gran mestre lutier, i li hem volgut dedicar el perfum a ell. La sèrie es diu 704 Cremoniensis, perquè 704 és el codi de la recepta del vernís. El perfum està basat amb una recepta original del Segle XV, que es deia la 1704, i nosaltres li hem posat a la sèrie 704 Cremonensis perquè ve de Cremona. Amati és el primer perfum de la col·lecció, però ja estem preparant el següent perfum, perquè serà tota una línia que retrà homenatge als lutiers de Cremona.

Com s'aconsegueix traslladar l'olor d'un taller a un producte de perfumeria?

Això és part de l'art, i he de reconèixer que vaig peix. Quan vaig veure el perfumista treballant i com amb un moment captava les olors va ser xocant. És difícil si no saps com funcionen aquestes coses, i a mi em costa. Però la gran sort que hem tingut és que el vernís, al ser natural, de resines naturals, ha ajudat al Luca Maffei a recrear amb els olis essencials que utilitza aquesta olor. Ha fet com una mena d'estudi del vernís. Jo li vaig portar un vernís ja acabat i també els ingredients d'aquest vernís per separat. Ell les va anar col·locant amb diferents productes que tenia al laboratori. Després de mesos de prova, vam arribar al perfum d'avui. Evidentment no és una còpia exacta, sinó una recreació. Quan els meus amics escolten l'olor del perfum, em diuen que fa olor de violí.

Per tant tenen idea de treure més perfums dins de la sèrie?

Sí. De fet Luca Maffei ja ens està preparant les proves del que serà el segon perfum, dedicat a un altre lutier de Cremona. Tenim ja el tercer perfum en ment, i inclús el quart. És una col·lecció que anirà endavant. A més hi ha altres projectes, amb gent que té idees boges, les que a mi m'agraden. Però encara no ho puc dir perquè estem tancant els últims detalls. Serà quelcom molt interessant. I també volem fer espelmes amb aquesta olor.

 
Comentaris

Destaquem