Adelantado: "Pedra i Sang és un espectacle que s'ha de veure"

Encarna Adelantado, juntament amb Martina Vilarasau, és l'actriu més veterana del muntatge nadalenc Pedra i Sang. De fet, en acabar aquesta dinovena edició, que es representarà del 25 al 29 de desembre a la Sala Capitular del Monestir, seran 145 funcions en les quals ha intervingut. El que és el mateix, totes les que s'han fet del muntatge en les seves 19 edicions. I ho ha fet sent la Dona 1 des dels seus inicis.

Una trajectòria que li ha valgut ser reconeguda amb el Gall d'Honor. Un reconeixement que rebia la nit del 20 de desembre, durant el passi per a premsa i convidats del muntatge nadalenc. Un reconeixement a la seva vinculació amb el muntatge que servia, alhora, de reconeixement a tots aquells actors amateurs i secundaris, per la seva implicació en el fet teatral. (La present entrevista es feia prèviament al lliurament del premi).

Més info: 'Pedra i Sang' estrena edició amb la mirada posada en el Tribut i la sentència del procés

Quan va començar Encarna Adelantado a fer teatre?

Vaig començar a fer d'actriu als 55 anys. No n'havia fet mai. Tota la vida cuidant criatures, el marit, la casa... i quan em vaig quedar sola, la Rosa Mari del Casalet, que som molt amigues, em va dir que perquè no anava amb el Grup de Teatre Espiral, i vaig pensar que així ompliria unes hores. I a partir d'aquí, vaig començar a fer teatre.

Fa anys que està als escenaris!

Ara tinc 79 anys. Quan vaig començar a fer Pedra i Sang en tenia ja 60, i vaig pensar a fer-ho uns quants anys. Ara ja em proposo, si arribo a l'any que ve, potser em jubilo. Hauran sigut 20 anys de Pedra i Sang. Depèn de com em trobi. Perquè m'ho passo molt bé, perquè en tots aquests anys he conegut quantitat de persones. Si ho deixo, ho trobaré a faltar.

Com hi va arribar a Pedra i Sang?

Em va trucar un dia la Dolors Vilarasau, que m'havia vist a Espiral, que, a més, era una cosa còmica del Woody Allen, La Mort Truca, i jo era la mort! Em va dir que hi havia aquest projecte, que ho havia escrit el Josep Maria Jaumà, amb qui som molt amics, i em va dir que necessitava una dona per al poble. Em vaig quedar parada. Ho vaig comentar amb els meus, perquè des de llavors no faig el dinar de Nadal ni res, i també ho vaig consultar amb la Trini (directora d'Espiral), i em va dir "digues-li de seguida que sí!". I des de llavors...

Una gran sorpresa llavors!

A la Dolors, sempre més li hauré d'estar agraïda, ja que gràcies a ella he entrat a la cultura de Sant Cugat. Perquè he entrat en el món de la cultura ja de gran, perquè de petita, en plena postguerra, no hi havia res de tot això.

Com ha anat evolucionant el muntatge?

Trobo que molt bé. A més, com sempre reciclem les dues escenes del poble, sempre hi ha coses noves.

I la resposta del públic?

Boníssima. Hi ha gent que ha vingut quasi cada any per veure les variacions. També hi ha qui encara no ho coneix, però aquestes coses sempre passen.

Gairebé 150 representacions.

Quan vam arribar a les 100, ens van fer un homenatge, amb la Martina, perquè érem les dues persones que les havíem fet totes. Ella va començar fent el paper de la nena petita... Sempre li he dit que ella ha canviat molt més que jo.

El repartiment ha anat canviant.

Recordo molt el Llamas, perquè va ser amb ell amb qui vam començar, el Fàbregas, i després el Priante, que també va ser durant uns quants anys l'Home... un record entranyable d'ells.

Què és el que més li agrada de fer el muntatge?

Els nervis que passem. I normalment no ens hem equivocat massa! Ens ho passem bé.

Com a actriu, com es prepara el text?

Hi ha frases que són de tota la vida, però la part que canvia... però tots els meus guions, com que sóc molt prehistòrica, me'ls escric a mà. El sol fet d'escriure a mà, ho vas visualitzant, i ja et queda. Sempre m'ha funcionat.

Hi ha alguna edició que recordi amb especial estima?

Totes, però n'hi va haver una que la gent va riure molt. Va ser l'any de les preferents, perquè era l'any dels indignats també, i estàvem allà fent els indignats, i l'home deia "heu de treballar" i jo "doncs a tu se't fotran tots els estalvis", i sem desmaiava. Llavors els deia a les noies que portessin un banc perquè s'estirés, i deia que un banc no, i després que segués a una caixa, i deia que no, que una caixa encara pitjor. Aquell any el recordo molt divertit perquè la gent s'ho va passar bé.

Com li explicaria a algú que no sap què és, què és Pedra i Sang?

Una tragicomèdia, que no es fa ni en un escenari. És un espectacle diferent, perquè estàs allà que toques els peus dels actors.

I com el recomanaria a qui no l'ha vist encara?

És un espectacle que va promoure l'Ajuntament l'any 2000 per celebrar el mil·lenni, però que hem aconseguit que sigui una tradició de fa 19 anys. El que esperem és que els anys que vinguin, quan ja no hi serem nosaltres, se segueixi fent. És un espectacle que s'ha de veure. És el que volem aconseguir: com uns Pastorets, que es fan sempre, però aquí, Pedra i Sang.

Nadal, al TOT Sant Cugat

Com cada any, el TOT Sant Cugat us acosta tota l'actualitat, notícies, agenda d'actes, fotografies i vídeos de la celebració de Nadal a la ciutat. Ho podeu trobar al canal "Nadal" del web www.totsantcugat.cat. En l'edició en paper del TOT trobareu dos reportatges amb totes les activitats el divendres 13 i el divendres 20 de desembre. 

També podeu seguir l'actualitat nadalenca a les xarxes socials del TOT Sant Cugat, a Twitter, Facebook i Instagram.