Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Per a mi, casa i taller són la mateixa cosa”, concreta Adolf. “Quan començava a treballar, estudiant, tenia un espai de quatre metres quadrats a casa els avis, i això em limitava molt; ara estic molt bé”, explica. El seu estudi a Valldoreix el defineix com “90 metres quadrats de desordre”.
Amb tot, hi ha diferents espais. “Hi ha una part amb obra exposada, les parets són altes perquè entri força llum; hi ha una part on tinc el tòrcul per fer gravat, la biblioteca –amb, bàsicament, llibres d’art–, i l’espai de l’ordinador”, descriu. Al centre del primer espai, una taula de billar i, penjant del sostre, planetes fets a escala, “perquè m’apassiona l’astronomia”, i mai hi falta la ràdio encesa: “No sé treballar en silenci”. La taula de treball canvia segons el que fa en cada moment. “Treballo per encàrrec, però també faig obra de creació pròpia”, apunta, i afegeix “m’agrada poder-me dedicar a moltes coses; tenir aquesta llibertat de tècniques i d’estils diferents, que puc saltar d’una cosa a l’altra”.
L’any passat celebrava els 25 anys d’artista, “una data que compto des de la primera exposició individual que vaig fer”. En tot aquest temps ha fet 2.680 obres “que comptabilitzo en el moment que marxen de mi”, i actualment compagina la feina amb la docència. “En gaudeixo molt, i de vegades és esgotador, però en treus profit, perquè també n’aprens”, conclou.
Llegeix el reportatge.
Amb tot, hi ha diferents espais. “Hi ha una part amb obra exposada, les parets són altes perquè entri força llum; hi ha una part on tinc el tòrcul per fer gravat, la biblioteca –amb, bàsicament, llibres d’art–, i l’espai de l’ordinador”, descriu. Al centre del primer espai, una taula de billar i, penjant del sostre, planetes fets a escala, “perquè m’apassiona l’astronomia”, i mai hi falta la ràdio encesa: “No sé treballar en silenci”. La taula de treball canvia segons el que fa en cada moment. “Treballo per encàrrec, però també faig obra de creació pròpia”, apunta, i afegeix “m’agrada poder-me dedicar a moltes coses; tenir aquesta llibertat de tècniques i d’estils diferents, que puc saltar d’una cosa a l’altra”.
L’any passat celebrava els 25 anys d’artista, “una data que compto des de la primera exposició individual que vaig fer”. En tot aquest temps ha fet 2.680 obres “que comptabilitzo en el moment que marxen de mi”, i actualment compagina la feina amb la docència. “En gaudeixo molt, i de vegades és esgotador, però en treus profit, perquè també n’aprens”, conclou.
Llegeix el reportatge.