Aina Rabassa: quan les cançons deixen de ser un secret

Després d’anys escrivint i cantant en privat, Aina Rabassa comença a obrir-se camí en l’escena musical amb un projecte que fusiona el folklore mediterrani i els sons contemporanis. Ara, després de publicar el seu primer senzill, Érem roselles, la cantautora santcugatenca prepara el llançament del seu primer disc, previst per al gener del 2027. Un treball de nou cançons que explora la infància, la vulnerabilitat i els records a través d’una proposta musical que combina les sonoritats tradicionals amb elements industrials.

De cantar des de petita a fer el pas

La relació de Rabassa amb la música ve de lluny. Des de petita ha estat vinculada a diferents disciplines artístiques, especialment l’escriptura i el cant. Tot i això, no s’havia plantejat convertir aquesta afició en un projecte professional fins que, fa aproximadament un any i mig, persones del seu entorn la van animar a compartir les cançons que havia escrit.

"Per què no fas alguna cosa amb aquestes lletres i aquestes cançons que sempre has guardat per tu?", recorda que li van plantejar. L’impuls va arribar, sobretot, de músics que havia conegut i de companys de feina. Rabassa, que també treballa com a periodista a la revista La Mira, assegura que aquesta primera aproximació al sector l’ha sorprès positivament per la predisposició d’altres professionals a ajudar-la.

La cantautora s’ha format principalment de manera autodidacta, tot i que ha fet classes de cant i actualment continua estudiant cant i guitarra. Per a ella, aprendre pel seu compte també té avantatges: "No coneixes tant els límits i dius: Tiraré per aquí, a veure què passa”. Una llibertat que li ha permès experimentar i anar definint una sonoritat pròpia.

Una barreja de folklore i sons industrials

Definir la seva música no és fàcil. Rabassa combina les sonoritats més orgàniques del folklore i la música d’arrel amb elements industrials i contemporanis. Les influències del jazz, el flamenc i el bolero conviuen amb la cançó d’autor, en un univers musical que també s’alimenta de la música catalana i de tradicions d’altres països.

"Trobo interessant que entrin en diàleg aquestes dos vessants", explica en referència a la combinació entre els sons més tradicionals i els més moderns. En els darrers temps, també ha descobert la música brasilera, una influència que se suma a un interès ampli per les diferents maneres d’entendre la música.

Més enllà de les sonoritats, però, les lletres tenen un pes central en el seu projecte: "Entenc la música com un llenguatge universal, una manera d’expressar-te que pot arribar a tothom, sàpigues de música o no". El seu propòsit és que les històries que explica connectin amb les experiències personals de qui les escolta.

Érem roselles, una primera cançó sobre l’amor i els records

El primer senzill de Rabassa és Érem roselles, una cançó que aborda la intensitat dels primers amors i la fragilitat dels vincles. La composició retrata dues persones que viuen una història bonica, però que saben que s’acabarà. Les roselles es converteixen en una metàfora d’aquesta bellesa efímera, que no perd valor pel fet de tenir un final.

"Per molt que sàpigues que s’ha d’acabar, això no fa que sigui menys real o menys bonic", explica la cantautora. La peça, que combina la intimitat de la cançó d’autor amb una producció contemporània, va acabar sent la seva carta de presentació gairebé per casualitat.

I és que inicialment, Rabassa tenia previst publicar una altra composició, però els dubtes sobre si era la cançó adequada per debutar la van fer canviar de parer. Va recuperar Érem roselles, que fins aleshores havia mantingut guardada, i va decidir treballar-la amb el productor Lucas Delgado. El procés va ser ràpid i tots dos van coincidir de seguida en la sonoritat que volien aconseguir.

Publicar-la, però, també va suposar un repte personal: "Em feia molt de respecte perquè és despullar-me de cop i volta, ensenyar una part molt íntima, molt meva, i exposar-te". La bona rebuda del senzill i la seva participació com a finalista en un concurs de cançó d’autor han estat algunes de les primeres experiències d’aquest camí musical.

La infància com a fil conductor del primer disc

El pròxim pas serà la publicació del seu primer àlbum, prevista per al gener del 2027. El disc tindrà nou cançons i girarà al voltant de la infància i de la manera com les experiències viscudes durant aquesta etapa contribueixen a construir la identitat adulta. "La infància és un punt superessencial que ens fa ser qui som ara quan creixem". El treball aprofundirà en la vulnerabilitat i en la necessitat de mirar cap endins per entendre d’on venim. Musicalment, mantindrà el diàleg entre les sonoritats folklòriques i els elements industrials que caracteritzen el projecte.

Les cançons seran en català, castellà i anglès. La cantautora explica que li agrada explorar diferents llengües i que fins i tot està aprenent portuguès, tot i que encara no s’atreveix a compondre-hi. El català, però, continuarà sent una part fonamental de la seva identitat artística: "Per mi, el català és la meva llengua i el projecte té aquesta identitat que no vull que perdi".

Sant Cugat, un espai per crear

Bona part de les cançons de Rabassa han nascut a Sant Cugat, on troba espais i moments per escriure. Li agrada caminar sense un destí concret i aturar-se en algun parc per pensar o deixar fluir les idees. La natura també té un paper important en el seu procés creatiu. De fet, explica que algunes de les cançons les ha començat a cantar mentre era amb el seu cavall. "Moltes vegades les cançons que he escrit les he començat cantant-li al meu cavall".

La ciutat també ha estat el primer escenari on ha començat a presentar el seu projecte, tot i que progressivament ha anat actuant a Barcelona i en altres llocs. Entre els seus objectius hi ha poder viure professionalment de la música, una possibilitat que ara mateix veu lluny, però que no descarta. "Quan comences a posar la pota, cada vegada vas veient que el terreny es va aplanant una mica més".

Del Teatre-Auditori al Palau de la Música

Encara en els primers passos de la seva trajectòria, Rabassa ja té alguns escenaris somiats. Li agradaria actuar al Teatre-Auditori Emma Vilarasau, on ha anat sovint com a espectadora, i al Palau de la Música Catalana. Així mateix, com a il·lusións també assegura que voldria col·laborar algun dia amb artistes referents poer a ella com Judit Neddermann.

De moment, però, prefereix centrar-se a fer créixer el projecte i continuar aprenent d’altres músics. El repte és aconseguir que les seves cançons arribin a un públic que s’hi pugui reconèixer, sense perdre la intimitat que les ha fet néixer.

Per a Rabassa, mostrar-se vulnerable no és una feblesa, sinó una manera de connectar amb els altres: M’agradaria poder abraçar aquesta vulnerabilitat i convertir-la en una cosa molt poderosa". Una declaració d’intencions que resumeix el fil conductor d’un projecte musical que, després d’anys de créixer en privat, comença ara a fer-se un lloc.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.