Albert Pintó, cineasta: "L'èxit de 'Nowhere' i 'Berlín' és una carícia a l'ànima"

El director de cinema de Sant Cugat Albert Pintó està d'enhorabona, i és que acumula un èxit darrere un altre. Primer va ser el torn de Nowhere, el thriller protagonitzat per l'actriu catalana Anna Castillo que el director descriu com el Nàufrag espanyol. La pel·lícula va arrasar en la seva estrena en exclusiva a Netflix l'any passat i va situar-se com la pel·lícula en castellà més vista de la història de la plataforma i la segona de parla no anglesa amb més de 84 milions de visualitzacions. Només La sociedad de la nieve li ha pogut arrabassar aquesta distinció. Després va ser el torn de Berlín, la sèrie nascuda en l'univers de La casa de papel que es va estrenar a finals d'any i s'ha colat en el top 10 de sèries més vistes de la història a Netflix amb més de 50 milions de visualitzacions. 

Però els èxits són efímers, i el director santcugatenc ja té la mirada posada en nous projectes. 

En què estàs treballant ara mateix?

D'aquí a quatre setmanes començarem el rodatge d'una pel·lícula que es diu Tierra de nadie, es rodarà a Cadis i tracta precisament del problema que just ha passat aquests dies a Barbate, que és el narcotràfic al sud d'Espanya i les conseqüències que té per la gent que viu allà. És un thriller policíac que s'estrenarà als cinemes i després es podrà veure a Prime Video. 

La teva última pel·lícula ha estat tot un èxit i fins i tot has trencat records. Com ho estàs vivint?

És molt boig, molt emocionant i inspirador. Des dels 10 anys que volia fer cine, i que passi una cosa com l'èxit de Nowhere i Berlín és una carícia a l'ànima. Em dona energia per continuar, ja que l'ofici és dur i a vegades es passa malament. Estic molt orgullós. 

Confiaves en el seu èxit?

Jo sentia que tenia una bona pel·lícula, estic content de tenir-la en la meva filmografia. Vaig voler fer un Nàufrag a l'espanyola. Crec que el cinema espanyol es mereixia tenir un survival i mirar als ulls a Hollywood. L'impacte que ha tingut ha sigut una bogeria, i va arribar a situar-se com la pel·lícula de parla no anglesa més vista de la història de Netflix. 

Això són paraules majors. 

És que dit així et cagues una mica. No per això significa que sigui una gran pel·lícula, però alguna cosa se li ha d'atribuir perquè no va rebre gairebé cap promoció per part de Netflix, que van apostar per La sociedad de la nieve. Nosaltres hem comptat amb el boca-orella. Això és un orgull perquè vol dir que la pel·lícula ha fet parlar molt. 

És un premi a la feina ben feta?

Em dona molta tranquil·litat i pau. Em diu que el meu criteri connecta amb el públic, que és una de les meves grans preocupacions. Ara ja estic treballant amb una altra pel·lícula. Al final no et pots tornar boig perquè un dia triomfes, l'endemà t'ha superat La sociedad de la nieve i després ja no se'n recorden de tu. S'ha de seguir treballant i, de moment, abraçar aquest moment perquè és molt dolç. 

Vas estrenar Nowhere l'agost, i al desembre va ser el torn de Berlín, que ha sigut un altre èxit. 

Crec que hi ha pocs directors que el 2023 hagin tingut dos hits d'aquest nivell. Penso que m'ha tocat a mi, un català, i em sembla maco. Hi ha molta feina darrera, i a vegades t'has de barallar i tenir lluites. 

"Crec que el cinema espanyol es mereixia tenir un survival i mirar als ulls a Hollywood. L'impacte que ha tingut ha sigut una bogeria"

En quin sentit?

Amb Nowhere vam tenir batalles fortes amb Netflix. Ells volien un thriller pur i jo volia fer un drama. Em collaven perquè hi hagués més tensió, i jo defensava que el públic havia de connectar amb el personatge, que hi hagués una part humana que els permetés entendre les seves motivacions. Al final el meu criteri va funcionar i em vaig poder penjar una medalleta. 

Com ha sigut el treball amb l'equip de la pel·lícula?

M'agrada treballar amb gent de confiança, que estimo i que crec que és bona gent. A vegades, abans que bons professionals, prefereixo treballar amb bones persones. Són projectes llargs, molt intensos i treballes estretament amb gent que es converteix amb la teva família. Crec que l'extra fílmic s'impregna en el film. L'energia que generes durant la producció i el rodatge es traspassa a la pel·lícula. 

Vens de dos projectes exclusius per a plataformes. 

Sí, per això necessitava rodar una pel·lícula per a cinemes. 

Com és estrenar una pel·lícula només a plataformes?

És dur d'encaixar. Quan amb Nowhere em van comunicar que no faríem ni una première ni cap passi al cine em va saber molt greu. Eren tres anys de la meva vida dedicats a una pel·lícula que havia pensat per veure's en la pantalla gran. Després, però, va aparèixer un divendres a Netflix i aquí es va acabar. Això és el que té la plataforma, és freda. Té una part molt bona perquè arribes a milions d'espectadors de no sé quants països, però no s'estrena ni reps l'escalfor de la gent. 

Estrenar al cinema és molt diferent. 

Quan vam estrenar Malasaña 32 vaig poder comprar l'entrada, vaig anar a veure-la 10 vegades. Anava a mirar la reacció del públic. És una sensació de clausura, com a cineasta tens un esdeveniment que tanca tot el procés. Per això intentaré compaginar-ho i tenir un peu a cada lloc. No hem de descuidar el cinema, és molt important que la gent continuï anant-hi perquè, si no, estem perduts. Però també és intel·ligent tenir un peu a les plataformes, arriben a tothom i hi ha molts diners invertits. 

"Estrenar a Netflix té una part molt bona perquè arribes a milions d'espectadors de no sé quants països, però no s'estrena ni reps l'escalfor de la gent"

Creus que poden conviure els dos mitjans?

Crec que és compatible, així les pel·lícules tenen una doble vida. Les plataformes haurien de pactar amb les distribuïdores perquè les pel·lícules primer passin per sales. També és una forma de promocionar-les. Tenim els exemples de La sociedad de la nieve, El irlandés, The Killer... Si no, també passa que als premis s'exclou el cinema fet per a plataformes. És injust per a la gent que s'hi està dedicant. 

És el cas d'Anna Castillo?

Jo crec que es mereixia el Goya de carrer. No hi ha hagut una millor actriu que hagi fet un paper més espectacular que el que ha fet ella. Em va entristir que no estigués nominada. Alguna cosa estem fent malament, això s'ha de regular i comptar amb el cinema que es fa en tots els mitjans. 

Més enllà de la pel·lícula que ara començaràs a rodar, tens algun altre projecte entre mans?

De moment tinc això entre cella i cella. Hi ha coses que estan a l'aire, com Berlín 2 i altres projectes que em truquen de Los Angeles. Abans d'anar als Estats Units he de veure-ho clar, m'ha d'apassionar el projecte. Ara ja em va bé centrar-me en aquesta pel·lícula, continuar digerint l'èxit de Nowhere i Berlín i anar decidint què fer. És veritat que vull fer projectes cada vegada més ambiciosos i provar-me a mi mateix. Amb calma i paciència. 

Aquest diumenge van ser els Oscars. Com a director de cinema t'he de preguntar què et van semblar.

La veritat és que van ser molt previsibles, crec que és l'any que he encerat més la porra: 21 de 23 premis. Estic molt feliç pel Christopher Nolan perquè és un dels meus referents, tot i que no soc massa d'Oppenheimer. Però Nolan és un cineasta total, és un director que encara fa que la gent vagi al cinema. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.