Amorós presenta llibre fent valdre el paper del lector com a finalitzador dels relats

'Cròniques de Macondo' s'ha donat a conèixer en un acte al Cafè Auditori de Sant Cugat

L'escriptor santcugatenc Josep Amorós ha presentat el seu segon llibre, Cròniques de Macondo, a Sant Cugat del Vallès. Un llibre, esponsoritzat per Amat Immobiliaris i editat per Edicions Xandri, que recull 75 dels relats que el santcugatenc ha publicat des del 2017 al TOT Sant Cugat, i en els quals descriu paisatges amb personatges que els humanitzen, personatges i altres sobre malnoms.

Com dèiem, el llibre sorgeix de la col·laboració que Amorós fa setmanalment amb el TOT Sant Cugat des de l'octubre de 2017. Com explica l'autor, en aquell moment hi havia una secció del Xavier Bosc al diari ARA amb aquest estil, fet que el va portar a fer-li la proposta al llavors director del TOT Sant Cugat, qui la va acceptar. El motiu del nom, la influència de García Márquez sobre el santcugatenc, ja que Macondo és una ciutat imaginària que apareix en la majoria de les seves novel·les.

El primer article que va publicar al TOT Sant Cugat va ser "Julià i Julià", el 6 d'octubre de 2017, i el passat divendres es publicava a la revista el seu relat número 100.

Laura Grau i Josep Amorós durant la presentació de Cròniques de Macondo. FOTO: Bernat Millet

Laura Grau i Josep Amorós durant la presentació de Cròniques de Macondo. FOTO: Bernat Millet

El llibre, però, en recull 75. "Són relats molt curtets, microrelats de 1400 caràcters, i com a contingut, en els primers, es trobarà el que vam plantejar, la descripció d'un paisatge relacionat amb Sant Cugat, on sempre apareixia un personatge que l'acabava humanitzant", ha detallat. Alguns dels personatges que hi apareixen, han estat presents a la presentació, d'altres, ha dit "ni tan sols saben que apareixen", i una altra part són imaginaris.

Uns personatges que, en una gran majoria són dones. De fet, 53 dones i 6 homes donen nom als relats que recull el llibre. Un fet que l'autor ha justificat dient que pensa que "les dones, a tots els nivells, i també com a personatges literaris, teniu una màgia especial". Amb tot, ha aclarit que "hi ha excepcions", fent especial referència al relat que porta per nom "Raül", que parla sobre els castellers, i que "també vol ser un crit a la llibertat", ha aclarit.

 

Una altra de les temàtiques tractades en el llibre, i que donen nom a molts dels relats, són els malnoms de la ciutat. Uns malnoms als quals anomena "capassitus". Un fet que no ha volgut deixar d'esclarir per treure de dubtes els assistents. Així, ha recordat com, fent un article sobre els malnoms de la ciutat per a la revista Món Sant Cugat, va parlar amb la família Barnils, coneguts com els capassitus, pel fet que una rebesàvia de la família, que venia del sud, quan prenia la fresca al carrer i els nens feien alguna cosa que no era del seu gust, els cridava tot dient "vine cap ací tu". "Se'ls va aquedar aquest nom, i el primer relat que vaig escriure sobre els malnoms, vaig posar-li aquest nom", explica.

'Cròniques de Macondo' és el segon llibre de Josep Amorós. FOTO: Bernat Millet

'Cròniques de Macondo' és el segon llibre de Josep Amorós. FOTO: Bernat Millet

Arribats a aquest punt, tant ell com la conductora de l'acte, la directora del TOT Sant Cugat Laura Grau, han volgut ressaltar alguns dels relats que són més destacables per l'autor, com precisament "Julià i Julià", on s'inspira en la història de "dos homes que em semblen els més forts del món", "Laura", que descriu un paisatge a la plaça de l'estació de Valldoreix, "Frida", fent referència a un amic desaparegut, o "La Montse dels ulls blaus", dedicat a la seva mare.

Referències també a l'entrevista publicada al TOT Sant Cugat ara fa una setmana on Amorós apuntava que el seu objectiu era "vendre idees als lectors". Una frase sobre la qual ha detallat que, quan va començar a publicar, la seva cosina escriptora li va dir que es despreocupés de les vendes, perquè el que valia la pena de veritat era el contacte amb el lector. "Tenia absolutament tota la raó", ha dit, explicant que "sempre dic que cap relat està acabat fins que algú no l'ha llegit, i llavors, deixa de ser teu per ser del lector, i hi ha tant relats com lectors ha tingut". "Al final, el que intento, és transmetre una idea, d'una manera que jo emeto el missatge i cadascú el rep a la seva manera", ha aclarit.

Ara, Amorós ja pensa en una segona part de "Cròniques de Macondo", tenint en compte que just publicarà el relat número 101 al TOT. Uns relats que han anat evolucionant i canviat amb el temps, com es veu en el fet que ja no titula amb noms de persones, sinó amb situacions. "Mentre confieu en mi seguiré enviant el meu relat cada setmana", ha deixat clar.

El llibre s'ha presentat al Cafè Auditori. FOTO: Bernat Millet

El llibre s'ha presentat al Cafè Auditori. FOTO: Bernat Millet

L'acte, organitzat pel TOT Sant Cugat amb el patrocini d'Amat Immobiliaris, s'ha celebrat al Cafè Auditori de Sant Cugat i ha finalitzat amb preguntes per part del públic. Amb tot, cal destacar que el mateix Amorós ha iniciat la trobada amb els seus lectors llegint un relat escrit especialment per a l'ocasió, "El pànic del full en blanc", que podeu llegir tot seguit.

EL PÀNIC DEL FULL EN BLANC

- L’espectacle està a punt de començar. Preguem que posin en silenci els telèfons mòbils però, aquest cop, facin-lo servir per difondre’l a bastament a les xarxes socials. I facin fotos.

Puja el teló amb la majestuositat de les grans ocasions al Teatre Auditori. Des de l’escenari l’autor, disposat a fer la introducció, es queda glaçat. Mira a platea i, amb més dificultat, enlluernat, a l’amfiteatre. Ben arrenglerades, com un en malson o una peça de Pink Floyd, veu les butaques vermelles geomètricament situades en files i columnes, tot ben disposat i al seu lloc. Tanca els ulls uns segons però, quan els torna a obrir, la visió és igual de catastròfica. De la fila u a la trenta-tres, cada una de les butaques és buida. Els passadissos, deserts. Les portes, amagades rere les cortines del fons, semblen tancades. Per primer cop a la seva exitosa carrera sent el pànic escènic davant el full en blanc. I ara, què?

Abatut, abaixa els braços i el cap, pensant si no serà, tot plegat, un efecte de la il·luminació que l’encega. Amb una mà mira de tapar la llum directa del focus i és llavors quan el veu. Assegut en la fila set, a tocar del passadís central, hi ha un home de faccions poderoses. La cua que li recull els cabells deixa veure la cara, il·luminada pels llums indirectes. Somriu.

- Però, home, autor! De què et sorprens? No sabies que al cafè presenten Cròniques de Macondo? Tothom és allà!

Josep Amorós, octubre 2019.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?