André Nascimbeni: "Quan em van dir que havia guanyat el Grammy, no m'ho vaig creure"

André Nascimbeni és un brasiler, santcugatenc des de fa prop de 10 anys, que treballa a Terrassa del que l'apassiona: productor musical. Va arribar fa una dècada del Brasil per estudiar un curs de so i ara té la seva pròpia productora, ha treballat amb artistes com Shakira, Lady Gaga o The Black Eyed Peas i ha aconseguit guanyar un Grammy en la categoria d'enregistrament per 'La Bicicleta', de Shaquira, amb qui segueix treballant de tant en tant. A banda dels guardons i les grans estrelles, Nascimbeni gaudeix dia a dia de la música, donant vida a infinitat de peces i treballant amb diferents artistes menys reconeguts i en altres projectes, com per exemple, programes televisius. Aquest Brasiler santcugatenc viu per la música.

Com va iniciar-se en el món de la producció musical?

Jo em vaig graduar a Brasil en enginyeria microelectrònica, però sempre tenia molt de vincle amb la música a nivell d'aficionat. Mai he fet estudis clàssics de música, però m'agradava molt i estudiava una mica de guitarra. Jo volia treballar en quelcom relacionat amb la música, però tenia formació d'enginyer. Aleshores vaig pensar a buscar una sortida com a enginyer de so. A Brasil vaig fer un parell de pràctiques en estudis i em va encantar. El fet de treballar amb músics, el llenguatge, les persones... M'encantava aquest entorn. També volia sortir de Brasil per conèixer altres països i vaig pensar a fer un curs específic d'àudio. Aleshores vaig escollir Barcelona com a ciutat per començar l'aventura.

Un cop a Barcelona ja comença a endinsar-se en la producció musical. A partir de quin moment passa a ser la seva professió?

Després de fer el curs d'àudio, durant un any, des de la mateixa escola em van contractar per fer de professor i començar a fer de tutor de pràctiques per després arribar a ser professor titular de l'escola. A la vegada anava llençant currículums en productores de la zona i em van agafar a Team Productions, que té un estudi a Sabadell on fan molts programes de TV, etc. Allà vaig estar-hi 7 anys. Després d'aquests 7 anys a Team Productions, amb uns amics que també treballen en aquest ram ens vam animar a fer el nostre propi estudi, que està a Terrassa i l'hem muntat nosaltres mateixos de dalt a baix. En la decisió de quedar-me a Catalunya va ser fonamental poder dedicar-me ràpidament a la música.

Què fa un Brasiler que treballa a Terrassa vivint a Sant Cugat?

(Riu). És interessant. Sant Cugat segurament no és el primer lloc amb el qual pensa algú quan ve de fora. Però jo tenia el contacte d'una amiga que vivia a Sant Cugat i quan anava a buscar pisos a Barcelona per venir a viure a Catalunya, la meva amiga em va dir que podia quedar-me a casa seva mentre buscava pis. Aleshores ella va marxar de viatge, mai va tornar i els altres companys de pis van dir-me si volia quedar-me jo. Sant Cugat està molt ben comunicat amb Barcelona, ja havia fet una mica de vida aquí i em vaig acabar quedant per aquí. Aquí em sento molt a gust. Jo vinc de Sao Paulo, que és una ciutat de 22 milions de persones i de cop i volta viure a Sant Cugat és un xoc positiu. El centre és peatonal, hi ha tranquil·litat i això em va cridar molt per quedar-me. Ara si vaig a Barcelona m'angoixa (riu).

La producció més important que ha fet fins al moment és 'La Bicicleta', de Shakira. Com va arribar aquest projecte a les seves mans?

A Team Productions, l'estudi on treballava, la Shakira acostumava a anar-hi, abans de tenir el seu estudi propi a Barcelona. Ella anava a Team Productions a gravar coses concretes dels seus discs. Aleshores jo ja havia treballat amb ella, però des de l'estudi de Team Productions. Més endavant, quan ella ja tenia el seu estudi, necessitava gent per produir una cançó. Com que ja teníem una mica de contacte, la seva gent em va trucar per fer un parell de feines concretes. Ella ja té el seu tècnic, però per algun motiu necessitava a algú ràpidament, uns dies de vacances. Aleshores vaig anar-hi sense saber molt bé a fer què. Després va resultar ser 'La Bicicleta'. Vaig estar al seu estudi fent de tècnic de so gravant les veus, fent una mica de producció, etc. Va ser molt interessant.

Què se sent en haver treballat en una producció que després ha resultat ser un èxit tant gran?

És increïble perquè mai saps quina serà la producció que ho petarà. De totes maneres ja veus la magnitud de la producció mentre hi estàs treballant. Veus la quantitat de gent que està involucrada, hi ha milers de persones per tot el món fent coses per aquesta producció, enviant arxius, donant idees. Veus que la cosa és molt gran. Això sí, sempre és una gran sorpresa veure com un tema en el qual estàs treballant des de 0 té un èxit tant gran. Com a anècdota, per exemple, la cançó no tenia una introducció i la Shakira em va demanar que en fes una, però així ràpidament i sense mirar-nos-hi massa. Era més que res per crear una idea d'introducció. I al final va resultar ser la introducció de la cançó. Aleshores tens la sensació d'haver fet quelcom molt gran amb un moment.

Gràcies a aquesta cançó vostè té un Grammy.

Sí, aquesta cançó va guanyar el Grammy a millor gravació. Guanyar un premi tant important mai t'ho esperes. És molt fort.

Què li passa pel cap en el moment que li diuen que ha guanyat un Grammy?

Va ser estrany perquè no m'ho vaig creure. Estava parlant amb el meu excap, sobre feina i de cop i volta em diu: 'per cert, enhorabona pel Grammy'. Jo em vaig quedar astorat i li vaig preguntar: 'quin Grammy?'. Aleshores em va explicar que la cançó de la Shaquira havia guanyat un Grammy, però no sabia en quina categoria. Aleshores vaig veure que justament el Grammy que havia guanyat era en la categoria d'enregistrament, que era justament la part que em pertocava. L'estatueta me la van enviar per correu.

Ha treballat amb Shaquira, però també amb música o autors menys coneguts. Quina diferència hi ha entre treballar amb gent que comença i treballar amb estrelles?

La gran diferència és el nivell d'estrès. Amb un personatge reconegut tot va més ràpid, tot ha de ser perfecte... Quan estàs amb aquestes grans estrelles la teva part dins de la feina és més petita perquè hi ha molta gent treballant. Quan estàs treballant amb una cosa més petita tu ets gairebé tota la producció de l'artista. És molt interessant treure les coses bones de les dues parts. Aprens molt quan treballes amb més gent perquè creues idees, aprens tècniques; però també és molt gratificant crear quelcom gairebé sol. De fet potser et diria que m'agrada més treballar amb artistes petits perquè pots treballar amb més tranquil·litat, pots fer les coses més a la teva manera. No va tot tant ràpid.

I en el tracte directe amb l'artista?

No, aquí no puc dir-te que hi hagi cap diferència. Al final, la feina del tècnic de so que està gravant una veu requereix contacte directe constantment amb l'artista. Has d'estar molt de tu a tu, aleshores la barrera 'artista' cau una mica i treballes molt amb la persona. Treballo igual amb una persona de Sant Cugat que amb la Shaquira, per exemple. També és cert que ella és una persona molt propera i depèn de cadascú. Per exemple, recordo que van venir els The Black Eyed Peas a la productora on treballava abans i la Lady Gaga també. Ella sí que va demanar que els treballadors de l'estudi que no fossin del seu 'staff' no estiguessin a la mateixa sala que ella. No volia cap contacte amb gent de fora del seu entorn. Però clar, això depèn de cadascú, de cada artista. Jo per sort he treballat amb artistes bastant agraïts, de moment.

Què és el millor de dedicar-se a la producció musical?

Veure la música des de dins. Veure una veritat en la música. I sobretot el moment de crear la música. Quan la crees, la música és viva encara. Estàs conduint quelcom que és de tothom. La cançó és viva. Un cop l'acabes, la cançó ja existeix i té vida pròpia, però en el moment de la creació ets tu qui li dona aquesta vida. És un moment bonic. És una cosa profunda. No és racional, ha de sortir de dins quelcom màgic que és difícil d'explicar. Treballant en això veus aquesta espurna de genialitat dels artistes. Veure la música néixer és el millor.

I el pitjor?

El pitjor del sector és que no hi ha diners. Està molt segregat. Els grans artistes encara tenen grans gires i mouen molts diners. Després n'hi ha d'altres que s'estan buscant la vida amb màquines tecnològiques que els permeten gravar des de casa. Però tota la gamma mitjana ja gairebé no existeix. És molt difícil arribar de ser un artista petit a ser un artista gran. S'ha polaritzat molt això dels grans artistes i els artistes locals, petits. El problema neix de la distribució digital. El mercat deixa de tenir molts ingressos quan deixa de ser físic. Aleshores la música ara està buscant altres plataformes: encaixar en la televisió, trobar el seu lloc just en el món digital, etc. Estem en un moment de transició en el sector musical.

Amb la productora que han muntat van produir la part musical d'un programa de televisió. Quina diferència hi ha entre la televisió i gravar un disc?

És molt diferent. És veritat que no ens va venir de nou perquè aquest programa ja l'havíem produït amb la productora en la qual treballava abans. La diferència de la tele amb un disc és el grau de creativitat que et deixen tenir. En televisió la creativitat desapareix i és una tasca molt més maquinitzada. Sí que hi ha tocs de creativitat, però és un altre tipus de feina. És com comparar escriure un article amb escriure un llibre. Una cosa és està donant-li voltes a cada frase, donar-li un grau de refinament... Quan vas a treballar a la tele prima la immediatesa i la velocitat. És molt diferent.