Anna Andreu, cantant: "Vigília és el dia previ a una cosa important, com una nova vida"

Cinc anys després de publicar Els mals costums en plena pandèmia, Anna Andreu actua al Teatre-Auditori de Sant Cugat Emma Vilarasau a les 19:00 amb Vigília, el seu tercer disc.

Fa cinc anys que va publicar el seu primer disc, Els mals costums, en plena pandèmia...
Crec que tothom el recorda com un moment complicat... Hi havia molts grups que van decidir ajornar la sortida dels seus discos, però nosaltres vam decidir tirar endavant, i va ser un encert. També va ser una bona decisió de la discogràfica, perquè va sortir menys música i la gent estava tancada a casa, amb més temps per escoltar noves propostes. A més, com que és una música prou íntima, la gent va connectar bastant amb el projecte.

Després va venir el segon disc i ara el tercer, ‘Vigília’... 
És un disc que va sortir fa gairebé un any i que vam començar a girar el març-abril. Hi ha una aposta molt clara pel directe. Algunes cançons estan gravades en directe, i és un disc que torna una mica a la cruesa del primer, però amb la tranquil·litat de saber que el projecte funciona. Parteix de moments molt íntims i es diu Vigília perquè està molt inspirat en aquestes hores prèvies a la son, quan tothom dorm i tu estàs despert, a l’aguait, i tot es torna més intens dins del cap.

Un cop ha sigut mare, també ha pogut entendre la vigília des d’un altre punt de vista...
Sí, en el fons la vigília també és el dia previ a alguna cosa important, com una nova vida. Però un cop ets mare, la vigília es transforma en una altra cosa: estar desperta moltes hores.

També treballa amb la seva parella, Marina Arrufat. Com és la conciliació?
Per mi és una sort. Treballem tantes hores juntes que no sé si podria fer-ho amb algú amb qui no m’hi entengués tan bé. Evidentment, hi ha coses a cuidar i poden sorgir conflictes, però partim de criteris molt similars sobre què està ben fet, què és prioritari i com fem les coses. El més complicat és que ens dediquem al mateix i no tenim horaris fixos. Si hi ha concert, hi som totes dues i l’altra no es pot quedar amb la criatura. Però, tot i això, per mi és una sort.

Al concert de Sant Cugat també hi haurà participació local, amb el Cor Aglepta.
Sí. Des del Teatre-Auditori ens van proposar fer alguna col·laboració que aportés un valor diferencial al concert, i ens va semblar molt bona idea comptar amb algú local, que formés part del teixit cultural de Sant Cugat. Encara tenim algun assaig per preparar en quins moments del concert participaran.

També hi col·laborarà Mar Pujol.
Sí. Ja hem col·laborat altres vegades. En el disc també canta i en el concert sortirà en un moment determinat per cantar un parell de cançons juntes. 

És un moment especial compartir escenari amb ella?
Molt. Té una manera de cantar i d’estar a l’escenari que m’encanta, des d’una serenitat molt especial. Quan tens algú al costat tan entregat com tu, davant de tanta gent, és un moment molt bonic.

Com és l’escenografia?
Remarcaria que estem fent una gira amb un directe molt potent a nivell escenogràfic. El disseny de l’espai i les llums és de l’Andreu Fàbregas, i portem aquesta escenografia també a Sant Cugat. Tenim moltes ganes perquè és un espai preciós el Teatre-Auditori de Sant Cugat i és el tipus d'espai on a nosaltres ens agrada tocar perquè tot el que necessitem per portar el nostre projecte tal i com l'hem concebut.

Ha actuat abans a Sant Cugat?
Fa poc vaig venir a la presentació de la temporada, i a actuar crec que fa bastants anys, quan el primer disc. En general, és una zona que em resulta familiar perquè soc del Vallès.

És de Sant Quirze. Com has vist el creixement del municipi?
Jo és que no l’he vist mai parar de créixer. Recordo que anava pel carrer i tenia el bosc al costat; per mi això era una sort. Anava a buscar granotes, a veure si trobava serps… Però quan tenia deu o dotze anys ho van urbanitzar tot. I cada cop que hi he tornat, ja d’adulta, descobreixo un conjunt de cases noves, una urbanització nova.

Una mica com el que ha passat a Sant Cugat... Això li entristeix?
M’entristeix una mica, però també veig que és una cosa bastant irremeiable i que passa a molts llocs. És cap a on anem...

La seva música reflecteix la teva mirada sobre el món?
No diria que faig música reivindicativa, però és inevitable que la meva manera de veure el món hi sigui present. Escric des de la meva intimitat i des de la meva visió. És inevitable i m'agrada que sigui així. No interpreto cap personatge.

Els somnis continuen sent una font d’inspiració?
Sí. La meva vida és bastant normal, però les cançons sempre tenen metàfores bastant potents que neixen molt més d’un món oníric que de la vida quotidiana. Els somnis són un calaix de sastre d’on surten moltes idees.

Pensant en el futur, en què està ara mateix?
Estem molt centrades en la gira, però de cara a les pròximes cançons he de trobar els moments per escriure, perquè no tinc gaire temps.  Buscar alguna mena de retir per arrencar el nou disc, però sense pressa. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.