Joan Triadú ha estat recordat en una taula rodona al Siglo del Mercantic, organitzada per Òmnium Cultural i el TOT Sant Cugat. L'acte s'emmarcava en l'Any Triadú pel centenari del pedagog català.
La taula ha comptat amb la moderació del periodista Vicenç Villatoro, i la presència del sociòleg Salvador Cardús, el comissari de l'Any Triadú, Joan Josep Isern, i l'exconsellera de Cultura Àngels Ponsa.
Villatoro ha començat fent una introducció a la figura de Joan Triadú, el qual ha qualificat d'"un intel·lectual com Reymond Aron. Catòlic i catalanista. Als anys 50-60-70 el corrent hegemònic era el marxisme de l'Europa del moment. I després va venir el franquisme. Triadú anava a contracorrent en ambdues èpoques i per això mai se'l va considerar com a tal."
Vicente Villatoro ha estat el moderador de la taula rodona. FOTO: Bernat Millet
Ha seguit la presentació Salvador Cardús, plantejant com seria el Joan Triadú d'avui dia i si n'hi ha. "La nostra societat és diferent en molts sentits. El context de Triadú s'assembla poc a la situació actual". Cardús també s'ha mostrat preocupat pel futur: "Fora d'aquesta sala, els llibres s'estan perdent", ha lamentat a la llibreria del Siglo.
Àngels Ponsa s'ha centrat en la feina de Triadú com a mestre. Ha llegit uns fragments del seu diari d'escola i ha remarcat la importància de transmetre el seu llegat. "Triadú et feia reflexionar."
Finalment, Joan Josep Isern ha fet la seva introducció apel·lant a l'origen de Triadú: "No venia d'una nissaga d'intel·lectuals, però des dels disset anys ja destacava", ha explicat Isern. I s'ha mostrat desconfiat amb el jovent: "Els adolescents d'ara són diferents".
Després de les presentacions, el debat s'ha encaminat en si Triadú era o no un referent encara necessari i que encaixés en les necessitats d'avui dia. Entre altres coses, els presents han destacat la feina del pedagog per tirar endavant la literatura catalana: "Pere Calders era un exiliat que no coneixia ningú. Menys Triadú. Ell va portar la seva obra a Catalunya", ha explicat Isern. "O el cas d'un escriptor mallorquí Baltasar Porcel que volia publicar a Barcelona. Triadú el va acollir a casa seva."
El més atrevit amb les afirmacions ha estat Cardús: "Triadú és capaç de posar llum contra la confusió. No es deixava menjar pel populisme, que en aquell moment podia ser el marxisme -si no ho eres un pàmia quan jo anava a la universitat-. Estic a favor de l'autoritat i la jerarquia".
La conclusió més o menys consensuada entre els membres de la taula rodona ha estat que, tot i "no seguir el corrent hegemònic actual", Triadú segueix sent un referent necessari. Tot i considerar-lo no hegemònic, l'Institut de les Lletres Catalanes té organitzades diverses activitats durant el 2021 en el context de l'Any Triadú, per commemorar el centenari del pedagog català.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok