Arànega: “M’ha afectat més el virus de l’edat per ser dona”

Quina evolució del teatre català has vist des que vas debutar l’any 1979?
Aleshores hi havia companyies pròpies que volien fer un teatre diferent com ‘Comediants’, ‘Joglars’, ‘Comediants’, ‘Dagoll Dagom’, entre altres. Això va fer que el teatre català s’exportés arreu de l’Estat. Però aquest fenomen va desaparèixer i el teatre català va tornar a ser més convencional. Així i tot, ara, a diferència d’abans, hi ha els grans teatres públics.

No poder actuar per culpa d’un virus és el més gran que t’ha passat?
A mi se m’ha unit el no poder actuar per un virus i el no poder actuar per un altre virus diferent com és l’edat en una dona. Encara que no se’n parli, ens afecta molt a les actrius perquè a partir dels 50 o 60 anys és com si no existíssim. Em va baixar tant la feina que vaig demanar la prejubilació perquè em vaig dir: “la pandèmia passarà, però aquest altre virus, no”. Una prejubilació que em permet seguir treballant quan tinc bolos.

El paper que representes a ‘Els gossos’ què representa en la teva trajectòria?
En la meva trajectòria cada paper representa una feina i, en aquest cas, és un personatge que m’agrada molt, perquè com en totes les obres del Nelson Valente es fa servir la comèdia per parlar de temes molt profunds que afecten molt l’ànima humana.

Ha sigut un plaer treballar amb Nelson Valente perquè, a banda que té molt talent, és fantàstic com a director

Què representa per tu actuar al Teatre-Auditori de Sant Cugat?
Em fa molta il·lusió. Com a resident a La Floresta ja fa molts anys que hi vinc i sempre se m’ha tractat molt bé al Teatre-Auditori. És un teatre fantàstic, encara que pel meu gust de vegades és una mica massa gran.

Actuar de la mà de Nelson Valente és per tu un somni?
Ha sigut un plaer treballar amb Nelson Valente perquè, a banda que té molt talent, és fantàstic com a director. Treballa molt a favor de l’actor i no demana res que vegi que en aquell actor no li va bé.  Això sempre és bo perquè fa que treguis el millor de tu. Ha sigut molt bo treballar amb ell i amb el seu equip. Som una família petita, però família.

Com ha sigut actuar amb restriccions d’aforament?
És trist actuar. Primer perquè veus les cadires buides i segon perquè veus totes les mascaretes. I en les obres de riure com aquesta sents els riures com ofegats. Però millor això que res...

Quins són els pròxims projectes que faràs?
Aquest any ja el tinc cobert amb les funcions que queden de ‘Els Gossos’ i a partir del febrer estaré al TNC fins al maig amb el Xavier Albertí ‘Els homes i els dies’, una adaptació d’una biografia del David Vilaseca. Després ja veurem que arriba l’any que ve i ja decidirem!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.