Les arrels del teatre santcugatenc a l'ombra d'Ernest Naté

A Sant Cugat s'hi hauria fet teatre des dels inicis en un context religiós com a la resta de pobles catalans, però no n'ha quedat cap referència més enllà del Paga-li, Joan, que va ser un acte al servei del patró de la parròquia. Això no obstant, el gran impulsor va ser Ernest Naté.

El 1900 es fundà la Societat Coral La Unió Santcugatenca i pocs anys després es construeix el primer local (1913) i es constitueixen les primeres seccions, com el grup independent de teatre, l'Agrupació Artística de La Unió. El 1923 s'estrenà al nou teatre Terra Baixa, amb la presència del mateix autor, Àngel Guimerà.

La Guerra Civil Espanyola, però, va ser un parèntesi en el teatre santcugatenc, ja que la Unió va ser clausurada. Així doncs, i a mitjans dels 40, ja va tornar el teatre a La Unió. L'any 1947 s'hi van representar obres populars infantils com la Ventafocs de Josep M. Folch i Torres, on van actuar uns joveníssims Joan Tortosa i Joan Llamas, aleshores encara a l'Agrupació Artística de La Unió. L'any 1949, però, es regularitzen representacions teatrals en un nou espai, la sala petita del Monestir, a la Casa Abacial, sota la direcció d'Eugeni Canas. S'hi feia un teatre parroquial més tolerable per al context franquista de l'època.

Naté, l'impuls del teatre local

No va ser fins al 1956 que el teatre santcugatenc no adquireix una nova dimensió. Neix l'Agrupació Teatral Maragall que, impulsada també per Eugeni Canas, va situar el teatre santcugatenc en el panorama teatral català de l'època. Sobretot, gràcies al paper que hi va jugar Ernest Naté, que arriba tres anys més tard de la seva fundació, l'any 1959, per modernitzar el nou teatre que es feia.

Tal com explica Jordi Franquesa, membre de l'Agrupació Maragall en aquella època i amic de Naté, "a través de Joan Fàbregas, que eren amics de Gràcia i havien vingut plegats a Sant Cugat, en Naté es va acostar a l'Agrupació i es va començar a integrar i a dirigir les obres".

Arriba a l'agrupació un home que, com diu la directora de teatre, Dolors Vilarasau, "no era de teatre, però havia vist alguns assajos de l'Esteve Polls a Gràcia". Aquest cuquet el fa presentar-se a un assaig de l'Agrupació Maragall i, segons explica el seu amic Joan Tortosa al llibre S'aixeca el teló, en preguntar-li la seva opinió, ell ho critica tot i els actors, picats, li proposen dirigir i accepta.

Vilasarau explica que Naté "primer comença a fer obres en una línia més anodina i, a poc a poc, té contacte amb el realisme americà, Bertolt Brecht i tot el teatre del distanciament. A partir d'aquí, comença a fer unes obres amb molta oposició dels sectors més conservadors que s'emmarquen dins un corrent que als anys 60 s'anomena teatre independent".

Entre el 1959 i el 1989 Naté va dirigir una trentena d'obres, entre les quals destaquen Figuretes de Vidre de Tennessee Williams l'any 1961 o Cel·la, 44 d'Ernst Töller l'any 1969. Aquesta última va ser traduïda per Feliu Formosa, que recorda Naté com una persona "d'un tracte i una amabilitat exquisits, d'una elegància espiritual que de seguida et feien sentir molt bé amb la seva companyia".

Franquesa recorda, a més, que Ernest Naté "va ser una persona que va demostrar un gran coneixement i un gust excepcional pel teatre. Concebia molt bé com volia que fos una obra que es representés i, afortunadament, era bastant exigent i t'obligava a representar el paper amb un mínim de qualitat. Era una persona amable, i molt senyor en el tracte". La del Naté va ser- com qualifica Vilarasau- "l'època daurada del teatre santcugatenc, perquè tot el que ve després beu d'aquí".

A banda de dirigir obres de teatre, també va formar joves promeses com Tània Sàrries, Sílvia Servan i Marta Uxan. A Uxan la va conèixer l'any 1995 per preparar-la per les proves de l'Institut del Teatre, per recomanació de Vilarasau. Va estar tot aquell estiu formant-se amb ell, el qual el recorda com una persona "generosa, afectuosa i amb molta paciència." I en destaca que li va donar la "força" que necessitava per ser actriu.

Els pioners del teatre santcugatenc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ernest Naté, el gran desconegut del teatre

Ernest Naté (Barcelona, 1932-Sant Cugat, 2022) és un gracienc vinculat a l'Orfeó i a la vida cultural del barri que, quan es va casar amb Montserrat Capellera, va venir a Sant Cugat atret pels encants que li va mostrar Vicenç Català, amic i col·lega del banc on treballava. Així doncs, després de casar-se, es va trobar vivint en un dels pisos del carrer Montserrat en el mateix edifici que Català i Joan Fàbregas, també amic i col·lega al banc.

En aquella època, Naté va entrar en contacte amb el teatre que feia l'Agrupació Teatral Maragall al Monestir. Era l'any 1959 quan va col·laborar en la direcció d'obres amb Eugeni Canas fins al 1960. Després, fins al 1969 va dirigir una trentena d'obres. Les obres que es van representar a Sant Cugat durant aquells anys van arribar a ulls dels principals intel·lectuals de l'època. Era un home talentós i un defensor del teatre amateur.

"Estava convençut que es podia fer molt bon teatre a través de l'amateurisme" explica la seva filla, Montserrat Naté, que afegeix que al que no renunciava és que el teatre amateur "pogués ser de qualitat". Aquest perfeccionisme era molt valorat pels actors, ja que, segons Dolors Vilarasau, "troben un gran suport en Naté com a director perquè és un gran guia". Era "artesà" del teatre i molt exigent.

D'altra banda, tal com el qualifica la seva dona, "era molt bona persona i amable, però alhora molt exigent amb els actors perquè volia que l'obra sortís perfecte". Es prenia molt seriosament el teatre amateur perquè l'entenia com un instrument per "remoure consciències i despertar l'esperit crític de la societat més enllà de l'entreteniment", diu la filla.

Principals obres

• Figuretes de vidre. Tennesse Williams. 1961.  Agrupació Teatral Maragall.
• Balades del clam i la fam. Xavier Fàbregas. 1962 i 1968. Agrupació Teatral Maragall.
• La cantant calba. Eugène Ionesco. 1966. Agrupació Teatral Maragall.
• Les arrels. Arnold Wesker. 1966. Agrupació Teatral Maragall.
• Becket o l’honor de Déu. Jean Anouilh.  1966. Agrupació Teatral Maragall.
• Homes i No. Manuel de Pedrolo. 1967. Agrupació Teatral Maragall.
• L’encens i la carn. Feliu Formosa. 1967. Agrupació Teatral Maragall.
• Tartuf. Molière. 1968. Agrupació Teatral Maragall.
• Els justos. Albert Camús. 1968. Agrupació Teatral Maragall.
• Terror i misèries del III Reich. Bertolt Brecht. 1968. Agrupació Teatral Maragall.
• Niederschonenfeld, Cel·la 44. 1969. Agrupació Teatral Maragall.

Història del teatre santcugatenc amb Ernest Naté

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.