Ashley Kahn: “El jazz mai ha estat en millor forma que ara”

El prestigiós historiador musical, periodista i productor Ashley Kahn, oferia aquest dimecres, 23 d'octubre, una xerrada al Cafè Auditori de Sant Cugat emmarcada en els actes del 45è Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Sota el títol Una col·laboració poc previsible: Duke & Trane el 1963, Kahn va explicar com dues figures tan singulars van coincidir en el temps per enregistrar al setembre de 1962 el disc Duke Ellington & John Coltrane, que veuria la llum al febrer de 1963.

Amb motiu d'aquesta conferència, i per parlar de la situació actual del jazz, Guillem Jubany, membre de l'Associació JazzEnViu de Sant Cugat, ha entrevistat Ashley Kahn per al TOT Sant Cugat.

Guillem Jubany entrevista Ashley Kahn.

És un plaer tenir-lo aquí a Sant Cugat, al Cafè Auditori. Com ha estat oferir aquí una conferència?
Qualsevol lloc que fa alguna cosa com aquesta, i et facilita el suport tècnic, el so, les projeccions... és exactament el que busco, per tant, em feia feliç poder participar-hi. El més important és l'audiència. La gent vindrà? Si ells vindran i gaudiran de la música i la informació, la informació que hi ha al darrera de la música, les històries... I si la feina surt bé, i hi ve prou gent, això és el que fa que valgui la pena. Per tant, estic molt content. És el primer cop que ho feia aquí.

Què li ha semblat la resposta del públic?
La resposta del públic ha estat... deixa'm que ho digui d'una altra manera: Jo sempre faig això en escoles, conferències, Festivals... Algunes persones saben aquests tipus de coses, la gent és curiosa i té ganes de conèixer-ho, i la sensació que he tingut aquí ha estat la d'una certa innocència sobre el tema, que ja m'agrada, sé com els he de parlar, sé que la informació musical que tu aconseguiries en un escola, al Conservatori, és el que jo els diré. Però jo els parlaré del tipus d'històries que mostren que hi ha una vida real en aquells noms, en aquella música, i que tota aquesta informació és pot fer visible a les persones. Com històries divertides com l'amor que John Coltrane tenia per Johnny Hodges, fins al punt d'intentar vestir com ell, i subjectar el saxofon com ell.

Així que no és només sobre la música, sinó sobre l'entorn, el context històric, sobre el que gira aquest enregistrament...
Sí, exactament, el què passava al 1963, el què estava passant en la vida de John Coltrane, i el què estava passant en la vida de Duke Ellington. Penso que tot això influeix en la música, i la música és el porta d'accés a entendre tot el que estava passant en el món en aquell moment quan es va fer aquesta música. Per tant, és una oportunitat de posar en ordre l'estructura.

Un pregunta que em ve a la ment: Qui va tenir la idea de fer aquesta sessió d'enregistrament? Va ser un productor? Va ser Duke?
Va ser una combinació del productor, Bob Thiele, i John Coltrane. Bob Thiele es coneixia des de feia molts anys amb Duke Ellington; havien fet projectes junts. Quan Duke Ellington va fer el seu únic enregistrament amb el Count Basie Orchestra, i va ser Bob Thiele qui va produir aquella sessió. Així que realment van tenir una relació positiva, i va ser capaç de cridar a Duke i dir: "fem que passi".

Sant Cugat ha estat sempre una ciutat vinculada al jazz, hi ha una associació de músics JazzEnViu que promou música jazz en viu a la ciutat. Quin pensa que és l'atractiu del jazz? I cap on va?
(Riu). Pot ser que vagi cap a l'Infern, ningú ho sap... El que passa és que la música és com una força natural, és com un riu que fluirà per on ell vulgui. I el tema al voltant del jazz és que és més flexible i porós. Pot influenciar i se'l pot influenciar molt fàcilment. Penso que el futur del jazz sempre dependrà de les influències que entren i de les que en surten. L'única cosa constant en el jazz és que sempre ha estat canviant, per tant, si busques influències en el jazz les trobes en altres músiques, buscant la manera com ha canviat el jazz com a resultat d'escoltar altres tipus de música, com el Hip-Hop, o com música d'altres països, o com pe escoltar música electrònica... Mai res morirà, encara hi ha música dixieland, encara hi ha Big Bands... La cosa és, que és només una qüestió de números, quanta gent sortirà per escoltar-te, quants discs estas venent, i això sempre estarà canviant.

Pensa que el jazz està en bona forma avui en dia?
El jazz mai ha estat en millor forma si mires els números d'intèrprets que hi ha. El Jazz sempre ha estat, en el millor dels casos, en un 5% del mercat, o menys. Vas a qualsevol ciutat del món i el jazz és un llenguatge internacional que s'està parlant per més persones que mai abans. Aquest podria ser un problema, perquè hi ha un número limitat d'espais per actuar, però aquest és el millor dels problemes possibles.