Backline: el cor santcugatenc que canta amb la premissa de gaudir-ho

Joan Costa, Xavi Cheto, Magalí Torrent, Manuel Moreno, Víctor Bazán, Nadia Tonello, Van González, Anna Vidal, Maria Antonieta Bros i Joan Caldés són Backline.

Backline és un grup vocal de Sant Cugat del Vallès que va néixer ara fa 5 anys (a l'octubre celebren l'aniversari), amb l'objectiu de "cantar les coses que ens agradessin, amb ganes de fer-ho el millor possible, ganes de fer coses, i passar-ho bé", com explica Xavi Cheto, un dels membres més veterans de la formació.

"Ens vam conèixer uns quants que estàvem al Cor de Gòspel Sant Cugat, i a més del gòspel teníem inquietuds per fer altres coses, i uns quants que es coneixien de fora van començar a pensar a muntar alguna cosa. Ens ho van dir, i vam fer el grupet inicial de 8 persones, dues de cada corda", recorda Cheto.

"Una de les bases de la fundació del grup era cantar el millor possible dins de les possibilitats de cadascú, i sobretot que l'ambient fos boníssim. Que ens ho passéssim bé junts, que gaudíssim cantant i, després, fent la cervesa o fent el que sigui. De fet, vam arribar a posar més o menys de broma, que la idea era passar-ho bé i anar a fer la cervesa després", riuen. Actualment, els assajos són els dijous, de 20.30 a 22.30 hores, a la Casa de Cultura.

El grup vocal va començar a funcionar, però aviat van veure la necessitat de buscar ajuda pels temes de coneixements tècnics, que va ser Lars Isdahl, el seu primer director. "Acabava d'arribar a Catalunya, i amb la seva ajuda vam arrencar del punt on estàvem encallats", afirma. Un cop arreglat aquest aspecte, "vam veure que 8 persones era just, perquè qualsevol cosa que passés, estava coix, i vam decidir ampliar el grup vocal, passant a ser 12, amb una persona més per a cada corda", explica Cheto, afegint que, des de llavors, "hem anat cantant les coses que ens agraden, hem intentat fer-ho cada cop millor, i sempre a cappella i passant-ho molt bé". Ara, la voluntat del grup, és ampliar-lo en dues veus més.

Pel que fa al nom del cor, és Xavi Cheto qui en detalla els motius. "La idea va ser de la gent que ja no forma part del cor, que era una mica gent que havia estat com a primera fila fent solos, per exemple, i aleshores, era com el canvi de passar d'un grup més gran a muntar alguna cosa nosaltres; com si fos passar de la banda de davant a la banda de darrere. És com un joc de paraules, sonava, i es va quedar".

Una d'aquestes noves incorporacions en l'ampliació d'ara fa tres anys va ser Magalí Torrent, qui explica com ha evolucionat en els últims anys la formació. "Fa dos mesos vam arribar a un moment d'estancament. Entre altres, un canvi de dia d'assaig, que va fer baixar la motivació, i vam començar a pensar a buscar alguna cosa, perquè o ens movíem, o ens dissolíem", apunta. "Vam optar per moure'ns, i vam tenir la gran sort de trobar l'Aleix Losa. Vam fer una classe de prova, a tots ens va agradar molt, i el vam pescar. Ha sigut un gran revulsiu, i ha portat molta dinàmica i esperem que aporti moltes coses", detalla.

Una nova incorporació que ha optat per noves dinàmiques de feina, "treballem molt, ja no des del punt de vista tècnic, sinó des del punt de vista emocional, des del punt de vista interpretatiu, de l'escena. La tècnica ja hi és", descriu Losa, "buscant dinàmiques menys convencionals, però que han donat bon resultat".

Pel que fa al que es pot gaudir quan el grup puja a l'escenari, la música que canten és "moderna, contemporània, i a cappella", fent "versions de temes a cappella per a grup vocal, i pròximament musicals, i moltes sorpreses. Dels anys seixanta fins a ara", detalla Joan Costa. "No canviarem el repertori, però part, i la línia pot anar canviant. Qualsevol idea bona és benvinguda. Es pot anar incorporant cançons d'un altre estil, sempre que ens agradi", afegeix Cheto.

"Bàsicament, no ens tanquem portes estèticament i estilísticament parlant. Si trobem alguna cosa que sigui funcional, que ens vagi bé, i que soni bé, es pot fer. Bona música que ens agradi, que ens motivi, i interpretada al màxim nivell possible, buscant la qualitat", clou Losa.

I és que una de les característiques del grup és la de què, "potser no tens la millor veu del món, però has d'aportar al màxim, tenint en compte que no som professionals, i que tots tenim una feina més enllà de la música", apunten, afegint que "tots som ben diferents, però tots tenim una passió comú que és passar-nos-ho bé amb la música".

Backline ha actuat ja en diverses ocasions a Sant Cugat, i altres punts de Catalunya. El seu debut va ser en una exposició del vehicle elèctric que es va fer a Barcelona. A la ciutat, els hem pogut sentir als concerts corals de Dimecres de cendra, per exemple, o durant la Festa Major d'aquest mateix any al Celler Modernista. Han col·laborat amb campanyes com Un nen una joguina, i també han cantat al Macba i al Sónar. Ara, tenen previst muntar algun concert amb motiu del cinquè aniversari, al mes d'octubre, i, com afirmen, "la intenció és posar la directa, no parar".

A títol personal, cadascú ha arribat al cor per motius diferents, però per un denominador comú: la passió per la música.

Magalí Torrent, per exemple, va estudiar cant a l'Escola de Música, i amb el pas dels anys, la feina, i la manca de temps, volia seguir vinculada a la música. "Per a mi és un tot també cantar i mantenir-me activa en aquest sentit", explica, apostant per quelcom que "no fos un nivell molt professional, però que tingués un bon nivell i fos un grup molt motivat per fer coses boniques de música". "Quan van obrir audicions per l'ampliació, i els vaig sentir per primer cop, ho vaig veure de seguida, que tenim molta passió per la música, i és el que buscava", afegeix. I és que la música li aporta "alegria, felicitat, i tot de coses maques", afegint que "és una manera de poder expressar-se i poder transmetre a través de la música tot el que tu sents".

Xavi Cheto, per la seva banda, havia estudiat música de petit, i fa sis o set anys va decidir tornar-hi. "Vaig començar al Cor de Gòspel Sant Cugat, i al mateix temps a un altre cor que també feien gòspel a Granollers". Quan va començar Backline, no va dubtar a sumar-se a la iniciativa. "Si la música ja la gaudia, si a sobre ho fas en un grup, que vols més", apunta. "Era una oportunitat d'intentar fer alguna cosa maca", afegeix, matisant que hi ha el tema de cantar amb altra gent. "A mi cantar jo sol no m'aporta, cantar amb ells, quan sents algú altre que està cantant amb tu, el fet de fer una cosa conjunta que en lloc de sumar sembla que multiplica, per mi és molt maco", explica, concretant que "m'aporta bàsicament satisfacció de fer una cosa conjunta, d'aportar una mica a un equip, i que tot això surti i doni un resultat que després pensis que val la pena".

A Joan Costa, per la seva banda, sempre li ha agradat la música moderna, i havia estudiat guitarra, cosa que va haver de deixar per temes professionals. "Sempre m'havia quedat el fet que, a part d'instrument, pogués fer servir la veu, perquè quan t'agrada la música, t'agrada tota mena d'expressió". Va ser llavors quan va trobar el grup vocal que reunia les dues condicions que ell buscava: "música relativament moderna, i a cappella, que m'entusiasmava". "La segona gran sort", afirma, és el fet que "tenen unes veus fantàstiques, amb la qual cosa, a la que estàs immers dins del grup, i cantes una peça, la sensació d'estar dintre d'aquesta bombolla i gaudir d'aquest moment és impagable, personalment".