Banerjee i Cooper: "Hi ha similituds entre la vida de la Sandra i la d'Amy Winehouse"

Ha acabat el concert de Robin Banerjee i Sandra Cooper. Un "bolassu" on el duo ha interpretat molts de ja clàssics hits d'Amy Winehouse del seu primer disc "Back to Black" i moltes altres versions d'altres artistes. Ens acomodem en una sala que hi ha al pis superior del Belgrado per tenir una mica més d'intimitat i una mica menys de soroll, ja que a baix a la pista la festa segueix.

L'entrevista es fa en anglès. La Sandra i el Robin són unes persones molt eixerides i molt amables i se'ls veu molt còmodes i l'entrevista transcorre entre rialles i somriures i en un to informal i desenfadat. Potser hauria d'haver entrat en detalls sobre els principis de l'Amy o com va ser més en profunditat la relació del Robin amb ella, però no puc evitar, en part per educació, en part per no voler ofendre i en part per no voler caure en tòpics de preguntes anar una mica més cap al present del que està fent el Robin, cap al seu present amb la Sandra, amb qui té una gran complicitat que es nota a simple vista i amb la petita suposició de potser estar assistint al naixement d'una nova diva de la música de la mà d'un gran guitarrista que sap trobar el talent i polir un diamant en brut.

Com us vau conèixer? Com sorgeix aquest flow? Ja que és evident que hi ha alguna connexió especial entre vosaltres com hem pogut comprovar aquesta nit.

Robin - Doncs la Sandra i jo ens vam conèixer farà uns dos anys, per internet.

Sandra - Per Instagram.

R - Sí, per Instagram. Perquè, saps, va ser abans de la pandèmia i les coses eren com més obertes i la Sandra i jo vam connectar immediatament arran d'alguna música que jo vaig escriure, la vaig penjar online i ella va decidir posar-hi lletra.

S - Vam escriure junts.

R - Sí, vam escriure cançons junts abans que sorgís lo de l'Amy.

S - Tot això sorgeix perquè en el meu compte, el 4 de juny del 2019, penjo el meu primer vídeo, amb la marca d'aigua, i va ser Rehab. Ell em va trobar arran d'aquest vídeo, i el vaig veure i vam començar a xerrar, pel xat. I ja vam començar a compondre.

R - I vam continuar amb aquesta connexió durant el confinament. Jo componia la música i la Sandra componia les lletres. Immediatament hi havia connexió. Els dos tenim els mateixos gustos musicals.

Molt bé, justa una de les altres preguntes era com us ho fèieu per compondre pel tema de la distància i tal... però ja ho heu explicat una mica... llavors, per exemple que preferiu, fer primer la melodia o primer la lletra?

S - Jo segueixo la seva vibe (la seva vibració, energia). Ell compon les bases i me les envia i jo li poso algunes lletres. Tot i que hi ha una cançó que la he compost jo amb el piano i després ell li ha posat els arranjaments de guitarra.

R - Hi ha vuit temes que li vaig enviar jo a ella, però també deprès ella em va enviar els seus propis temes, així que és una combinació...

Com veieu el vostre futur? Esteu gravat ja un disc?

S - Si, ho estem fent, però val molts de diners, temps... la pandèmia... ja saps.

Hem pogut veure alguns vídeos on la Sandra canta en castellà, llavors entenem que esteu fent el vostre propi projecte personal?

S - Si canto en castellà, en català en anglès... una barreja.

R - Exacte, totes aquestes cançons estan al disc. Una en català, una castellà, moltes en anglès... i els estils són eclèctics, latin, jazz, reggae... també funk! Però té un so, tenim un so.

S - Sí, per fi estem trobant el nostre estil, el nostre propi so.

R - Si, per quan hem acabat l'àlbum hem trobat que el nostre estil estava allà.

S - Hi ha cançons que no estan al disc que són definitivament el nostre estil.

R - Exacte, tenim altres cançons, que hem escrit fora de l'àlbum i que són el nostre estil. Ha sigut més compacte, més connectat. Hem tingut temps de conèixe'ns l'un a l'altre.

S- I és bàsicament reggae. Reggae, raggae...

R- Reggae, Dub, una mica de drum'n'base també.

S - I soul.

R - I soul.

Teniu ja una data de publicació?

S - Ara aviat sortirà el primer tema.

Quan?

S - Doncs crec que en una setmana o dues... En dues setmanes. Es diu Freedom.

El Robin m'ha explicat que ara aneu a tocar cap a Girona, a la Costa Brava també, i com has comentat, vau estar tocant per Eivissa. Com és això? Teniu pensat fer el vostre propi espectacle o seguir amb les versions?

S - Farem tot el que puguem, el que tenim.

R - El que fem, el que ens agrada és el 60% com el que hem fet aquesta nit i el 40% alguna del disc... cada vegada que vinc és diferent. I hi ha un show amb banda.

Just us anava a preguntar això, si us havíeu plantejat involucrar a més gent en el vostre projecte...

R - Per descomptat.

S - Hi ha 9 músics ara mateix. L'espectacle serà amb nou músics a l'escenari i intercalant Amy, Sandra, Sandra, Amy... Seran cançons de l'Amy més les meves cançons.

R - Seguirem recordant a la gent les cançons de l'Amy, però també farem totes les nostres.

I com és que voleu recordar les cançons de l'Amy?

S - A la gent li encanta l'Amy.

R - I crec que també per la connexió, la meva connexió amb ella. És part de la meva història.

Llavors no suposa un problema per a tu (Sandra)... A tu t'encanta l'Amy, a ell li encanta també...

S - Que va, per mi és el destí. Ell és el guitarrista de l'Amy i, per tant, haig de cantar cançons de l'Amy. I a més tinc una veu similar, saps...

R - A més, arrel d'aquesta connexió que hem creat, i tot el viatge... la creació de temes originals és una benedicció, és un present (regal), al principi no ho sabíem... (aquest tros se sent bastant malament, es retorna a parlar del procés de creació de l'àlbum en el que estan treballant), no sabíem què passaria...

S - L'àlbum és com l'entrenament i després la bona música apareix... no ho havíem visualitzat abans i estàvem esperant a viam què sortia...

R - No hem masteritzat o mesclat l'àlbum encara... el tindrem cap a l'agost. No el tenim ara, però el tindrem. Perquè aquest procés porta molt de temps... i els diners. Però està en camí. La banda ja ha gravat, tots els músics, incloent a Miki Santamaria (baixista de Doctor Prats) al baix, ell està a tot l'àlbum. Jo no sabia qui era el Miki, fins que vaig venir.

On l'heu enregistrat?

R - A Barcelona (trona a sentir-se malament).

S - A un estudi que es diu Soul... molt nou, estaven començant...

R - Amb alguns dels millors músics de Catalunya. Per tu (dirigint-se a la Sandra), pel teu carisma, ella crea tot això. I els contactes...

No ho dubto, és molt bona dalt de l'escenari...

R - Ella té moltes qualitats, a part d'una veu impressionant. té un carisma que a la gent li agrada. Atrau altres músics. A tothom li agrada conèixer-la. I ara estem només a la meitat del camí

És veritat que es nota que teniu molt bon rotllo i això atrau molta gent...

R - Sí, si i a més ens agrada crear positivitat. Sobretot en aquest període de negativitat a tot arreu

S - Si, hem estat creant positive vibes tot el temps. Positive vibes tot el darrer any. Hem estat en el nostre món, creant, i com si no hi hagués pandèmia. En un món paral·lel. Viatjant i movent-nos d'un lloc a l'altre per fer-ho possible. A vegades semblava que la pandèmia no existís.

I tu Sandra, has anat a Londres també, o sempre ve ell aquí?

R - Ella va venir a Londres primer. Va ser la nostra primera trobada. El gener del 2020.

S - Jo no era cantant llavors.

Vols dir que ho eres, però no volies creure...?

S - No, no era cantant professional en aquell moment.

R - Però ara sí que ho és. Dos anys després i sí que ho és.

Vaja, és un camí bastant impressionant i meteòric...

S - Bé, sí, i soc la que fa de mànager, busca els bolos, fa els flyers, la promoció...

R - I també ven les entrades.

Impressionant, és la meitat de la meva feina.

S - Has de vendre i vendre i vendre... fins que la sala està plena, l'has de llogar...

Sí, és una feina dura

S - Uf, sí que ho és. Però tot això és per ell (pel Robin). Si no fos per ell, jo no estaria aquí. 

R - Tinc molta fe en ella, estic molt compromès amb el nostre projecte. Fer concerts... M'agrada donar tot el que tinc. A més una vegada tinguem l'àlbum, com saps, s'obriran més portes, festivals... i llavors podrem realment tocar la música que hem escrit junts. Perquè ara si ho fem, a vegades la gent deixa de parar atenció i l'àlbum ens permetrà fer-ho, ja que la gent començarà a cantar les nostres cançons. Si funciona, ha, ha.

Segur que ho serà! I vejam, com és una mica obligatori parlar una mica sobre l'Amy, però no voldria pas...

R - No, no. Està bé.

Doncs voldria saber, ja que entenc que el projecte amb l'Amy va començar una mica com aquest amb la Sandra, tot i que no n'estic segura, voldria saber si hi ha alguna similitud o anècdota o alguna cosa divertida sobre com han començat o quelcom que puguis explicar sobre la Sandra o l'Amy...

S - Ha, ha. Buf, sí que n'hi ha.

R - Doncs és una bona pregunta. Bé, de fet, en la vida personal hi ha moltes similituds. En la vida de l'Amy i en la vida de la Sandra. I jo vaig ser testimoni de la vida de l'Amy, durant un temps. I ara ho soc de la vida de la Sandra.

S - Vas ser-ho durant dos anys, de fet vas estar tocant amb ella durant dos anys i després encara vau ser amics durant dos anys més.

R - Si, vaig conèixer l'Amy durant cinc anys.

S - Cinc anys és molt.

R - L'Amy va ser una bona amiga. Però entre tu i jo ha sigut més profund, com germà i germana. He vist tots els alts i baixos. I això la fa escriure molt bé, des de ben endins. Crec que una de les seves característiques és que és una gran compositora, tant en anglès com en castellà. És una poeta. i també boniques melodies, jazzeres... En termes de carrera professional, quan vaig començar amb l'Amy ja era coneguda, però abans d'això era com això, és com el que era abans de ser famosa. Això és com una passejada des de baix, com pujar una escala, ara estem aquí (a baix) i quan tinguem l'àlbum estarem aquí (més amunt) suposo… i quan vaig conèixer l'Amy potser ja estava aquí o més amunt.

S - Haig de compondre més ara, per mi mateixa.

R - És això, només hem d'escriure més cançons ara

S - Vaig escriure una samba en portuguès...

R - si, encara la tens.

S - Salsa, en castellà... reggae en castellà i en anglès.

R- Només hem de treure el primer àlbum.

Sandra, i tu creus que conèixer el Robin t'ha permès créixer o trobar-te com a artista?

S - Sí. Si, sí.

Robin, i tu, estàs creixent com artista amb la Sandra?

R - Segueixo millorant (I'm improving...).

S - És un mestre.

R - Estic desafiat tota l'estona (we recouse) i perquè és molt intens. Hem posat molta energia creant, en el moment és una cosa que fem cara a cara, saps, com The Rebel serà la nostra segona cançó, oi? (Sandra sembla que respon afirmativament) I la vam escriure així, com estem ara, cara a cara, jo amb la guitarra i ella cantant. Vam posar algunes pistes d'acompanyament, alguns beats... i ara el productor farà servir aquests beats i posarà la música que hem creat.

S - The Rebel va ser com la catorzena cançó?

R - Si. Ell ha fet molta feina. ës brillant. Jo he fet les guitarres, ella ha fet les tornades...

S - Si, quatre, quatre cançons. És el principi.

R - Ens sentim molt afortunats de poder estar actuant. Aquest moment fa que tothom estigui més agraït... De poder fer art, saps, perquè l'art no te'l poden treure. Potser no era quelcom "essencial" dins tot el que estava passant: la pandèmia, la tercera guerra mundial, ja saps. Però és que la música és una cosa consistent, sempre hi és.

Doncs si, per nosaltres també és molt important seguir mantenint viva la música, per això ha sigut un plaer tenir-vos aquí aquesta nit i d'aquesta forma tan inesperada. Així que moltes gràcies de nou per venir i per respondre a les preguntes.

Seguim xerrant uns minuts sobre com ha sorgit aquest bolo i sobre els altres que faran aquests dies i sobre les onze vegades que el Robin ha vingut a Catalunya i m'expliquen que una vegada van actuar a Camprodon abrigats amb mantes i cantant sota la neu... els hi torno a agrair la visita i l'entrevista i els ho dic que mantinguin el contacte perquè ens agradaria molt mantenir les portes obertes per a ells i diuen que els hi agradaria molt poder tornar a actuar Sant Cugat amb la banda sencera, així que els hi desitjo molta sort i que espero que ens tornem a veure ben aviat.

Em quedo amb bon regust de boca tot i no haver sabut aprofitar l'oportunitat de treure-li més "xixa" a l'entrevista o no haver sabut com entrar a tocar temes delicats o més personals. Al cap i a la fi, no soc periodista i fa que no faig una entrevista des de que vaig acabar la carrera de sociologia, i al que em dedico ara és a la gestió musical... Per mi ha sigut un honor poder estar parlant amb ells i espero que ho pugueu aprofitar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.