Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Camerata Sant Cugat va néixer el 2004 com una associació sense ànim de lucre, després que el Club Muntanyenc els demanés fer una renovació de la Coral Sant Cugat. Des dels inicis, es van caracteritzar per la seva aposta per la fusió d’arts escèniques, obrint les seves portes a noves disciplines artístiques. El nucli de Camerata és el cor, tot i que compten amb una orquestra simfònica professional amb la qual treballen en muntatges conjunts.
Quin va ser el primer muntatge de Camerata?
El primer espectacle que vam fer va ser The power of peace, amb el Fòrum de les Cultures, en el qual incorporàvem dansa contemporània, amb recitats de poesia i orquestra simfònica. Després en van venir molts d’altres.
Amb Camerata va néixer el Curs Internacional de Cant. Per què?
Des de Camerata considerem que la veu és un punt de confluència de moltes arts escèniques, i el que fem és formar cantants professionals. Aquest any celebrem els deu anys, ja hi han passat 200 cantants, i alguns d’ells estan fent carreres molt importants com la Carol Garcia, a l’Òpera de París. Per a nosaltres la veu és un element fonamental d’expressió escènica. Camerata té molta cura del desenvolupament vocal, i per això volíem associar al cor un bon curs de cant.
Un curs que aquest any ha celebrat els deu anys. Com ha evolucionat?
El Curs de Cant ha estat una història bonica en ell mateix. Ha tingut una molt bona acceptació per part dels alumnes, que no troben un curs en el qual puguin ser tan intensament estimulats com en aquest curs. El que intentem és fer que tots surtin dient que han après moltes coses. La prova està en què vam fer una crida, per l’aniversari, a tos els excantaires, i vam rebre unes 27 confirmacions que volien venir a cantar al concert inaugural. Al final, per coses d’agenda, en van cantar 12. Van ser ells mateixos que van voler venir a cantar. Hem intentat fer les coses ben fetes, i hem après molt. Hem intentat donar molt, i rebem molt.
Com a director, què suposa?
Suposa que l’esforç que fas tu i tot l’equip que hi al darrere té sentit. És una satisfacció molt gran. Té un punt de filantropia, perquè Camerata és una associació sense ànim de lucre, amb gent amateur. I aquesta filantropia es manifesta en el Curs de Cant més que en qualsevol altra cosa, perquè aquesta resposta dels exalumnes et fa sentir que estàs fent una cosa útil per a la societat.
Una altra línia és la coral...
És el nucli principal de Camerata. En aquest sentit, cada any estrenem una Cantata de Nadal amb compositors contemporanis. És una línia de creació. És aquesta voluntat de ser creatius.
La Cantata és tot un referent a la ciutat...
Vam començar a fer-la el 2005. Volíem aportar alguna cosa per Nadal. La tradició catalana diu que “per Nadal, qui res no estrena, res no val”. És un moment de retrobament amb tu mateix, amb els teus, i amb un concepte molt fort: l’amor. La Cantata és una cristal·lització natural de tot aquest sentiment.
Ja sabeu quina fareu aquest Nadal?
Ja estem treballant en el compositor de músiques de pel·lícules, Manel Gil-Inglada...
Aquest any, a més, heu encetat el Cicle de Música Sacra...
Aquest any ens hem inventat aquest cicle, que ha tingut molt d’èxit. Hem tingut quatre concerts, i l’any que ve ja tenim programats el Cor Vivaldi, el Cor de Cambra Granollers, el Cor Aglepta de Sant Cugat i altres que estan demanant per venir. És a dir, hem creat un cicle de música a capella, que vol dir costos baixos, i que en el moment actual ens diuen que està bé això que hem fet. Sempre intentem fer projectes sostenibles, què és la manera de fer coses, encara que hi hagi situació de crisi.
Sense oblidar el concert tel·lúric. Quin és l’encant del concert a la Cova Negra?
La gent busca experiències. I amb la música coral també ens hem de reinventar i oferir experiències noves. El concert tel·lúric és un concert extraordinari en aquest sentit. Camerata juga en una lliga semiprofessional del món coral català, i amb uns resultats espectaculars. Això ho poses dins una cova que té una acústica impressionant, i ho fas tornant als orígens, dins de la terra i amb el cant, que és la cosa més primigènia de la música.
Hi ha molta passió per la música...
Tot el que dónes a la música, la música t’ho retorna amb escreix.
Quin va ser el primer muntatge de Camerata?
El primer espectacle que vam fer va ser The power of peace, amb el Fòrum de les Cultures, en el qual incorporàvem dansa contemporània, amb recitats de poesia i orquestra simfònica. Després en van venir molts d’altres.
Amb Camerata va néixer el Curs Internacional de Cant. Per què?
Des de Camerata considerem que la veu és un punt de confluència de moltes arts escèniques, i el que fem és formar cantants professionals. Aquest any celebrem els deu anys, ja hi han passat 200 cantants, i alguns d’ells estan fent carreres molt importants com la Carol Garcia, a l’Òpera de París. Per a nosaltres la veu és un element fonamental d’expressió escènica. Camerata té molta cura del desenvolupament vocal, i per això volíem associar al cor un bon curs de cant.
Un curs que aquest any ha celebrat els deu anys. Com ha evolucionat?
El Curs de Cant ha estat una història bonica en ell mateix. Ha tingut una molt bona acceptació per part dels alumnes, que no troben un curs en el qual puguin ser tan intensament estimulats com en aquest curs. El que intentem és fer que tots surtin dient que han après moltes coses. La prova està en què vam fer una crida, per l’aniversari, a tos els excantaires, i vam rebre unes 27 confirmacions que volien venir a cantar al concert inaugural. Al final, per coses d’agenda, en van cantar 12. Van ser ells mateixos que van voler venir a cantar. Hem intentat fer les coses ben fetes, i hem après molt. Hem intentat donar molt, i rebem molt.
Com a director, què suposa?
Suposa que l’esforç que fas tu i tot l’equip que hi al darrere té sentit. És una satisfacció molt gran. Té un punt de filantropia, perquè Camerata és una associació sense ànim de lucre, amb gent amateur. I aquesta filantropia es manifesta en el Curs de Cant més que en qualsevol altra cosa, perquè aquesta resposta dels exalumnes et fa sentir que estàs fent una cosa útil per a la societat.
Una altra línia és la coral...
És el nucli principal de Camerata. En aquest sentit, cada any estrenem una Cantata de Nadal amb compositors contemporanis. És una línia de creació. És aquesta voluntat de ser creatius.
La Cantata és tot un referent a la ciutat...
Vam començar a fer-la el 2005. Volíem aportar alguna cosa per Nadal. La tradició catalana diu que “per Nadal, qui res no estrena, res no val”. És un moment de retrobament amb tu mateix, amb els teus, i amb un concepte molt fort: l’amor. La Cantata és una cristal·lització natural de tot aquest sentiment.
Ja sabeu quina fareu aquest Nadal?
Ja estem treballant en el compositor de músiques de pel·lícules, Manel Gil-Inglada...
Aquest any, a més, heu encetat el Cicle de Música Sacra...
Aquest any ens hem inventat aquest cicle, que ha tingut molt d’èxit. Hem tingut quatre concerts, i l’any que ve ja tenim programats el Cor Vivaldi, el Cor de Cambra Granollers, el Cor Aglepta de Sant Cugat i altres que estan demanant per venir. És a dir, hem creat un cicle de música a capella, que vol dir costos baixos, i que en el moment actual ens diuen que està bé això que hem fet. Sempre intentem fer projectes sostenibles, què és la manera de fer coses, encara que hi hagi situació de crisi.
Sense oblidar el concert tel·lúric. Quin és l’encant del concert a la Cova Negra?
La gent busca experiències. I amb la música coral també ens hem de reinventar i oferir experiències noves. El concert tel·lúric és un concert extraordinari en aquest sentit. Camerata juga en una lliga semiprofessional del món coral català, i amb uns resultats espectaculars. Això ho poses dins una cova que té una acústica impressionant, i ho fas tornant als orígens, dins de la terra i amb el cant, que és la cosa més primigènia de la música.
Hi ha molta passió per la música...
Tot el que dónes a la música, la música t’ho retorna amb escreix.