Carme Portaceli, directora: “L’acte de resistència és tornar a intentar estar junts"

En quin punt de la seva trajectòria arriba Terra Baixa?

M'arriba amb un punt d'experiència-ja he dirigit 77 obres de teatre- i immersa en la recerca d'un llenguatge que fa anys que busco. I en un moment en el qual estic dirigint com a directora artística del TNC.

Quina versió es trobaran els espectadors?

Es trobaran una versió del segle XXI fent referència a esdeveniments històrics que coneixem com la Setmana Tràgica, la guerra civil, el feixisme a Europa. Les circumstàncies amb les quals es va estrenar aquesta obra.

Una de les motivacions de l'obra és donar-li un caràcter encara més universal al text de Guimerà...

Sempre has de tenir una visió actual de l'obra perquè parli de nosaltres. Perquè ens representi i perquè ens interpel·li directament. I l'única manera de fer-ho és fent una lectura des d'una dona del segle XXI.

Com serà aquesta adaptació?

Serà una adaptació en la qual l'obra està respectada completament de dalt a baix.

Podria ser com fer un Crims de Terra Baixa?

No, això ho ha dit un periodista, però no té res a veure amb això. Ho ha dit intentant simplificar el comentari, però no és un Crims. No té res a veure. Senzillament, en la reconstrucció d'aquest crim veiem totes les circumstàncies sociopolítiques que succeïen en aquell moment i això és el que la fa encara més universal. Multiplica la possibilitat d'universalitat, però no té res a veure amb Crims. És com si em diguessis que fas un obra i té a veure amb Sálvame Deluxe.

Si es pogués comparar amb alguna sèrie d'actualitat...

No la compararia mai amb cap sèrie. Però, evidentment, el que sí que està clar és que és una situació en la qual hi ha preses de consciència de personatges. Hi ha dues víctimes, el Manelic i la Marta i aquestes dues, a poc a poc, van veient el que està succeint i que són víctimes d'una situació.

Ha dit que no té res a veure amb Crims, però, de fet, es fan servir personatges que apareixen a Crims, com un policia i una periodista...

Un policia i una periodista que van existir a la vida real. Ella està basada en la primera corresponsal de guerra, Carmen de Burgos, i ell és Joan Antoni Tresols, àlies el vinagret, que va ser un home absolutament implicat en els assassinats i els afusellaments injustos a partir de l'atemptat de Montjuïc.

I per a què es fan servir?

Es fan servir per explicar les circumstàncies sociopolítiques que succeïren en aquell moment.  Tots aquests personatges ens serveixen per explicar la història.

Parli'm una mica dels actors...

Els actors que he escollit són actors de primera. És el cas de la Laura Conejero, la que encarna el personatge de la periodista. És una dona extraordinària i actriu de primera. El Manel Sans fa de policia i tothom el coneix de fa molts anys. Fa molt bé el seu personatge tan bèstia i tant torturador, però alhora tan intel·ligent.  Després tenim la Marta, l'Ana Ycobalzeta, que és extraordinària, i Borja Espinosa, que és el Manelic, un personatge fràgil i sense filtres i, completament, víctima de tot el que està succeint igual que la Marta. També actua l'Eduard Farelo, que fa el Sebastià, i que que est estupend perquè és un gran actor. I també hi ha el Pepo Blasco, la Roser Pujol, la Mercè Mariner i la Kathy Sey, que fa la Nuri. Aquest és un personatge preciós i completament conscient que somia en un món millor i en marxar un dia d'aquest poble on el progrés està totalment aturat. I el Mohamed El Bouhali, que mostra la diversitat de la nostra societat.

És un dels aspectes que trenca amb el text original...

Clar, perquè és el nostre propi paisatge. Avui en dia tenim moltes races amb nosaltres. Moltíssimes i crec que això és interessant.

Què en pensa del Teatre-Auditori?

És un teatre immens, fantàstic on s'intenta fer una programació que val la pena i que és interessant i diversa. Penso que és un teatre que està complint amb una sèrie de requisits de teatre públic en una ciutat com Sant Cugat. He vingut aquí diverses vegades i he de dir que està molt bé.

Com hauria de ser la directora o director ideal d'un teatre?

Una persona capaç de, per una banda, acontentar a un públic ja fidel i, per una altra, de crear un públic nou. I donar lloc a tota mena de gent perquè la societat diversa pugui anar al teatre. Sobretot crear un teatre que sigui un lloc d’encontre on la gent tingui ganes de trobar-se allà. Després de l’era postcovid l’acte de resistència és tornar a intentar a estar junts i no només amb les pantalles.

El teatre català s'està recuperant després de la covid.

Veig que estem recuperant a poc a poc, però que hi ha hàbits que han canviat i el tipus de públic també. Crec que hem d'estar atents i atentes a com reconduir-ho, ja que és un canvi d'era que nosaltres encara no sabem manegar perquè hi estem a dins. Hem d'estar atents per poder reaccionar.

Al TNC oferien les obres online. No és partidària que es mantinguin?

No, jo crec que no. El teatre es estar junts i és un ritual que no podem perdre perquè els rituals ens fan humans. No ho entenc d'una altra manera. En el moment de la pandèmia era una necessitat i va ser molt positiu. Va ajudar a fer que la gent des de casa sense poder sortir poguéssim sobreviure a prop de la cultura. Això era fantàstic. Però, penso que les plataformes són les plataformes i el teatre i els concerts s'han de viure en viu. Són rituals que no podem perdre. Com diu el filòsof coreà Byung-Chul Han, en la mida en què perdem els rituals, perdem comunitat i, si perdem comunitat, la humanitat deixa d'existir immediatament. Les plataformes són el contrari que la comunitat i hem de continuar advocant per estar junts. És l'única possibilitat per estar junts. No en tenim cap altre.

Quins projectes de futur té?

Ja saps que la gent de teatre no podem revelar els projectes de futur, però et puc dir que adaptarem la novel·la d'Almudena Grandes La Madre de Frankenstein i farem una coproducció amb el Centro Dramático Nacional.

I després de l'etapa del TNC, què li agradaria fer?

No ho sé. Ja m'ho plantejaré quan arribi. Encara no ho he pensat. Hi ha massa feina. Ara estic gaudint de la direcció perquè a mi m'agrada això.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.