Carolina Camañes explica els misteris de la Capella Sixtina

La santcugatenca Carolina Camañes pronunciava el 12 de març a la Casa de Cultura la conferència “La restauració del sostre de la Capella Sixtina”. Una xerrada per mostrar a Sant Cugat “l’escàndol del que va pintar Miquel Àngel, perquè no té pèrdua”.

Una conferència que ha portat la llicenciada en Belles Arts i doctora en Restauració de Patrimoni a presentar la seva ponència en diferents aules universitàries amb molt bona acollida. Tant és així, que el dijous 21 de maig, a les 19.30 hores, i també a la Casa de Cultura, oferirà una segona conferència, que seria la continuació de la primera, parlant, aquest cop, de la paret del Judici Final, també pintada per Miquel Àngel.

Tot plegat, amb l’objectiu de donar a conèixer els secrets d’aquesta capella, coneguda per tothom, i escola d’artistes. Uns secrets que van quedar al descobert després d’una titànica restauració que va durar 14 anys.

“El que explico és el sostre de la Capella Sixtina per mostrar tot el que es va descobrir després de la restauració. Aquest sostre estava negre com el carbó perquè la Sixtina durant segles no tenia llum elèctrica i per fer coses a dintre necessitaven espelmes”, explica. I afegeix que “quan es va restaurar, entre el 1980 i el 1994, van aconseguir fer una neteja impecable; no s’ha retocat la pintura de Miquel Àngel”.

El perquè

Partint d’aquesta neteja, Camañes explica que “faig la conferència per presumir d’aquestes pintures, però també perquè hi ha un llibre de Benjamin Blench que ha fet una nova lectura, i que explica el que Miquel Àngel va voler dir amb aquestes pintures”.

En aquest sentit, apunta que a “Miquel Àngel li van encarregar que fes una lloança al millor de l’Església catòlica. I ell, que era molt creient però del cristianisme de Jesús no del de l’Església, fa la creació del món, quan l’Església encara no existia. En lloc de fer honor a l’Església, va honrar la família de Jesús, els hebreus. I com que ho va fer sol, quan l’Església se’n va adonar, ja estava fet”.

Tot plegat, perquè “estava enfadadíssim per haver de pintar aquest sostre. Algú va dir que Miquel Àngel va tirar contra el sostre 400 figures plenes de ràbia. Si li van demanar que pintés en honor a l’Església catòlica, no hi ha un sol detall que expliqui l’existència d’aquesta Església. És la història d’abans de Jesús. És la història de la humanitat, no l’Església”.