Centelles: "Joan Marigot era molt bon dibuixant, d'aquells que ja no n'hi ha"

L'artista florestà Joan Marigot moria ara fa dos anys. Un temps en què Firart, juntament amb la família de l'artista i l'Ajuntament de Sant Cugat, han preparat una exposició en homenatge a la seva persona i trajectòria artística.

Comissariada per Rafael Centelles, el resultat es pot visitar des d'aquest dijous, 15 de juny, a la Sala Capitular del Monestir i a la Sala d'Exposicions de la Casa de Cultura de Sant Cugat. Dues mostres en una que desvelen dues facetes de l'artista, estretament vinculades.

L'exposició l'explica el seu comissari, Rafael Centelles.

Presenti a Joan Marigot.

Joan Marigot va ser un artista vinculat a Sant Cugat, que va viure a la Floresta, que va desenvolupar la seva carrera professional a Barcelona en diferents editorials del moment, i vinculat a l'associació Firat. Era grafista, il·lustrador, molt bon aquarel·lista... i l'última part de la seva vida, va morir el 2015, va obrir un nou estil de treball enfrontant-se a la pintura. Era molt bon artista, molt bon dibuixant, d'aquells que ja no n'hi ha. Pràcticament no es distingeix quan una obra l'ha fet directament, o quan se li ha reproduït mecànicament.

Per què aquesta exposició?

Diríem que li devíem. Al poc de morir, ens vam comprometre, ara fa dos anys, a fer-li aquesta exposició, amb la participació de la família i l'Ajuntament de Sant Cugat.

Què descobrirà el públic amb aquesta exposició?

Per una banda, tenia un món interior molt ric que podrem veure sobretot a la part de la Sala Capitular. És on es veuen les obres més personals, on desenvolupa la faceta més artística, la de la imaginació. Podríem dir que és la part més espiritual. Per això l'hem fet aquí, però no entenent per espiritual una cosa cristiana, sinó al contrari, més esotèrica, de la seva imaginació.

Que caracteritza aquesta obra?

És una obra carregada de símbols que s'ha inventat, propis de l'esoterisme. L'esoterisme és per iniciats, i ell, d'alguna manera, va amagar durant molt de temps les claus del que volia expressar. I tot i això ho acompanyava d'unes imatges, d'una pintura, de materials diferents, que és quasi orfebreria.

L'altra faceta és la que es pot veure a la Casa de Cultura...

A la Casa de Cultura, podem veure tot el que és obra que té més a veure amb la seva professió, des que va començar. Joan Marigot va passar molt desapercebut.

Una obra que, tot i la seva importància, és força desconeguda...

El Joan era d'una manera que no es feia veure, era molt discret. Potser per això no va fer mai una exposició gran. Una cosa que a mi com a comissari de l'exposició m'ha agradat molt, ha estat descobrir en el seu estudi obres que les tenia tancades. Vaig descobrir coses increïbles. Tot un món interior molt ric, una imaginació desbordada, i, el més sorprenent, que tenia una gran mestria en tot el tema del dibuix i la pintura.

Com recomana que el públic s'acosti a aquesta exposició?

Penso que a la Sala Capitular, com hauria de ser tot el que s'hi fa, cal acostar-s'hi amb un profund respecte i silencia, per contemplar el que es veu. Amb aquesta aproximació, és una exposició que crida l'atenció. Pel que fa a la Casa de Cultura, s'hauria d'anar amb la idea que amb tantes coses que fem actualment amb el maquinisme, ell ho feia tot a mà. Tot fet a mà. I podran veure just això, que no es distingeix l'original de la reproducció, per la suma perfecció que hi ha.