Comas: "Escric per divertir-me; en un llibre pots fer les bestieses que vulguis"

El periodista, crític i historiador cinematogràfic, i escriptor santcugatenc Àngel Comas ha publicat la seva sisena novel·la de ficció. De fet, la setena, ja que hi ha un altre llibre editat digitalment. Un llibre, el més recent, que porta per nom Els pertorbadors documents trobats a Sant Cugat. Autèntiques històries falses, i en el qual, novament, l'autor es val dels relats curts per recrear històries verídiques amb altes dosis de ficció i especulació sobre el futur.

Ens presenta el seu sisè llibre de ficció.

És el sisè llibre de ficció, però realment són 7, perquè vaig publicar un en format digital a Amazon, i aquest me'l descuido. Això vol dir alguna cosa, que encara el paper té una importància...

Què planteja en aquest nou treball, 'Autèntiques històries falses'?

Publicava al Diari de Sant Cugat una sèrie de relats que es deien així, Autèntiques històries falses, però eren molt curts, tenien uns 500 caràcters, i m'havia d'adaptar. Molts dels relats jo els havia escrit més llargs, i alguns d'aquests els he reunit en forma de llibre.

Què ens explica en aquests relats?

Com que són autèntiques històries falses, alguns dels personatges, no tots, i moltes situacions, amb fets històrics també, són autèntics, però m'invento la resta. És a dir, si el Franco va venir a Sant Cugat, que va venir, és cert. Ara, jo li poso alguna cosa més, i el relat es diu "Franco, al Monestir, i el pa amb tomàquet". La visita al monestir és certa, el del pa amb tomàquet m'ho he inventat. Però això em permet parlar de l'època, de com era Sant Cugat.

"M'agrada molt especular sobre les coses"

Barreja ficció i realitat, en el passat i en el present?

I també del futur. Surten drons, l'any 2024, i especulo una mica amb la transformació de Sant Cugat i de Valldoreix. Per exemple, hi ha autopistes que creuen la ciutat, ha augmentat la població, i s'utilitzen els drons per moltes coses. M'agrada molt especular sobre les coses. Tot això marca els personatges, les situacions, els agents polítics, que no són els mateixos.

Per què opta pels relats?

De relats, sempre n'he fet, no és una cosa nova. N'he publicat uns 100. I m'agrada, perquè un relat curt és una situació només. És pràcticament com un curtmetratge al cinema i et permet parlar de moltes coses. Ara, en aquest moment, estic publicant relats a una revista de Valladolid, i qualsevol viatge que faig, si m'hi poso, tinc dos o tres relats.

A banda dels llibres de ficció, escriu sobre cinema. 35 llibres ha publicat. Ho compagina?

Em fa molta mandra escriure un llibre de cine ara, perquè, primer de tot, estic desconcertat en qui serà el lector. L'últim que he escrit, me'l vaig publicar l'any passat, i és un llibre sobre una empresa catalana productora que es deia Emissora Films, i aquesta va ser determinant, i la vaig escriure en castellà expressament, perquè s'assabentessin els de fora de Catalunya, sobretot. Ara m'és molt difícil escriure un llibre sobre cinema, perquè, de què escric? Sembla que no en faré cap més, però mai se sap. Ningú t'ho publica si vas a contracorrent.

I què passa amb les novel·les?

Passa el mateix. Hi ha un monopoli d'editorials. Tu agafes la més potent, Planeta, i mira quantes hi pengen. Crea una pila de premis, però han de ser d'una manera determinats, de manera que no trenquin l'statu quo... El món editorial és un negoci, és una indústria, no passa res. Avui dia tot és una indústria.

Com ho fan els escriptors per superar aquest monopoli?

Doncs viure d'altres coses. El que s'ha de ser és conscient de la realitat. Jo escric per distreure'm, per divertir-me. Escriure em diverteix, perquè a diferència de fer una pel·lícula, que no m'atreviria mai, un llibre tens més llibertat. Tu pots fer les bestieses que vulguis.

Els llibres te'ls autoedites?

Sí. Els de cine no. Dels 35 que he publicat, 33 amb editorial sense autopublicació. Però tenint contracte, no em van pagar els tres últims, i vaig pensar que era una ximpleria. Però, els llibres hi són.

"Aquest llibre complementa l'anterior meu, que es deia Dies d'infàmia"

Tornant al nou llibre, algun altre relat que ens puguis desvetllar?

Hi ha la visita del rei Alfons XIII a Sant Cugat, hi ha una teòrica visita de la Marilyn Monroe, que no sé si va venir però podria ser... També parlo hipotèticament de l'única puta de Valldoreix, parlo del primer xinès de Sant Cugat i el que li va passar... Aquest llibre complementa l'anterior meu, que es deia Dies d'infàmia, i en aquell parlava d'una pubilla de Sant Cugat que després de fer molts periples per tot el món, acaba a Hollywood, i allà es converteix en una traductora molt cotitzada, fins que torna a Sant Cugat i es troba amb una Espanya que no és la que havia deixat. Aquesta la complementa, perquè en aquell llibre, aquesta noia, també escriu relats, i en col·loco dos o tres.

Ja està treballant en alguna nova novel·la?

En tinc dos més per sortir. Una, d'aquí 3 o 4 mesos, que es diu "El perfum mortal de l'eucaliptus", que està ambientada en un lloc imaginari, però que és aquí. El lloc es diu Mont Pelat, i vaig descobrir que hi havia un lloc que hi havia una roca que estava pelada, i m'he inventat el poble, que està situat entre la Floresta, Sant Cugat, Valldoreix i Rubí. Aquestes dues entren dintre del que es diu novel·la negra.

Dos llibres més on parla de Sant Cugat llavors.

Aquests llibres porten un distintiu a la portada, un quadrat amb el Monestir, i amb els dos nous, ja seran 4.

Com recomanaria aquest llibre als lectors?

Jo no escric per la gent, escric per mi, perquè m'ho passo bé. No passa res. Com que sóc crític, sé les meves limitacions, i podria fer la crítica del llibre.