Cristina Cabané: “En l’art, m’agraden els espais que et deixen somniar”

Resident a Sant Cugat, fa 16 anys que participa del mercat d’art contemporani Hipermerc’Art de Barcelona

Cristina Cabané pinta des que tenia 5 anys. Nascuda a Sabadell el 1970, fa 11 anys que viu a Sant Cugat, actualment a Valldoreix. Un any més, i ja en fa 16, participa del mercat d’art contemporani Hipermerc’Art que, fins a la passada edició se celebrava a la Sala Vinçon del Passeig de Gràcia de Barcelona i que, enguany, després del tancament de la sala, s’ha traslladat a la M-Store de la Fàbrica Moritz. Una mostra que enguany arriba a la 32a edició i que es podrà gaudir fins al 10 de gener.

A Sant Cugat, es va poder veure la seva obra a la Casa de Cultura durant la Festa Major de l’any 2010 després d’haver quedat segona al Premi de Petit Format i de cedir una obra a la ciutat.

El TOT Sant Cugat ha parlat amb Cabané per conèixer la seva obra.

Com arriba Cristina Cabané al món de l’art?

Vaig fer Magisteri abans de fer Belles Arts, per allò de guanyar-se la vida. Més tard, mentre treballava en una empresa tèxtil de Sabadell, vaig fer Belles Arts, com a hobby, perquè sempre m’ha agradat pintar. Just en acabar els estudis, l’empresa on treballava va tancar, i em vaig plantejar dedicar-m’hi. I aquí estic, per una aposta personal.

Com descriu la seva tècnica?

Faig servir diverses tècniques, però la base és l’acrílic. Hi barrejo vernissos, o collage... I normalment faig gent que va i que ve. Al principi era de viatges que feia a Marroc, Cuba, l'Índia, Àfrica, però després va passar a ser el dia a dia de la gent del carrer. Aquest deambular, que no saps on van. M’agrada deixar obert el lloc, l’espai, perquè a cadascú li recordi un lloc.

Què vol transmetre?

No sé què busco transmetre. No en sóc conscient. És el que m’agrada pintar ara. Vaig començar pintant bodegons, interiors amb fruites, que no tenia res a veure amb això...

En les seves obres veiem persones sense rostre...

Si els hi poso cara, estic identificant més, i si no en tenen, et pots identificar amb cadascun d’ells. M’agraden els espais que et deixen somniar.

I com les crea?

Parteixo molt de pintar a partir de les emocions i sentiments. Em tanco al meu estudi i em creo el meu món. Tinc un referent real, però parteixo de l’emoció, que crec que és la base.

És la seva manera de veure l’art?

Per mi és una manera d’expressar qualsevol cosa, bona o dolenta. És expressió. No em val allò de “que ben pintat està”. Ho admiro, però per a mi no és suficient. Valoro molt més una bona taca. És més emocional.

Una de les obres de Cabané a Hipermerc'Art. FOTO: Cedida

Actualment està a l’Hipermerc’Art. Què la porta fins allà?

D’una banda, la filosofia d’acostar l’art al públic en general. D’altra banda, vaig fer una peça de 25 per 1 metre per a Transports Metropolitans perquè em van veure allà. Et van sortint coses puntuals a partir de veure’t a l’Hipermercart.

Nous reptes en ment?

M’agradaria experimentar noves tècniques, però costa. La meva pintura és figurativa, però no surrealista, i ara hi ha molta tendència al realisme, crec.

Parlant de tendències. Com veu la situació actual de l’art?

Hi ha molt poca cultura d’art, tot i que sí que hi ha gent que el valora. Però la gent prefereix gastar-se els diners en un viatge o un sopar, que en comprar una obra d’art.

Què ho ha provocat?

Crec que és un problema d’educació.

I a Sant Cugat, com veu la situació de l’art?

A Sant Cugat s’ha passat de clàssic a conceptual, i està molt bé que hi sigui, perquè feia falta un espai com el Centre d’Art Maristany. Però falta un espai entremig...

 
Comentaris

Destaquem