Crònica de '7 contes del Decameró/ne': la modernitat del clàssic

El crític d'art Eduard Jener parla sobre la nova obra de la companyia Teatre a l'ombra

Giovanni Boccaccio escriu Il Decamerone entre els anys 1351 i 1353 situant l'acció en una casa d'estiueig luxosa als afores de la seva Florència natal, l'any 1348, quan la Pesta Negra generava una gran mortaldat, on es reuneixen fugint del perill set dames i tres cavallers joves que durant 10 dies s'expliquen 10 històries cada dia. La companyia Teatre a l'ombra presenta al Teatre de Mira-sol el diumenge passat dia 20, "7 contes del Decameró/ne" que suposa, d'entrada, una veritable proesa a elogiar perquè escollir-ne 7 de les 100 narracions originals resulta, com a mínim, una feinada considerable.

La selecció, cal dir-ho de seguida, és molt interessant i se centra bàsicament en situacions generades per la passió amorosa, el desig sexual, una mica en els diners i també l'omnipresència de la religió catòlica, capellans, frares, monges i ermitans, com a element bàsic per determinar el comportament humà tenyit, com sempre, per la hipocresia. Però hi ha un element subjacent bàsic que determina l'actualitat d'aquest clàssic i que és la presència dominant de la dona que, en la seva aparent subjecció al mascle, determina i domina.

Als nassos del marit, L'home prenyat, La devota enamorada, L'encanteri de l'euga, Favors gratuïts, Els calçons del capellà i El diable a l'infern són els títols que, a partir de Boccaccio, han convertit en dramatúrgia Núria Bordas, Clàudia Castro, Mari Carmen Muñoz, Jeroni Murillo i Josep Sala.

Una mínima escenografia, amb elements nous segons el conte, una pantalla per crear ombres suggerents i suggestives, un vestuari adequat, i la música creada per Patrick Valls i Joan Gómez, aquest també intervenint com instrumentista de flabiol i flauta travessera, amb Jana Diego, piano, Núria Soler, fagot, Joana Soler, viola i Aaron Quim Castellví, tarota, amb algunes músiques gravades donaven suport a l'actuació d'una llista d'actrius i actors equilibrada i esforçada que, en alguns moments, no quedaven prou il·luminats i que per ordre alfabètic són: Rosa Alaber, Pilar Andrés, Ricard Carbonell, Clàudia Castro, Laura Guerra, Carme Latorre, Nur Mayol, Jeroni Murillo, Ferran Ramal, Marisa Salgado, Cristina Villar, Gerard Zamora. Un espectacle difícil i divertit, farsa transgressora, dirigida per Artur Costa i Josep Sala que, com dic massa sovint sense èxit, hauria de tenir la possibilitat de poder presentar-se més vegades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem