CRÒNICA: Cant d'Esperança

Capvespre de tardor, diumenge dia 7 de novembre, amb l’espectacle Trencadís com acte de cloenda del 21è Festival nacional de poesia al Teatre Auditori, amb un missatge poètic i musical ple d’il·lusions pel futur en un moment on la llengua catalana sembla lluitar per sobreviure amb poques esperances. Un grup entusiasta i jove: Marçal Ramon, productor i intèrpret d’acordió diatònic en el concert, David Coll, gerent de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) i Daniel López, compositor i director musical, pensen i gestionen des de l’any 2019 la creació de l’OMAC i durant uns mesos viatgen pel Pirineu català escoltant cançons que la gent gran recorda i que formen part de l’essència personal i col·lectiva del país.

D’aquí neix la formació de l’orquestra i l’espectacle que pretén unir la tradició i la modernitat en una lloable idea de guardar i proposar una continuïtat en aquest vessant cultural que, entre altres coses, és absolutament necessària per a la seva existència i esdevenidor. Per això formen un grup musical de trenta-un intèrprets, paritari i generacionalment entre 20 i 35 anys, que dirigits per López interpreten música que ell ha compost intentant coexistir amb la tradició, tot i que considero que la realitat, com calia suposar, fa que la contemporaneïtat sigui més evident encara que coexisteixi secció de corda, violin, violes i contrabaixos; secció de vents metalls amb trompetes, fiscorns, trombó i tuba; amb vent com gralles, tarotes, tenora, tible i flabiol; afegint acordions diatònics, guitarra i guitarró a part de tres grups de percussió que, entenen la dificultat d’equilibrar el so que suposa, que actuïn amplificats el que fa difícil escoltar la magnífica veu de la menorquina Anna Ferrer, excel·lent transmissora dels poemes musicats per López, amb una mostra de diferents generacions com les joves Clara Fiol i Anna Gual amb els quarantens Mireia Calafell o Josep Pedrals i el més veterà Enric Cassasses.

Una pantalla circular suspesa sobre l’orquestra permet veure imatges d’algunes àvies cantant, dels i les poetes dient els seus versos i compartir la imatge de paisatges suggerents que esclata també amb la presència dins d’un poema d’una ballarina fugaç a l’escenari de la qui, malauradament, ignoro el nom, tot plegat sota la direcció intel·ligent de Martí Torras que fa jugar la llum dramàticament en moments significatius del concert.

Aquesta coproducció de la Fira Mediterrània de Manresa, i els Ajuntaments d’Olot, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, i Vilafranca del Penedès, Festival Tradicionàrius, La Marfà (Centre de creació musical i Transversal) i la Xarxa d’Activitats culturals, és una iniciativa que Marçal Ramon, en la seva intervenció al mig del concert, qualificava de “no estrictament política però si clarament creada per donar protagonisme a una generació de músics tradicionals de gran talent i fer d’altaveu de la cultura literària i musical dels Països Catalans”. El públic que omplia la platea semblava entendreu així.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.