El director santcugatenc Marc Esquirol debuta amb ‘Dos dies i l’eternitat’

El director santcugatenc Marc Esquirol fa salt al llargmetratge amb la pel·lícula Dos dies i l’eternitat, una història d’amor entre dos joves de viatge per França. Inspirat per les limitacions que enfronten els directors emergents i el desig d'explorar noves expressions cinematogràfiques, el director porta el seu film als cinemes després del seu pas pel Festival D'A (Festival de Cinema d’autor de Barcelona). Aquest dimecres 7 de juny el film es presenta a Sant Cugat en una sessió especial als Cinemes Sant Cugat a les 20 h. Per aquesta estrena jugant a casa, el director i els dos protagonistes del film Miki Lloret i Sara Espías, participaran en un col·loqui amb el públic en acabar la projecció.

A banda d’això, la pel·lícula ha estat una de les cinc seleccionades al FIC-CAT en l’apartat de ficció. El Festival Internacional de Cinema en Català que se celebra a Roda de Berà la projectarà el 13 de juny a les 20 h. Marc Esquirol es va llicenciar l’any passat a l’ESCAC i té com a referents cinematogràfics una nova onada de reliatzadors entre els quals destaquen Alice Rohwasher, Luca Guadanino, Jonás Trueba, Carla Simón o Carlos Marquès-Marcet. En paral·lel al la seva primera pel·lícula també ha començat al D’A el recorregut del seu curt Si mai no ens haguéssim separat.

Una defensa del cinema low cost

Segons explica Marc Esquirol, la pel·lícula pretén ser un relat generacional que mostra la precarietat amb la qual molts joves cineastes han d’afrontar la seva carrera. Al metratge busca desafiar concepcions preestablertes a l'hora de fer cinema de baix cost i engrescar les noves generacions a agafar les càmeres i rodar. “El cinema és un mitjà que ha de poder recollir les veus de la joventut”, assegura.

“El cinema és un mitjà que ha de poder recollir les veus de la joventut”

A Dos dies i l'eternitat seguim l’aventura d’un estudiant de cinema que emprèn un viatge al sud de França amb la seva amiga Laia. L’objectiu és intentar superar la seva primera ruptura a la vegada que explora els límits de l’amistat amb la Laia. En opinió del mateix director la cinta és un homenatge als roadtrips de la Nouvelle Vague que vol capturar l'essència de la joventut i la cerca de noves experiències. “El to s'allunya de qualsevol dramatisme per immiscir-se en la comèdia i la lleugeresa, on tot importa molt i poc alhora”.

Esquirol assegura que tot el pressupost del film no puja més de 2.500 euros que va recollir venent el seu primer cotxe. El rodatge es va esdevenir en un viatge real entre el director i els dos actors protagonistes i una handycam de 30 euros que va comprar a Wallapop. "Volia fer una pel·lícula jugant. Quan t'impliques en l'acte de fer cinema com un joc, et permet una aproximació més audaç, sense complexos. Vaig treure inspiració de cineastes aclamats com Godard i Rohmer, incorporant els seus diàlegs i escenes a la pel·lícula com un homenatge al seu esperit innovador”.

Esquirol creu que molts joves cineastes sovint cauen en la trampa de fer projectes amb massa ambició o que intenten emular Hollywood, provocant una desconnexió entre les seves aspiracions i el resultat final. Esquirol destaca la importància dels detalls més petits de la vida i demostra que les experiències personals i locals poden ser universalment significatives. Amb el títol, Dos dies i l'eternitat, el director explora la relació entre el cinema i el temps, capturant una experiència que comença i acaba en dos dies, però deixa una empremta en els personatges que durarà molt més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.