El 'cantaor' Pitingo s'entrega al Teatre-Auditori

Amb aquest recital l'artista ha tancat el festival Catalunya Arte Flamenco

La platea del Teatre-Auditori no s'ha emplenat del tot aquest divendres, 7 de febrer, però, tot i això, el públic assistent al recitat que ha ofert el cantaor Pitingo s'ha entregat amb l'ànima a la música flamenca amb influències del soul i el blues; una barreja que a priori pot semblar fora de lloc però que el cantaor ha sabut fusionar. "Els cantants de jazz, rock o blues no poden cantar flamenc, però els que cantem flamenc ho podem cantar tot. El flamenc és l'estil més gran de música que hi ha a Espanya", ha assegurat Pitingo quan ha acabat el concert. 

Durant les dues hores i escaix que ha durat l'actuació, PItingo, considerat una de les veus flamenques més importants de l'Estat, ha respost de la mateixa manera als espectadors de la sala santcugatenca, que en tot moment han intervingut en l'actuació. De la seva banda el cantaor, ha fet un repàs dels grans artistes del gènere que té Catalunya i ha recordat que és una terra de grans cantaors i bailaores, com "la més gran que hi ha hagut mai", referint-se a Carmen Amaya. Pitingo ha assegurat també que a Barcelona se sent com a casa i que està desitjant tornar. 

Aquest espectacle ha estat la cloenda del festival Catalunya Arte Flamenco, un festival que ha comptat amb els majors exponents actuals del flamenc.

Una mica de biografia
Nascut a Ayamonte, Huelva, Pitingo és fill d'una família de llarga tradició cantaora i pertany a nissagues tant conegudes com els 'València', els 'Carpio' i els 'Pelaos de Triana'. El seu tret característic és que ha sabut fusionar la música flamenca amb el soul i el blues. És carismàtic i atrevit, i té una gran connexió amb el públic.

Trajectòria

Pitingo ha publicat quatre discs. Es va donar a conèixer amb Habichuelas (2006), disc apadrinat per la família Habichuela, on ja combina el flamenc amb la música negra. Al 2008 va llençar Soulería, recopilació de l'espectacle teatral del mateix nom juntament a Juan Carmona, i on mescla encara més estils d'origen nordamericà. Els seus dos darrers treballs són Olé & Amén (2010) i Malecón Street (2011), aquest últim introduint el son cubà.

 
Comentaris

Destaquem