El Centre de Restauració, on el patrimoni del país fa parada tècnica

En els últims 34 anys, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha fet intervencions en més de 20.000 béns que formen part del patrimoni cultural del país. La tipologia de béns és molt àmplia i diversa, des de materials arqueològics i pintures murals, fins a escultura en pedra, escultura i pintura sobre fusta, pintura sobre tela, o documents en paper, obra gràfica i fotografia.

D’aquestes intervencions, una bona part es fa in situ en el territori –quan es tracta d’un bé artístic que està incorporat a l’arquitectura– i l’altra part es fa al centre ubicat a Valldoreix –quan és possible transportar el bé sense fer-lo malbé–. A més, el centre també intervé sobre el patrimoni a través de la conservació preventiva, especialitat que treballa sobre les condicions de l’entorn del bé que intervenen en la degradació d’aquest, amb l’objectiu d’evitar o minimitzar el seu deteriorament.

Quan s’intervé un bé?

Per determinar si s’intervé o no un bé i quin tipus d’intervenció es fa, cal tenir en compte diferents conceptes. En primer lloc, cal conèixer la categoria del bé. El CRBMC dóna prioritat als béns protegits com a béns culturals d’interès nacional (BCIN) i als béns catalogats.

D’altra banda, el procediment d’actuació es fa de manera diferent segons el tipus de propietari. Es considera patrimoni propi aquell que pertany al Departament de Cultura. Són patrimoni propi les col·leccions dels museus nacionals i les col·leccions dels monuments i jaciments que estan adscrits a l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.

El CRBMC també intervé el patrimoni que no és propi sempre que es donin uns condicionants: que sigui un bé cultural d’interès nacional o que pertanyi a una institució sense afany de lucre (esglésies, fundacions, museus municipals). Per a aquestes institucions el Departament de Cultura té reservada una línia de subvencions per poder dur a terme la restauració. “Quan el bé no és propi, el primer que fem és assessorar sobre l’estat de conservació i sobre quines actuacions s’haurien de fer. Després el propietari decideix si es restaura o no”, explica la directora del centre, Àngels Solé.

Hi ha un tercer tipus de propietari, el privat. En aquest cas només es restauren aquells béns que són d’un alt interès històric-artístic i sempre i quan el propietari pagui el 100% de la restauració.

Un centre d’excel·lència

El CRBMC compta actualment amb un equip estable de professionals en plantilla, als quals se sumen professionals que contracta específicament per a projectes, “persones que hem format nosaltres i que coneixen els nostres criteris d’intervenció”.

El centre també disposa de diferents àrees que van més enllà de la tasca exclusivament de restauració. Una d’aquestes és la d’innovació i recerca. “Com a centre d’excel·lència hem d’innovar, hem de fer recerca i l’hem d’aplicar a la intervenció”, argumenta Solé. El centre treballa amb universitats i investigadors per millorar els seus procediments d’intervenció.  

També és molt important la tasca del centre pel que fa a la difusió i documentació –disposa d’un fons documental tècnic i fotogràfic relatiu al patrimoni intervingut– i a la formació. “Considerem la transferència de coneixement una obligació”, apunta Solé. Entre d’altres, el centre compta amb el suport d’alumnes en pràctiques i becaris a qui se’ls està formant com a professionals.

Optimització de recursos

Àngels Solé reconeix, però, que davant la crisi i l’escassetat de recursos, el CRBMC ha hagut d’optimitzar molt la seva feina i de donar prioritat a la conservació del bé: “Amb recursos reduïts només restaurem allò que és necessari i ens dediquem molt a conservar. Ja arribarà el moment en què podrem restaurar, però de moment aturem la degradació”. Amb tot, explica que “ara sumem més entre ajuntaments, bisbats... Nosaltres ho fem però la resta de les parts també ajuda”.