El cinema: una afició i una ferma aposta de la ciutat

Amb tretze sales comercials i fins a tres cicles diferents regulars, Sant Cugat té una diversitat en matèria del setè art. Al llarg dels anys molts directors han rodat escenes de pel·lícules a diferents racons de la ciutat

Sant Cugat és sovint mencionada per ser una ciutat d’escriptors, d’emprenedors o això que en diuen smart city. Però aquest municipi també destaca per ser un lloc molt vinculat al món del cinema. La indústria audiovisual en aquest país no té ni la potència ni el ressò de Hollywood, Bollywood o Hong Kong, però no per això s’ha de menystenir.

De fet, bona part dels actors i actrius catalans que veiem a la gran pantalla tenen una prolífica experiència en el teatre i han participat en projectes per la televisió. També molts directors són multidisciplinaris i no es dediquen només al cinema. Però com qualsevol manifestació artística o cultural, el cine necessita també a Sant Cugat un públic.

Crispetes a dojo
Sant Cugat té actualment dins el seu terme municipal dos complexos de multisales amb un total de 13 sales. El 12 de novembre del 1992 es va inaugurar l’anomenat centre cultural que incloïa el Teatre-Auditori, el conservatori i quatre sales de cinema que des del primer dia va gestionar l’empresa Cinesa.

Actualment, aquestes sales continuen en ple funcionament i, durant els darrers anys, a banda de millorar les butaques, han posat al dia el complex amb els últims avenços de la tecnologia del setè art. O sigui, han digitalitzat els projectors i s’han adaptat a la tecnologia 3-D que fa una mica més de 5 anys ha tornat a irrompre.

Cinc anys més tard que Cinesa arribés a la ciutat, es van posar en funcionament nou sales noves a la ciutat. Va ser el 1997, poc després que s’inaugurés el Centre Comercial Sant Cugat. Aquestes sales de l’empresa Yelmo també estan adaptades a la tecnologia digital i 3-D i ofereixen, òbviament, a banda de pel·lícules, la possibilitat de veure òpera en directe i en alta definició i, fins i tot, partits de futbol.

Sant Cugat com a plató
A part d’aparèixer en diverses sèries i anuncis de televisió, Sant Cugat també ha estat el plató natural per moltes pel·lícules. Durant els últims 15 anys, més de 10 pel·lícules han fet servir interiors o exteriors a la ciutat per filmar les seves històries. L’any 2000, el director barceloní Ventura Pons va rodar al barri del Colomer algunes escenes de Morir (o no), un dels seus majors èxits cinematogràfics. El mateix autor va triar l’any passat, no només la ciutat, sinó l’actor santcugatenc Ignasi Millet per protagonitzar el seu darrer film, Ignasi M.

L’any 2002, després de l’èxit d’Els sense nom, el director Jaume Balagueró va fer servir el Col·legi Europa com si fos un hospital per la seva pel·lícula Darkness. També de por i també en un hospital, la pel·lícula 11-11-11 del director de Kansas, Darren Lynn Bousman va ser rodada en part a Sant Cugat. Concretament, es van utilitzar les dependències de l’Hospital General de Catalunya per aquest film de gènere, on també apareix el Barri Gòtic barceloní o el Laberint d’Horta.

No podem deixar el terror sense mencionar dos films que encara no s’han estrenat. Per un costat, el director de Sant Quirze, Eugeni Guillem, ha rodat parts de la seva òpera prima Los inocentes a Sant Cugat. I sense que es fes gaire soroll, a Valldoreix, la producció del ja conegut Jaume Balagueró Summer Camp ha estat filmada en gran part a la Masia de Can Montmany. Aquesta primera pel·lícula d’Alberto Marini està rodada en anglès i ja té distribució a llocs com Rússia, Hong Kong o Polònia.

Territori documental
El gènere documental també ha deixat la seva empremta a la ciutat, recentment s’ha estrenat el llargmetratge Mai és tan fosc, un documental sobre el valldoreixenc Arcadi Oliveres que, estructurat en forma de road movie, repassa el dia a dia d’aquest activista social, econòmic i polític.

L’any 2011, el dia de Sant Jordi a la plaça del Monestir va servir al director Maj Vermell per mostrar una part de la cultura catalana al film Entre dos gegants que aborda la identitat cultural en un viatge a banda i banda dels Pirineus.

 
Comentaris

Destaquem